Editorial

Núm. 52 — 2021
Un centre del món xinès? Jingjinji i la renovació Pequín

La Xina de Xi Jinping està camí de convertir-se en la primera potència econòmica del món, i superarà els EUA cap al 2040, segons les seves pròpies previsions. Paral·lelament, el lideratge xinès fa grans inversions en la millora i el desenvolupament del seu exèrcit i promou la seva influència política a tot el món, principalment mitjançant inversions i pressió política. En moltes ocasions, els líders xinesos han expressat en públic l’opinió que l’equilibri de poder i d’influència estava tornant a la normalitat. Més o menys fins al segle XII, l’antiga Xina va ser el país més avançat del món, ja…
Núm. 52 — 2021
La Xina Global des d’una perspectiva de gènere

En el context de la globalització i l’“ascens” de la Xina, les darreres dues dècades són testimonis de l’interès creixent de la recerca en el camp emergent de la “Xina Global”. L’estudi sobre la Xina Global és un camp de recerca interdisciplinari que investiga les moltes facetes dels compromisos i efectes de la Xina al món. Expandeix els estudis sobre la Xina més enllà de les fronteres territorials d’aquest país i examina el seu paper en l’escena mundial, la seva profunda influència en la governança global, el comerç, l’ajuda, les inversions, el finançament per al desenvolupament, la tecnologia, la militarització…
Núm. 52 — 2021
La diplomàcia multilateral de la Xina

Segons una de les definicions citades més sovint, el multilateralisme és “una forma institucional que coordina les relacions entre tres o més estats d’acord amb principis de conducta ‘generalitzats’” . Les organitzacions internacionals (OI), la principal forma institucional de multilateralisme, són un instrument per afrontar els reptes que transcendeixen les fronteres nacionals. La manera com la Xina utilitza aquests instruments és una part intrínseca del conjunt de la seva política exterior i una característica de la diplomàcia multilateral d’aquest país. Aquest article perfila la diplomàcia multilateral de la Xina, que ha estat influenciada per les seves relacions amb Occident i…
Núm. 52 — 2021
D’obrers a capitalistes en menys de dues generacions: la transformació de l’elit urbana xinesa entre el 1988 i el 2013

Aquest article es va publicar originalment el 9 d’octubre de 2019 al portal voxeu.org Durant les darreres quatre dècades, la transformació econòmica i social sense precedents de la Xina ha provocat que les zones urbanes siguin molt més riques, però també molt més desiguals. Aquest article analitza els canvis en l’elit urbana xinesa i constata que, en comparació amb la dècada del 1980, actualment aquesta elit està formada per professionals, treballadors autònoms i petits i grans empresaris. Aquests tenen una formació molt millor i reben una part molt més gran dels ingressos urbans totals. Això també passa amb aquells que…
Núm. 52 — 2021
‘Els xinesos a Catalunya’ (2001) revisited

L’any 2001 es va publicar Els xinesos a Catalunya , la primera investigació que abordava en profunditat a aquesta població, especialment davant de la necessitat de coneixement sobre la mateixa en la seva incorporació al sistema educatiu. Aquest estudi pioner, promogut per la Fundació Jaume Bofill, és el punt de partida per exposar les característiques de la seva presència vint anys després. Les persones amb nacionalitat xinesa empadronades a Catalunya (65.048 el 2020) constitueixen el quart grup estranger més nombrós, després de marroquins, romanesos i italians. Catalunya, igual que la resta d’Espanya, s’ha convertit en una societat molt més diversa…
Núm. 52 — 2021
Les polítiques ambientals i de canvi climàtic de la Xina

Melanina a la llet en pols, cadmi a l’arròs, malaquita al marisc, plom al te, carbamat al gingebre, antibiòtics a la carn de pollastre, síndries que exploten i oli de cuina “reciclat” d’aigües residuals. Aquests són només alguns dels nombrosos escàndols alimentaris de la Xina que s’han filtrat recentment. Aquests escàndols posen en relleu tant diverses contaminacions a l’aigua, l’aire i el sòl com els punts febles de la regulació política. Durant molts anys, la Xina ha estat present de manera permanent en els debats internacionals sobre la protecció del medi ambient i el clima. El seu ràpid desenvolupament econòmic…
Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?
Núm. 54 — 2021
La negociació de la masculinitat en l’educació nòrdica

Durant gran part del segle vint, les polítiques de l’estat del benestar i les polítiques de renovació educativa han anat de la mà als països nòrdics. Després de la Segona Guerra Mundial els governs de Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia i Finlàndia van apostar per una renovació pedagògica comuna per donar resposta a les guerres sofertes i promoure la integració social. Es volia educar en valors democràtics per contribuir gradualment a la construcció d’una nova societat en la qual els governs, amb polítiques intervencionistes, creessin estructures educatives centralitzades que garantissin la integració de l’alumnat i contrarestessin situacions de discriminació o d’exclusió…
Núm. 54 — 2021
A prendre pel cul la masculinitat

En els últims anys han anat apareixent una sèrie de discursos i de reflexions entorn de la masculinitat. Històricament la masculinitat ha estat una cosa valorada, una cosa positiva, una cosa relacionada amb el poder i, sobretot, una cosa relacionada amb els homes. El feminisme va ser potser el primer moviment que va fer una crítica dels valors associats a la masculinitat en tant que valors patriarcals, opressius i violents, que limitaven a més les possibilitats dels homes a un tipus de conducta, a un rol de gènere estereotipat i vigilat. Aquesta crítica del feminisme va obrir la porta a…
Núm. 54 — 2021
Repensar la masculinitat per transformar la societat

Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de finals del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, la discriminació…
Núm. 54 — 2021
Masculinitats, imaginació i pràctiques culturals

En les últimes dècades la masculinitat s’ha convertit en una agenda de debat cada vegada més important, degut en gran part a les crítiques als models de masculinitat normativa que han desenvolupat en diferents parts del món els moviments feministes, els moviments pels drets civils o els moviments postcolonials. Però també que una part de l’extrema dreta ha fet de la reivindicació de la masculinitat la bandera de la seva defensa d’un ordre social amenaçat per aquests moviments (especialment pels feminismes). El debat sobre què fer amb la masculinitat, en aquest context de disputa, està donant lloc a postulats molt…
Núm. 54 — 2021
La masculinitat no és només cosa d’homes

La masculinitat és un fenomen històric, què definim com a masculí i què no és construït socialment, canviant, inestable i plural. Com tot esdeveniment històric és complex i implica a tota la societat. La masculinitat és en un valor social que no té a veure només amb els homes. Els que són educats com a tals la viuen en pròpia pell, de forma íntima, és evident, però no són els únics que hi participen ni que defineixen exclusivament què és allò viril. La masculinitat contemporània es comença a configurar a principis del segle XIX. Com ha explicat Xavier Andreu ,…
Núm. 53 — 2021
Joves en lluita per la justícia global

En la coordinació tècnica del projecte YOUTH-ACT! hi han participat l’Ariadna Santos de la Càtedra Re|Generation UPF i la Bàrbara Casas Barrachina, la Joana Rafart Alaball i el Jordi Viñals Bros del Consell de la Joventut de Barcelona. Les persones joves han sigut històricament catalitzadores de mobilitzacions populars arreu del planeta, i així continua sent. El potencial dels moviments juvenils situa al jovent a primera línia de les reivindicacions per la igualtat de drets, per l’emergència climàtica, en la lluita en contra del capitalisme i contra la repressió́ policial, pels drets sexuals i reproductius, així com tantes altres qüestions que…
Núm. 53 — 2021
Per un nou contracte intergeneracional

Aquest article té per objecte fer balanç de les aportacions dels joves autors i autores dels 10 textos que composen el monogràfic especial de la revista IDEES, tot posant-les en relació amb la idea original del projecte YOUTH ACT!, impulsat per la càtedra Re|Generation UPF i pel Consell de la Joventut de Barcelona, en l’horitzó d’un nou contracte intergeneracional a la sortida de la pandèmia de la COVID-19. La càtedra Re|Generation UPF es va constituir el desembre de 2020, amb la col·laboració del Consorci de la Zona Franca (CZF) de Barcelona, per tal de promoure activitats de recerca i transferència…
Núm. 53 — 2021
Editorial: Youth Act! Envers un nou pacte intergeneracional

Un any i mig després de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, són molts els efectes i impactes de l’emergència sanitària en la nostra societat. Cada vegada més, però, som conscients també de la naturalesa sistèmica de la crisi actual, molt vinculada a les característiques de l’Antropocè, el període amb la qual identifiquem les conseqüències massives que l’activitat humana ha generat sobre el planeta. La correlació entre la Covid-19 i la salut planetària no és fruit doncs d’una crisi no prevista o de la mala sort, sinó que, com diuen alguns experts, revela “un context global de negligència”. Un…
Núm. 53 — 2021
Visibilitzar els col·lectius racialitzats i promoure una educació no eurocèntrica

A banda de les dues autores, en aquest article hi han contribuït les següents persones: Clara Jorge Blanco, Jeffrey Abé Pans, Kaire Deucalino Muvuma, Marcel Alcántara Flores, Moussa Adama Balde, Moustapha Ady Mbaye Toure, Núria Pedrós Barnils i Silvia Eugenia Caraballo Sánchez. Quan parlem de realitats socials, de joventut i d’activisme, és impossible deixar fora els moviments antiracistes i decolonials; aquells que exigeixen la fi de la discriminació racial a través de processos de descolonització cultural efectiva han intensificat la seva importància amb la pandèmia de la Covid-19, en què el jovent es troba al centre del debat i de la…
Núm. 53 — 2021
Rehabitar un planeta en crisi

A banda de les dues autores, en aquest article hi han contribuït les següents persones: Laura Rivera, Dante Maschio, Anna Cornudella, Berta Roset, Ana Terra Maia, Ivet Estrada, Sally Bourdon i Alberto Danese. Com habitar un planeta en crisi? L’actual emergència planetària és possiblement el repte més gran al qual els éssers humans ens hem hagut d’enfrontar. Aquesta crisi, conformada per processos com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels ecosistemes, ens fan qüestionar la nostra relació amb el paisatge, amb els recursos i l’energia, així com amb la resta d’espècies que habiten el planeta, i també, quins incentius hem generat en el nostre…
Núm. 53 — 2021
Per una cultura horitzontal, intergeneracional i creativa

A banda de les dues autores, en el procés de discussió que ha donat lloc a aquest article hi han participat les següents persones: Carol Wagner, Edgar, Adrián Salcedo, Victor Bote, Victor Vela i Maria Castellví. La cultura és un terme polisèmic, heterogeni, viu, intergeneracional, i multidisciplinari, que engloba un conjunt de diversos coneixements, arts (pictòriques, televisives, filmogràfiques, musicals, literàries, fotogràfiques, etc), hàbits, valors, tradicions, expressions, motivacions i inquietuds compartides i transmeses, cada cop de manera més extensa, que distingeixen una determinada societat, època o grup social. Així doncs, la cultura és transversal, ens configura com a éssers i ens…
Núm. 53 — 2021
Trencar els murs entre l’escola i la resta del món

Aquest article és fruit d’una sèrie de debats, i els autors volen agrair les contribucions i aportacions de tots els participants, sense els quals hagués estat impossible elaborar l’article: Mar Domingo, Clàudia del Santo Vilà, Alejandro Mendoza, Cesc Gomez, Mariona Lobo, Júlia Gutiérrez, David Rivilla, Isaac Calduch, Núria Comas, Maria del Carmen, Martí Manzano, Gotzi de Minyons Escoltes i el suport de la càtedra Re|Generation, el Consell de la Joventut de Barcelona i Miquel Àngel Essomba. Si fem l’exercici d’obrir un diari qualsevol, un dia qualsevol d’una setmana qualsevol, ens adonarem que podem trobar notícies de tot tipus: la polèmica…
Núm. 53 — 2021
Nous horitzons per als pobles minoritzats i les poblacions vulnerables

A part de les dues autores, en el procés de discussió que ha donat lloc a aquest article hi han participat les següents persones: Rim Nabhan Khlaili, Lina Solarte Fuentes, Àlex Meyer Verdejo, Mariona Miret, Enerida Isuf, Ebtisam Chaht Allali, Judit Gonzàlez Medina i João França. Els drets dels pobles o de les minories estan cada dia més visibilitzats, ja que la contínua mobilitat o migració causada per les polítiques autoritàries i les guerres obliguen a les poblacions establertes en territoris insegurs o ocupats il·legalment a abandonar i buscar la seva sort en altres països més segurs per al seu…
Núm. 53 — 2021
Aïllar i combatre el discurs de l’odi per contrarestar l’auge de l’extrema dreta

A banda dels dos autors, en aquest article hi han contribuït les següents persones: Ahmed Nasser El Alaoui, Marta Batalla, Betzabeth Marín, Gerard Pamplona, Edgar Gómez, David Moliner, Carmen Álvarez Granell, Daniel Baliñas i Juan Pérez. L’arribada de Donald Trump al govern dels Estats Units el novembre de 2016 va donar visibilitat a un fenomen polític però l’ascens de partits i figures polítiques vinculades a l’extrema dreta populista es venia forjant els últims anys. Anteriorment, el partit Alba Daurada a Grècia, que més tard seria declarat organització criminal gràcies a l’associació popular, s’havia situat el 2015 com a tercera força…
Núm. 53 — 2021
Participació ciutadana per fer front al centralisme

A banda de les dues autores, en aquest article hi han contribuït les següents persones: Raimon Bonsfills Clotet, Elisenda Clèries Tardío, Joan Balcells, Marta Contijoch Torres, Anna Gutiérrez Fonollosa, Joana Nabau Jové, Max Oliveras, Sonia Ribera, Carla Rivera, i Jenniffer Kriss Thiers Quintana. Introducció: desarrollismo i èxode rural a Catalunya Catalunya pateix un desequilibri territorial accentuat, vigent en la forta centralització de serveis i recursos a la capital de Barcelona i teixit circumdant. Aquesta situació, que s’arrossega des de fa dècades, es fa significativament palesa a partir de la segona meitat del segle XX, amb el desarrollismo; una època marcada…
Núm. 53 — 2021
Reconstruir la comunitat per tenir futur

A banda dels dos autors, en aquest article hi han contribuït les següents persones: Sílvia Caufapé Hostench, Laura Esteve Alguacil, Arnau Nonell Rodríguez, Júlia Pascual Bordas, Jhenifer Dahiana Salazar Marín, Zainab Tamara Zubair i Tamar Zamora Hinojosa. Des dels seus inicis el març de 2020, la crisi de la COVID-19 ha marcat profundament la nova agenda feminista i LGTBI+. Tant a escala global com en els casos particulars de Barcelona i Catalunya, la pandèmia ha posat en relleu qüestions que ja abans eren reptes importants per a tots dos moviments, i les ha aguditzat i visibilitzat. L’aturada de la vida…
Núm. 53 — 2021
Democratitzar les tecnologies digitals com a espais de cocreació

A banda de les dues autores, en el procés de discussió que ha donat lloc a aquest article hi han participat les següents persones: Mireia Vaca, Marta Anglès, Manuel Portela, Beatriz Cabrero, Ferran Martinez, Toni Navarro, Lucia Paz Errandonea i Paula Boet. La tecnologia en un sentit ampli i, cada cop més, les tecnologies digitals, juguen un paper central en la nostra societat, en àmbits que van des de la salut, fins a l’automoció o l’entreteniment. La digitalització recent de molts dels productes i els serveis que ens envolten fa que la ciutadania estigui en contacte permanent amb tecnologies que…
Núm. 53 — 2021
Una economia que situï la sostenibilitat de la vida i les cures al centre

A banda dels dos autors, en el procés de discussió que ha donat lloc a aquest article hi han participat les següents persones: Gerard Goday, Mercè Clua i Marc Tataret, entre d’altres. Des de la crítica al model econòmic i social imperant —un model injust que, des de la dècada dels anys setanta, ha reproduït les dinàmiques del capitalisme generadores de desigualtats a nivell global—, es presenten els resultats d’un procés de debat, discussió i anàlisi per pensar i reflexionar críticament al voltant de les diferents realitats locals i globals de l’actual model econòmic, i les seves conseqüències. En aquest…
Núm. 52 — 2021
La Xina des d’aquí

Com a conseqüència de l’augment del poder de la Xina i la seva creixent presència a l’agenda europea i espanyola, la seva consideració com a objecte d’estudi per part de think tanks i/o centres d’investigació ha experimentat un relatiu auge en les últimes dècades. Encara que amb alts i baixos i potser a un ritme inferior al desitjat, podríem dir que, observant l’evolució en aquest aspecte en els últims 40-50 anys, és perceptible un canvi de tendència general: dels estudis centrats en àmbits tradicionals com la llengua, la literatura, l’art, la filosofia o la història s’ha fet el salt a…
Núm. 52 — 2021
La Xina als llibres: principals publicacions al llarg de l’Edat Moderna

Les publicacions sobre la Xina que van inundar Europa al llarg de l’edat moderna van oferir una imatge bastant completa del país, que al seu torn es va veure complementada amb els objectes que arribaven d’Orient, entre els quals hi havia porcellana, pintures, objectes musicals, seda i llibres xinesos. I són precisament els llibres, en concret els escrits sobre la Xina per espanyols, el que ens interessa en aquest treball, que proposa un breu recorregut per algunes de les principals publicacions al llarg de la història. La Xina al segle XVI El primer gran text sobre la Xina a l’edat…
Núm. 52 — 2021
L’ambició xinesa per a una universitat de projecció global

L’aposta decidida per l’impuls de la universitat i la recerca ha estat una de les constants inalterades del lideratge xinès de les últimes quatre dècades. En tot moment ha estat un procés amb una forta inversió estatal i amb unes directrius de planificació centralitzades i amb estratègies molt ambicioses, plantejades i desplegades a llarg termini. L’aposta inicial per la reconstrucció i l’expansió del sistema universitari (1977-1995) Quan Deng Xiaoping arriba al poder, després de la mort de Mao Zedong (1976) i de la derrota de la Banda dels Quatre, ho fa promovent el principi de “buscar la veritat a través…
Núm. 52 — 2021
La Xina i els conflictes a l’Orient Mitjà

L’interès de la República Popular de la Xina a l’Orient Mitjà i el Nord de l’Àfrica sembla anar en augment en l’última dècada. Les dades són reveladores. Des de l’anunci el 2013 del programa insígnia de cooperació i inversió xinesa a l’exterior, la Belt and Road Initiative (BRI) —coneguda en català com a la iniciativa de la Ruta de la Seda—, les relacions econòmiques entre la Xina i l’Orient Mitjà viuen un moment molt dolç. La Xina ja és el soci comercial més gran de fins a deu països àrabs i l’Iran, multiplicant per cinc els intercanvis comercials amb el…
Núm. 52 — 2021
El paper de la Xina en la construcció d’una nova geopolítica a l’Àsia i al món

Conèixer i entendre la visió de la República Popular de la Xina no significa donar suport, tolerar o justificar aquesta visió. No defenso la tecnocràcia autoritària de la Xina com a substitut de la democràcia representativa. Tampoc defenso la democràcia liberal representativa com el model definitiu quan el terme liberal defensa els interessos d’una minoria minúscula a costa d’una majoria immensa. Crec que els dos models estan en crisi. El que avui està passant a Hong Kong podria ser un indicador important de la dificultat de fusionar els dos models. Paradigmes canviants en l’ordre mundial La política de “reforma i…