Editorial

Salmons nedant contra la corrent (política)

“Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum.“Leonard Cohen Turquia ha estat sotmesa al ferri govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, en turc) durant gairebé dues dècades. El 2002, una retòrica sobre la democratització va catapultar al poder l’AKP i el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan, després d’unes eleccions amb una ciutadania turca traumatitzada per crisis econòmiques i democràtiques de llarga durada. Tanmateix, el govern de l’AKP es caracteritzava per aferrar-se al poder i per un govern autocràtic in crescendo. El 2018, un sistema presidencialista dissenyat per concentrar el poder polític va…
Núm. 51 — 2020
Creació i dissidència

Pensem que és a partir de les problemàtiques que es pot arribar a entendre el rol transformador de la cultura i la creació i que, per això, calia donar veu a persones no institucionalitzades i descobrir algun d’aquests projectes independents. El preu d’aquesta llibertat a l’hora de construir és la terrible fragilitat d’aquests projectes: qüestions econòmiques, assetjament burocràtic per part de les institucions i, en segons quins casos, risc per la integritat física de les persones involucrades. No es tracta, en cap cas, de fer un repàs exhaustiu o un catàleg de creadors, sinó d’il·luminar les dissidències artístiques com espais…
Núm. 51 — 2020
Mobilitat

La Mediterrània com a viatge, i el viatge com a divagació creativa i experiència de frontera, tot alhora. En els textos que presentem a continuació s’hi recullen algunes de les moltes concepcions de mobilitat de les que és testimoni i impuls la Mediterrània. La vinculació entre ribes paral·leles que evoca Santiago Alba Rico, l’experiència de la frontera des dels ulls de Najat El Hachmi, l’assaig sobre els impediments a la mobilitat cultural de Lara Bourdin, la divagació creativa de la rihla de Pau Catà i les meditacions que inspiren el record d’una circumbal·lació mediterrània d’Uri Costak.
Ciutats del Gessamí

Traducció de Margarida Castells Criballés Tot té una història. «Història», un concepte molt ampli, en efecte, un terme capaç de carregar totes les contradiccions, evidents o implícites, que els seus sentits transmeten. La història té el poder de fabricar-ho tot, no té un principi com qualsevol altre ni un final precís. Tota història és part d’una història més gran, cadascuna és part d’una altra que, per si mateixa, esdevé una sèrie interminable de successos; per tant, el relat és un ésser viu: la nostra imatge reflectida al mirall. Així mateix, cada paraula té la seva història —tot i que no…
A.Y., artista, Istanbul

Hi havia un anunci a la TV fa anys, potser un anunci americà o europeu, que havia estat traduït directament al turc. Ni tan sols recordo de quin producte era —un perfum, un xampú? Feia publicitat d’algun estil de vida bohemi, en el que hi havia un home jove. La veu en off deia: quan va ser l’última vegada que vas fer una maleta a l’atzar i vas anar a l’aeroport, sense saber a on volar? Fes-ho: ves a l’aeroport i tria una destinació a l’atzar i deixa que la teva vida bla, bla, bla. Hi va haver una indignació…
Haya Zaatry, música, Palestina

Autora resident en el projecte Xabaca l’any 2017, projecte promogut per Fundación Al Fanar, NovAct i Jiwar Creació i Societat, durant el qual cinc artistes mediterrànies àrabs es van trobar durant sis setmanes a la residència d’artistes Jiwar, a Barcelona, per desenvolupar els seus projectes propis i establir connexions creactives i personals. La productor Otoxo va immortalitzar aquest viatge personal i profesional a través del documental Borders and Promises, nom de la cançó que comparteix Haya Zaatry. Hdoud ou Woud (Borders & Promises) بعيد, مهما تكون قريب بعيد, مهما تكون قريب نفس البحر والشط نفس الهوا والريح مش نفس القفص…
Una revolució contra les parets de la meva boca

Traducció de Mohamad Bitari En un somni vaig veure un dit desconegut agitant-me les dents Vaig sentir el so de la caiguda Dent a dent Els àrabs van dir: Si les veus caure a terra, és mort Si les arrels cauen, t’impedeixen actuar i parlar I, si totes cauen, la teva gent perirà i tu aniràs després d’ells. Em vaig despertar i em vaig trobar la boca agra Vaig cridar i l’infinit va absorbir el meu crit trencat Vaig parlar i la llengua va desaparèixer en la pedra Vaig dir el que m’importa Sortiré amb la boca buida Però amb…
El be i la balena

El Be i la Balena va ser produïda l’any 2001 al Théâtre de Quat’Sous de Montreal (Quebec, Canadà) sota la direcció de Wajdi Mouawad. El text ha estat publicat en francès per Éditions Théâtrales i en espanyol a la revista Primer Acto Cuadernos de Investigación Teatral. Ha estat traduïda en diverses llengües i produïda en diferents muntatges a Toronto, Montpeller, Brussel·les i Trier i ha estat objecte de nombroses lectures dramatitzades arreu del món. Al bell mig de l’Estret de Gibraltar, un vaixell de càrrega rus topa amb les restes d’una embarcació de clandestins africans. Els mariners rescaten els cossos…
Sobre fortaleses i fluxos

El 10 de gener de 2018, Hamza, Bourich Omar i Ahmed, tres ballarins de hip-hop, pujaven a un avió a Casablanca per fer un viatge que havia de ser decisiu per a les seves carreres: anaven a Eindhoven (Països Baixos), on tenien previst participar en un concurs internacional de hip-hop. Feia mesos que el viatge estava preparat i dues setmanes abans tenien els visats garantits. Hamza i Omar ja havien estat a Europa per participar en altres concursos. Per a Ahmed, aquest era el seu primer viatge. Transcorregudes les poques hores de vol que separen les dues ciutats, els tres…
Totes les fronteres

Anava cap a l’aeroport de Casablanca el febrer del 2016, em portava el xofer de la institució que m’havia convidat a participar a la fira del llibre que es feia a la ciutat quan de sobte, als vorals de l’autovia, van aparèixer tot de persones que brandaven uns papers a la mà, fent-nos gestos per cridar la nostra atenció. Era un fet inesperat, estrany, que vaig trigar estona a entendre. De gent que demana pels carrers marroquins n’hi ha molta, però és més freqüent trobar-la als nuclis urbans, no pas al mig de la carretera. I allò que movien amb…
Tornar a la Mediterrània

El 1904, el genial escriptor Benito Pérez Galdós (1843-1920) va publicar l’única novel·la dels seus indispensables Episodis Nacionals que transcorre fora d’Espanya. Es tracta d’Aita Tettauen, la sisena de la quarta sèrie, en la qual, a través dels personatges Juan Santiuste i Mohamed El Nasiry, Galdós narra de manera molt crítica l’episodi colonial anomenat pomposament “Guerra de l’Àfrica”: l’enfrontament militar amb el sultà del Marroc que el 1859 portaria a l’ocupació de Tetuan. Si públicament la posició del nostre escriptor en contra de la guerra es farà cada vegada més clara, sobretot a partir de la Setmana Tràgica de Barcelona…
Núm. 51 — 2020
Vents de transformació en el còmic àrab

Si bé durant el segle XIX es poden identificar publicacions que ja incloïen narracions gràfiques deutores de la historieta que s’estava desenvolupant a Occident, com l’egípcia Rawdat al-Madaris , no serà fins a mitjans del segle XX que es produeixi una propagació més gran del novè art al món àrab, focalitzada en les zones del Magrib i el Mashreq. El còmic que es desenvolupa en aquestes èpoques és fonamentalment infantil, amb un gran èxit liderat per publicacions com Sindbad o Samir, però encara allunyades d’un moviment cap al còmic adult que arribaria en els anys 80 amb obres com Carnaval…