Editorial
-
Núm. 47 — 2019
El feminisme no és un joc de xifres: el feminisme va d’inclusió
El lideratge feminista no es pot mesurar amb el nombre de dones que ocupen llocs directius. El lideratge feminista no és una qüestió simbòlica: es tracta més aviat de la qualitat de les dones en posicions de lideratge, del poder que exerceixen i de l’ús que en fan. El feminisme va sobre les polítiques que les dones en llocs directius volen i poden implementar, sobre l’enfocament que tenen de la realitat, la capacitat de fer les coses d’una manera diferent i l’habilitat per aprofitar les oportunitats i per fer front als reptes. Les dones en càrrecs directius no generen adhesió…
-
Núm. 47 — 2019
La Unió Europea: a l’avantguarda de les polítiques d’igualtat?
La Unió Europea (UE) s’ubica a si mateixa a l’avantguarda de les polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit global. Aquesta autopercepció de lideratge té un biaix etnocèntric molt evident, tot i que les dades comparades posicionen la major part dels països membres d’aquest espai geopolític al capdavant dels rànquings mundials en diferents indicadors de tipus econòmic, social o polític. Per avaluar fins a quin punt la igualtat de gènere és una prioritat de la UE, en aquest article s’analitzen les principals actuacions en matèria d’igualtat de tracte, accions positives i transversalitat de gènere. En aquesta avaluació s’han tingut en compte…
-
Núm. 48 — 2020
La redefinició del poder
La Comissió Europea es refereix a la intel·ligència artificial com a “sistemes que despleguen comportament intel·ligent amb algun grau d’autonomia per assolir objectius específics.” Conjuntament amb la robòtica i l’anàlisi de grans dades, representa una de les línies prioritàries de recerca, amb una inversió bilionària. “Anàlisi de grans dades” no és un terme tècnic. Es refereix a dades que poden ser acumulades, agregades i gestionades per mitjà d’algorismes, i que alimenten els sistemes d’Intel·ligència Artificial. Les sis V: valor, volum, velocitat, varietat, veracitat i variabilitat són de vegades usades per a definir el concepte. Jo prefereixo parlar de dades i…
-
Núm. 48 — 2020
Intel·ligències? Les necessitem totes!
La intel·ligència racional, la capacitat exclusivament humana de pensar, divagar, conèixer, ha estat des de l’Era Moderna l’ancoratge del nostre lloc al món: “Més que la naturalesa, diferents de les màquines”. Mentre nosaltres disposem d’intel·ligència, els animals només tenen instints, i les màquines són simples mecanismes. Avui aquestes certeses són qüestionades. D’una banda, l’emergència climàtica i social ens obliga a posar en stand by la superioritat de la intel·ligència racional, almenys pel que fa a la conservació i reproducció de la vida. Per altra banda, la intel·ligència artificial resol alguns problemes “racionals” millor que els human i ens fa preguntar-nos…
-
Núm. 48 — 2020
Carta de drets i responsabilitats digitals
«The Spanish government can now shut down digital services without a court warrant as a “threat of public order.”» Així començava l’article amb què EUobserver, un dels diaris digitals de referència editats a Brussel·les, explicava l’entrada en vigor, el passat 6 de novembre, del “decret digital”, o del que ja es coneix com el decret de “la patada al servidor”. Decret per cert que s’ha convalidat amb un considerable terrabastall polític per part de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el passat 27 de novembre. Aquest reial decret-llei pot abocar no només Catalunya sinó també Espanya a un «estat…
-
Núm. 48 — 2020
La màquina (aparentment) desobedient
Jo devia tenir uns quinze anys quan vaig veure Blade Runner per primera vegada. Va ser a classe de filosofia, a l’institut. Fins aleshores, com molts nens, havia fantasiejat amb la idea de construir les meves pròpies màquines. Recordo especialment que, alguns anys abans, després de veure un capítol del Doctor Who on apareixien uns robots extraterrestres (els daleks) vaig posar la casa potes enlaire a la recerca de capses de sabates, fils de costura i oueres de cartró per fabricar els meus propis artefactes que jo mateix movia imitant aquells robots televisius. Però el que em va passar després…
-
Núm. 48 — 2020
L’ecosistema d’startups d’intel·ligència artificial a Espanya
De la mateixa manera que l’electricitat o el telèfon en el passat, la IA està transformant el món, però a un ritme molt més alt, fet que té com a resultat models de negoci que canvien contínuament i es reforcen a si mateixos: les aplicacions de la IA en diferents empreses produeixen més interaccions entre usuaris. En conseqüència, hi ha més dades sobre els comportaments dels usuaris i, per tant, es milloren els models predictius. Per exemple, Spotify inicialment feia un seguiment de les preferències de música dels usuaris per impulsar el seu algoritme de recomanació. Després d’assolir la massa…
-
Núm. 48 — 2020
La singularitat tecnològica i el somni transhumanista
L’any 1997, per primer cop en la història, una IA venç a un campió mundial d’escacs (va ser el Deep Blue, d’IBM, contra Garri Kapàrov). Catorze anys més tard, al 2011, el Watson, de la mateixa companyia, supera a dos dels guanyadors del programa Jeopardy! (un concurs de preguntes sobre cultura general molt popular als Estats Units, que requereix d’un domini competent del llenguatge). A finals 2017, l’AlphaZero, de DeepMind, assoleix un nivell de joc sobrehumà en tres jocs de taula (escacs, go i shōgi) en només 24 hores d’autoaprenentatge i sense cap mena d’intervenció humana, és a dir, únicament…
-
Núm. 48 — 2020
La IA a Catalunya, un ecosistema prometedor
La intel·ligència artificial (IA) va néixer l’any 1956 en una escola d’estiu organitzada per J. McCarthy a Dartmouth en què van participar les personalitats d’aquell àmbit més importants del moment. La IA va emergir com la “ciència empírica que estudia els mecanismes per a les accions intel·ligents” amb l’objectiu de “fer que les màquines facin el mateix que els humans fan com a éssers intel·ligents”, d’acord amb M. Minsky . Han hagut de passar més de 60 anys perquè veiem alguns d’aquells somnis fer-se realitat a gran escala. De fet, la infraestructura tecnològica necessària per complir aquells objectius en temps…
-
Núm. 47 — 2019
Fils Feministes
Fils Feministes: Seguint el fil del moviment feminista a Catalunya és una recerca documental històrica tant escrita com de fonts orals, fotogràfiques i audiovisuals dels últims 40 anys del moviment feminista de Catalunya, realitzada per Eva Cruells, Joana García-Grenzner, Diego Marchante i María Zafra. La recerca desenvolupada en el marc d’aquest arxiu articula una diversitat de fils temàtics que els moviments feministes, queer i trans han desenvolupat en els últims 40 anys a Barcelona, vinculant tota una sèrie d’esdeveniments històrics, artistes, col·lectius, accions, campanyes, exposicions i obres, entre d’altres, conformant una amalgama complexa de relacions entre l’art, la política, la…