| I | D | E | E | S |
Segueix-nos 
|
ESP ENG |
L’Amazònia ocupa avui un lloc central en els debats sobre el futur del planeta. Ho fa com a espai determinant per a l’equilibri climàtic global, reservori de biodiversitat i gran sistema hidrogràfic, però també com a territori travessat per tensions creixents entorn del desenvolupament, l’explotació dels recursos naturals, la governança, la violència o els drets dels pobles indígenes. Defugint qualsevol lectura simplificadora, la regió concentra algunes de les grans preguntes del nostre temps. És en aquest context en què IDEES dedica aquest número a l’Amazònia. La voluntat no és oferir una mirada exhaustiva sobre una realitat d’una enorme complexitat, sinó…
L’Amazònia ocupa avui un lloc central i, alhora, sovint es redueix a lectures simplificadores en el debat contemporani. Entre superlatius recurrents, narratives estereotipades i enfocaments que oscil·len entre la idealització i l’alarmisme, la complexitat del territori tendeix a quedar ocultada per representacions que revelen poc sobre les seves dinàmiques reals. Més que un territori estratègic per a l’equilibri climàtic global, l’Amazònia es configura com un espai on es concentren algunes de les principals tensions del nostre temps. Entre l’acceleració de les dinàmiques de degradació i l’emergència d’alternatives encara incipients, la regió s’afirma com un territori en disputa —no només en…
En els prop de set milions de quilòmetres quadrats que ocupa l’Amazònia (0,5 % de la superfície de la Terra), es concentra aproximadament el 10 % de totes les espècies d’animals vertebrats i de plantes que existeixen al món. Aquestes xifres són encara més impressionants si tenim en compte que, per a la ciència, una bona part de la biodiversitat amazònica encara és desconeguda, amb descobriments constants de nombroses espècies noves, fins i tot en grups d’animals que es consideren ben estudiats, com ara les aus i els primats. Aquest desconeixement de la ciència occidental sobre l’Amazònia té diverses causes:…
L’Amazònia crema, i amb ella crema també l’esperança d’un planeta habitable. Però des de les seves selves fins als carrers de les ciutats i dels municipis catalans, dones i homes teixeixen una resistència que desafia l’oblit, l’extractivisme i la por. Aquesta aportació és una reflexió sobre els ponts entre territoris i entre lluites: una invitació a escoltar, aprendre i actuar. Persones defensores a l’Amazònia: una defensa vital sota amenaça L’Amazònia, un territori habitat de més set milions de quilòmetres quadrats, compartit per nou països, no només és el «pulmó del planeta», és a dir, una de les regions més riques…
Els rius tenen un paper important en l’erosió continental, ja que són els principals agents de transferència dels productes de l’erosió cap als oceans. Entendre els rius i les seves vies de transport permet tenir una visió integral de molts processos d’importància global, com el cicle biogeoquímic de contaminants i nutrients, la reducció del CO2 atmosfèric, la formació i erosió del sòl o l’evolució de l’escorça terrestre. En definitiva, es tracta de la interacció entre les categories atmosfèriques i litosfèriques del sistema terrestre. Aquesta interacció es caracteritza per les proporcions relatives entre la degradació mecànica i la meteorització química, els…
El cor verd del planeta La selva amazònica és una de les riqueses naturals més importants del planeta i és coneguda popularment com el pulmó del món. Aquest terme fa més aviat referència a la capacitat d’aquesta selva per regular el clima global a través de l’evapotranspiració i la influència que té en els patrons de pluja. L’Amazònia és molt important per a la biodiversitat del planeta, per regular els cicles de l’aigua i per a l’absorció del carboni. Per tant, aquesta gran extensió resulta clau per al futur de la humanitat. L’onze de novembre de 2011 la selva amazònica…
L’expansió de l’agroindústria L’expansió de l’agroindústria és un dels principals factors que provoquen conflictes per la terra. Això es produeix tant de manera directa com indirecta, d’una manera que reflecteix aquest doble paper de l’agroindústria com a impulsora de la desforestació. Tal com passa amb la desforestació, gran part del paper de l’agroindústria en els conflictes per la terra passa desapercebut per al públic. Àmplies àrees de pastures destinades al bestiar s’estan convertint en cultius de soja amb l’ajuda de subvencions del govern brasiler. Això pot semblar que no té cap impacte sobre la desforestació ni sobre els conflictes per…
Al nostre país, tot i que el portuguès és la llengua oficial del Brasil, la Constitució federal de 1988 estableix que les comunitats indígenes tenen el dret de rebre l’educació en les seves llengües pròpies. El Brasil és un país plurilingüe, però la violència, l’eliminació i els estigmes lingüístics fan que sembli que vivim en un país monolingüe. Aquest procés de silenciament quotidià i històric està carregat d’idees, creences i representacions sobre aquestes llengües i els seus parlants. A més, la varietat de portuguès parlada per molts d’aquests pobles indígenes sol reforçar aquests estigmes. Actualment, al Brasil es parlen entre…
Introducció L’Amazònia és un component essencial de l’estabilitat climàtica del planeta. Per al Brasil, la regió representa un pilar crític del desenvolupament i, per tant, un repte econòmic, social i institucional. En aquest context, destaquen les qüestions relacionades amb la desforestació i els usos del sòl, així com els seus vincles amb la biodiversitat, el clima i les poblacions tradicionals. Menys visible en el debat públic, però decisiva per definir el futur de la regió, del Brasil i del món, la qüestió de les terres travessa tots aquests aspectes. Les formes en què la terra ha estat apropiada, ocupada i…
Introducció La urbanització accelerada de les ciutats amazòniques planteja reptes únics per a la planificació urbana resilient al segle xxi. Manaus, metròpoli de 2.063.689 habitants i epicentre econòmic de l’Amazònia occidental, exemplifica les complexitats de la gestió de riscos en territoris on convergeixen vulnerabilitats socials, fragilitats mediambientals i fenòmens climàtics extrems. Amb el 55 % de la seva població residint en comunitats urbanes precàries i el 50 % amb accés a la xarxa d’aigües residuals, a capital amazònica afronta una crisi multidimensional que exigeix solucions innovadores i participatives. D’acord amb el Marc de Sendai (2015-2030), que promou enfocaments intersectorials i centrats en les…
Al llarg de les darreres dècades, les desigualtats i les vulnerabilitats socials s’han intensificat a l’Amazònia brasilera, vinculades a una crisi sistèmica regional que enllaça problemes d’inseguretat alimentària, desforestació i canvi climàtic. Aquesta situació posa de manifest els límits d’un model de desenvolupament purament extractivista que dona com a resultat un «creixement sense desenvolupament». La regió continua depenent totalment de l’exportació de productes agrícoles i minerals, que tenen un baix valor afegit. Des del punt de vista ambiental, prop del 20 % de l’Amazònia ha estat desforestada, i prop d’un 15 % s’ha convertit en entorns antròpics de baixa diversitat i resiliència.…
Reptes de l’ecoturisme a l’Amazònia brasilera L’activitat turística influeix en la vida de moltes persones en diversos indrets del món. Per a algunes comunitats, és l’única font d’ingressos; per a altres, és una font de recursos que complementa la renda familiar, i és de gran importància per al desenvolupament local i que, si es gestiona adequadament, pot actuar com un motor per a la conservació de la sociobiodiversitat. Sempre que es debat la sostenibilitat del turisme, hi ha una gran preocupació accentuada per les comunitats locals i la conservació ambienta del medi ambient. S’afirma àmpliament que l’ecoturisme, un dels segments…
Plàstic?A tot arreuConsum i deixallesMediocritat Mala circulacióFalta d’aire i mala alimentacióCausa de la mort:Rebuig L’Amazònia és vida, nosaltres som vida. La selva tropical més gran del planeta, el verger més portentós, un espai immens de vida, amb una extraordinària diversitat d’espècies, s’apropa al punt de no retorn. I què vol dir, això? El punt de no retorn és el terme que fan servir els ecòlegs i els científics ambientals per descriure el moment en què un bioma natural deixa de ser capaç de regenerar-se per si mateix. Un punt de no retorn implica l’extinció d’innombrables espècies, d’un ecosistemasencer. És la…
Vivim en una era d’excés —excés d’informació, d’imatges i de relats, sobretot— i, tanmateix, paradoxalment, és una era de silenci sobre el que realment importa. L’enorme volum de continguts que circula per les nostres pantalles pot mitigar, confondre o fins i tot ocultar els problemes més urgents dels nostres temps. Enmig d’aquest soroll, correm el risc de condemnar a l’oblit parts essencials de la nostra narració col·lectiva, incloent-hi narratives de l’Amazones, una regió essencial per a la nostra vida planetària. En aquest context, el paper de la ciència, l’art i la cultura és vital. No només es tracta d’àmbits de…
1. Caràcter estratègic de l’Amazònia El caràcter estratègic d’una regió com l’Amazònia és una qüestió àmpliament reconeguda des de fa molt de temps. Al cap i a la fi, són 7,5 milions de km² distribuïts en vuit països (Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Veneçuela, Surinam), que acullen la selva tropical més gran del planeta, la conca hidrogràfica més extensa, un potencial piscícola extraordinari, recursos minerals immensurables i una biodiversitat tan diversa com valuosa. En termes comparatius, la segona selva tropical més gran, l’espectacular selva del Congo, que també s’estén per diversos països africans, té al voltant d’1,8 milions de km².…
L’Amazònia té uns 6,7 milions de km² i s’estén per nou països d’Amèrica del Sud i un departament ultramarí francès. Aquesta àrea és més gran que la Unió Europea, que té uns 4,2 milions de km². En aquest territori viuen unes 35 milions de persones, la majoria en nuclis urbans petits i mitjans, tot i que també hi ha una població significativa de riberencs, indígenes i altres comunitats tradicionals. El bioma amazònic acull una de les biodiversitats més grans del planeta i proporciona serveis ambientals importants per a la regulació del clima regional i la mitigació del canvi climàtic. El…
Els guanys en longevitat registrats arreu del món al llarg del darrer segle són un motiu de celebració. Les poblacions humanes han estat capaces de sostenir i allargar la vida de la majoria dels seus membres a uns nivells que haurien estat considerats inassolibles poques dècades enrere. Al seu torn, aquest èxit sense precedents en l’augment de la supervivència ha generat unes transformacions profundes en les societats en què s’ha produït, fet que obliga a afrontar un seguit de reptes sense precedents. Per una banda, l’estructura per edats de les poblacions ha canviat de manera radical, amb un augment molt…
Des d’una perspectiva politològica, la demografia no és només fonamental per delimitar la polity ―la comunitat mateixa, amb la seva cultura i les seves formes d’organització―, sinó que, de forma creixent, també condiciona les policies ―les polítiques públiques, que s’hauran d’adaptar als canvis poblacionals― i sobretot la politics: les posicions polítiques i el debat partidista, on temes com ara la immigració, la integració o la identitat són avui emprats per polaritzar les opinions i per dividir les societats. Per això, si la vocació del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis és promoure un debat públic informat i basat en evidències, dedicar…
El novembre de 2023, la població de Catalunya va assolir els 8 milions d’habitants, segons les Estimacions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest creixement, que ha portat Catalunya a tenir de 7 a 8 milions d’habitants en només 17 anys, es va produir malgrat dues crisis importants: la crisi econòmica del 2008, que va invertir els fluxos migratoris, i la pandèmia de la COVID-19, que va paralitzar les dinàmiques migratòries. Aquesta evolució demogràfica és un reflex de la resiliència poblacional catalana, que ha duplicat la seva població en les darreres sis dècades: de 4 milions el 1961…
L’envelliment com a llast del sistema de pensions Un dels pilars de l’estat del benestar a casa nostra rau en el sistema de Seguretat Social, que durant el segle XXI a Espanya ha separat l’esfera sanitària (finançada íntegrament amb impostos) de la laboral, que s’autofinança mitjançant cotitzacions obligatòries i proveeix tant les prestacions d’atur com les pensions contributives. Així doncs, es tracta d’un sistema tancat, que rep les contribucions, les distribueix i, en cas que sobrin diners, els estalvia en l’anomenada popularment “guardiola de les pensions”. Només en cas de dèficit es podrà fer ús d’aquesta guardiola o, si no…
Espanya és un dels països amb uns nivells de fecunditat més baixos d’Europa i té una de les edats mitjanes de maternitat més elevades. Tot i la baixa fecunditat, les preferències de les persones sobre el nombre de membres que formen les famílies s’han mantingut força constants al llarg del temps i sense diferències significatives entre contextos socials i geogràfics: al voltant de dos fills de mitjana, cosa que revela que moltes persones no arriben al nombre de fills desitjat. La preocupació pel descens de la natalitat ha centrat el debat públic espanyol amb expressions com hivern demogràfic per descriure…
De camí als 10.000 milions Fa uns dos segles, al començament de la Revolució Industrial, la població mundial arribava als 1.000 milions d’habitants, que van passar a ser 2.000 milions després de la Primera Guerra Mundial, 4.000 milions als anys en què es va arribar a la Lluna i 8.000 milions el 2022. Afortunadament, la cursa s’ha alentit, no s’entreveu que s’hagi de tornar a doblar i, segons les últimes projeccions de les Nacions Unides, la població del planeta podria estabilitzar-se en les tres últimes dècades del segle al voltant dels 10.000 milions. Això suposa 2.000 milions més que avui…
En un context demogràfic com l’actual, caracteritzat per una fecunditat molt baixa i alhora per un progressiu envelliment de la població lligat a una elevada supervivència, les migracions han esdevingut el principal component de l’evolució demogràfica dels països del nostre entorn. Catalunya no n’és cap excepció; durant les dues darreres dècades ha conegut intensos fluxos migratoris internacionals, lligats al procés de globalització, que han estat el principal component del creixement poblacional i que han portat el país a superar el llindar dels 8 milions d’habitants a finals del 2023. De fet, ens trobaríem actualment immersos en un segon boom migratori,…
La migració és tan antiga com la humanitat. La gent s’ha desplaçat des de temps remots, voluntàriament o forçada per la fam, el clima o les guerres i els conflictes. Els nostres avantpassats van viatjar des d’Àfrica a totes les altres parts del món. Els caçadors recol·lectors de la prehistòria recorrien grans distàncies a la recerca d’aliments. L’alta edat mitjana va ser testimoni de grans moviments de població a Europa. L’esclavitud va portar, per força, milions de persones d’Àfrica a Amèrica o l’Orient Mitjà, i durant els segles XIX i XX milions de migrants europeus van buscar sort al Nou…
En les darreres dècades, les taxes de fecunditat han disminuït dràsticament a la majoria de les regions del món. En moltes societats de renda alta, i fins i tot en alguns països de renda mitjana, el nombre de fills per dona se situa actualment molt per sota del llindar de reemplaçament de 2,1, nivell en què la població disminuiria si no hi hagués migració. Les taxes al sud d’Europa i l’est d’Àsia, per exemple, se situen per sota d’1,5 (a Espanya, de manera persistent, entre 1,2 i 1,1 els darrers anys); a Corea del Sud, la fecunditat s’ha desplomat fins…
Introducció: migracions internacionals i polarització política Amb la globalització econòmica, coincidint amb el nou mil·lenni, els fluxos migratoris es van accelerar, van augmentar de volum i es van diversificar. A Catalunya, com a la resta d’Espanya, aquest creixement va representar el primer boom de la migració internacional, del 2000 al 2007. La demanda del mercat laboral en un cicle econòmic expansiu, conjugada amb la demanda produïda per l’externalització en el mercat de part del treball reproductiu —treball domèstic i de cura d’infants i persones grans—, explica en bona mesura aquest increment extraordinari en el volum i en l’acceleració. La fulgurant…
Com han canviat les famílies aquestes últimes dècades a Espanya? Recentment, totes les dades del cens del 2021 s’han posat a disposició dels investigadors, cosa que permet oferir una imatge actualitzada de com són les famílies a l’Espanya actual. Aquest article pretén donar una visió general de les darreres tendències en l’àmbit de les parelles i a l’hora de tenir fills, i analitzar fins a quin punt aquestes tendències s’ajusten o no a les preferències de la gent. Trobar parella i tenir fills són objectius importants per a gran part de la població; en quina mesura les persones són capaces…
Escriure el pròleg d’un volum sobre demografia, sobre l’evolució de la població a Catalunya, a Espanya i al món, que analitza des de diferents vessants els principals fenòmens demogràfics que expliquen aquesta evolució —fecunditat, mortalitat i migracions— resulta forçosament un exercici de metademografia. Una reflexió, alhora, sobre la demografia com a sistema de reproducció de les poblacions —els grans esdeveniments vitals i les decisions que els envolten, que donen lloc als comportaments demogràfics, juntament amb les transformacions estructurals—, com a disciplina científica —el seu paper i el canvi de paradigma propiciat per la revolució de la informació i, per tant,…
L’envelliment demogràfic és un procés complex que va molt més enllà del simple canvi percentual, i que transforma les poblacions i les fa més sofisticades. No obstant això, en el relat públic hegemònic continuem sense reconèixer-nos en la població que ja som. El discurs al voltant de l’envelliment demogràfic sovint es perd en qüestions sobre com revertir el que és irreversible i com rejovenir la població. Tot i que és el resultat de múltiples èxits, sovint s’identifica l’envelliment demogràfic com una amenaça. I malgrat que no té cap component cíclic, es presenta com una crisi passatgera, amb solucions que sempre…
Al segle XXI, la majoria de les societats desenvolupades han transitat cap a sistemes complexos de reproducció demogràfica, en què el saldo migratori (la immigració menys l’emigració) esdevé determinant sobre el creixement vegetatiu (els naixements menys les defuncions) per explicar l’evolució de la població. Tot això, en un context de fecunditat molt baixa i d’allargament de l’esperança de vida, que comporta estructures de població en les quals augmenta el pes de la població d’edat avançada: el que coneixem com a envelliment de la població. Si el naixement de la demografia i el seu primer impuls es va situar en el…