Editorial

Núm. 1001 — 2020
Introducció: un codi per resoldre conflictes de sobirania al segle XXI

Les disputes entorn de la sobirania –qui governa, on i en nom de qui–, han conformat la història d’Europa des de temps immemorials i les greus vulneracions de drets que han vingut aparellades als esmentats conflictes no semblen tenir final. En ple segle XXI, continua existint un lloc inaccessible al debat raonat i a la decisió democràtica: la modificació de les fronteres estatals. Els conflictes de sobirania al segle XXI: una iniciativa per a Europa. Per què cal un codi de bones pràctiques per a la seva resolució? El dossier especial de la revista IDEES “Catalunya – Espanya: del conflicte…
Núm. 1001 — 2020
Conflictes territorials de sobirania: una perspectiva des de l’estudi dels moviments socials

Les clivelles centre-perifèria sovint han anat ressorgint en èpoques diferents. Tot i que les onades de nous estats establertes després de la Primera Guerra Mundial, el període de descolonització i el trencament de la Unió Soviètica han disminuït en intensitat, en el segle xxi les nacions sense estat continuen reivindicant l’autodeterminació col·lectiva en contextos polítics molt diversos, des d’Escòcia a Catalunya, Hong Kong, Nova Caledònia o Bougainville (Della Porta, O’Connor i Portos 2019a i 2019b). Conflictes territorials de sobirania al segle XXI No obstant això, les disputes de sobirania territorial tendeixen, i continuaran fent-ho, a adoptar formes molt diferents, des…
Núm. 1001 — 2020
Secessió i ampliació interna de la Unió Europea

Com ha de respondre la Unió Europea al procés de secessió d’un estat membre quan el nou estat manifesta que vol obtenir l’estatus de membre de la UE? La resposta depèn, en primer lloc, de la possibilitat que la Unió Europea canviï l’actitud que ha adoptat respecte a la secessió d’un estat membre, que va mostrar tant en la seva actitud d’“entrada no immediata” envers Escòcia com amb una oposició no gaire velada envers Catalunya i, en segon lloc, de quines condicions s’han de complir perquè un estat secessionista sigui considerat un nou estat membre de la UE. Moviments secessionistes…
Núm. 1001 — 2020
Reivindicació de la sobirania: estats, nacions i autodeterminació en el context europeu

La sobirania ha estat el pilar de l’ordre polític en el món modern: ha definit la font essencial de l’autoritat legítima dins dels estats i ha apuntalat l’ordre internacional. Tot i això, sempre ha estat una idea imprecisa. En l’era moderna, s’ha associat a l’estat nació fins al punt que els conceptes ‘estat nació’ i ‘estat sobirà’ han esdevingut sinònims en les relacions internacionals. En la seva forma més pura, la idea és que l’estat nació està dotat d’una sobirania absoluta i d’això no n’hi ha cap dubte. L’estat és sobirà perquè és sobirà per definició; o l’estat és sobirà…
Núm. 1001 — 2020
Condicions per a una intervenció europea legítima i efectiva en conflictes de sobirania territorial

A l’hora de pensar en la importància d’un codi de pràctiques sobre conflictes de sobirania territorial, val la pena recordar les seves verdaderes limitacions, que són polítiques. Els codis són tècnics, però depenen d’algun moment de decisió previ. Un codi, per detallat que sigui, no tindrà cap efecte si no s’implementa, i la seva implementació, encara que de vegades queda subjecta a procediments que poden ser tècnics, depèn de la voluntat política. Context polític A Europa, com al món en general, la sobirania territorial dels estats teòricament és una qüestió política i nacional. No obstant això, hi predomina un sentiment…
Núm. 1001 — 2020
La sobirania a discussió

L’anàlisi dels conflictes territorials de sobirania permet entendre que aquests conflictes es presenten en una doble dimensió: plantejant de manera esglaonada la qüestió de la legitimitat del subjecte polític sobirà (demos) i la de la decisió jurídicament sobirana necessària per resoldre el conflicte. En aquest sentit, les lliçons que es poden derivar d’aquesta anàlisi són fonamentals per abordar el debat normatiu. En aquest article, s’abordaràn els conceptes de sobirania, conflictes territorials, nacionalisme i autodeterminació. Introducció Entre les preguntes que se’ns van proposar com a guia per a iniciar aquesta reflexió, n’hi havia una que considero que és fonamental a l’hora…
Núm. 1001 — 2020
El nexe entre sobirania, globalització i els drets de les minories

Com suggereix el títol d’aquest article, l’objectiu principal és examinar el nexe entre tres categories analítiques principals: la sobirania, la globalització i els drets de les minories. Aquestes connexions (o la manca d’aquestes) s’aborden en un context més ampli de conflictes territorials de sobirania, que sol implicar, d’una banda, les regions i comunitats que resideixen als territoris i que intenten incrementar l’abast de la seva autonomia o aconseguir la sobirania total i, d’altra banda, i els governs centrals dels estats dels quals formen part, que normalment són reticents a respondre positivament a aquestes aspiracions. L’article aborda el tema principal de…
Núm. 1001 — 2020
Conflictes territorials: com crear regles i procediments des del constitucionalisme

Quan sorgeixen conflictes, l’alternativa binària és o combatre’ls o (intentar) adaptar-s’hi. El desafiament legal és trobar mètodes processals per canalitzar els conflictes. Aquest article analitza els diferents mètodes possibles basant-se en la pràctica comparativa, i defensa que la Unió Europea, tot i que no és la més adequada per adoptar aquestes normes, hauria de fomentar-ne l’adopció amb l’objectiu de promoure l’estat de dret. La pregunta i la resposta legal Els conflictes territorials sorgeixen d’un fet real i requereixen una resposta de qüestió jurídica. Com es veu amb l’experiència, la secessió té lloc independentment de la seva permissibilitat constitucional. Tot i…
Núm. 1001 — 2020
Els conflictes de sobirania nacional: cap a una resposta europea més efectiva

La Unió Europea ha assumit un paper actiu a l’hora de donar suport a les regions i nacions del seu entorn quan surten de conflictes de sobirania. Tanmateix, quan s’ha hagut d’enfrontar a conflictes de sobirania interns, especialment quan es tracta de conflictes dins dels estats membres, i no pas entre ells, la resposta de la UE ha estat insuficient. En aquests casos, els portaveus de la UE han recalcat que es tracta d’afers interns dels estats. L’article 4(2) del Tractat de la Unió Europea proporciona una defensa envers aquesta postura, ja que s’hi recull el respecte per a les…
Núm. 1001 — 2020
Conflictes de sobirania territorial: una perspectiva jurídica internacional

Els conflictes de sobirania territorial, tal com es caracteritza al document conceptual Bases per a la redacció d’un codi de bones pràctiques per resoldre conflictes de sobirania territorial (d’ara endavant, el “document conceptual”), es produeixen quan la intenció i l’esforç d’una comunitat política subestatal per determinar lliurement el seu propi estatus polític i jurídic, inclosa la naturalesa de la seva relació amb l’Estat, xoca amb la decisió del govern estatal d’oposar-se a aquest objectiu o limitar-ne unilateralment l’abast i el resultat. Aquests conflictes es refereixen a les reivindicacions sobre el dret de la llibertat elecció de les comunitats subestatals, d’una…
Núm. 1001 — 2020
Qüestionar el paper de la Unió Europea en els conflictes de sobirania territorial

L’èxit històric de la Unió Europea com a mediador entre França i Alemanya ha provocat que molts es preguntin si la UE també pot portar pau a altres conflictes. És cert que, almenys històricament, la zona de la UE ha demostrat estar sorprenentment lliure de conflictes. Dit això, la Unió no ha aconseguit tenir un paper significatiu com a actor en la resolució dels conflictes de sobirania territorial que han tingut lloc dins de les seves fronteres, com els d’Irlanda del Nord, el País Basc o fins i tot Xipre . Partint d’aquesta situació una mica paradoxal, aquest text qüestiona…
Núm. 1001 — 2020
El bo, el lleig i el dolent: referèndums sobre la independència des d’una perspectiva comparada

Les democràcies estan força paralitzades per l’excusa de la nacionalitat. No hi ha una manera més eficaç d’atacar-les que admetent el dret de la majoria a governar, però negant que la majoria que té aquest dret sigui la majoria particular que el reclama William Sumner Maine El 2017 la majoria dels votants a Catalunya, la comunitat autònoma espanyola, va votar aclaparadorament per la independència en el que els partidaris anomenaven referèndum, però en el que els opositors van qualificar d’acte il·legal i inconstitucional. Les xifres semblaven impressionants. Més del 92% va votar a favor de la independència i poc més…
Núm. 1001 — 2020
El constitucionalisme deliberatiu al rescat d’entorns democràtics complexos

Els debats actuals sobre la sobirania no s’han de limitar a qüestions de legalitat o legitimitat, com sovint sol passar en el terreny de la política. De manera reiterada, hem vist com alguns actors polítics intervenien en nom de la nació majoritària, emparats rere el vel de la legalitat, per minar o intentar desacreditar les reivindicacions de grups minoritaris i nacions minoritàries. La iniciativa liderada per Eusko Ikaskuntza i l’Institut d’Estudis Catalans arriba en un moment crucial, en què diversos països s’enfronten a tensions internes associades a un impuls de la centralització i la simetrització. Sovint els estats unitaris i…
Núm. 1001 — 2020
Com i per què ha d’intervenir la Unió Europea en els conflictes de sobirania del seu territori?

Els conflictes de sobirania són un tema tradicional en el dret internacional: dues entitats sobiranes (estats) entren en conflicte pel que fa a un dels seus elements constitutius —generalment un tros de territori— que totes dues reivindiquen com a seu. Tanmateix, en aquest article no discutim aquest tipus de casos; als casos que ens ocupen, una de les parts reivindica el seu dret d’accedir a la sobirania, mentre que l’altra ja gaudeix de drets sobirans, incloent-hi el territori i la població de la part reivindicant. Ens ocuparem, doncs, d’un conflicte asimètric en què una part reivindica la sobirania i l’altra…
Núm. 1001 — 2020
Per què la Unió Europea hauria d’intervenir en conflictes territorials de sobirania dels seus estats membres?

En aquest article es planteja per què la Unió Europea (UE) ha d’intervenir en conflictes territorials de sobirania dels seus estats membres des de la perspectiva de la UE. El punt de partida és el fet que la UE tendeix a adoptar un enfocament pragmàtic per emprendre noves accions en una àrea específica i, en general, només ho farà si considera que hi ha una qüestió o problema important a tractar, que d’altra manera esdevindria un obstacle per al procés d’integració o el funcionament de la Unió. L’article argumenta que els recents processos i desenvolupaments dels casos escocès i català…
Núm. 49 — 2020
La lluita contra el canvi climàtic i en favor dels ODS: camins inseparables

El 2015 va ser un any decisiu per al multilateralisme i el desenvolupament sostenible. Sota el paraigües de les Nacions Unides, s’assoleixen l’Acord de París sobre el canvi climàtic i l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els seus 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Ambdós acords comparteixen una direcció i un projecte polític basat en diferents modalitats de cooperació i coalicions que s’orquestren al voltant de les necessitats específiques de cada país. A més, tots dos tenen el suport de la immensa majoria dels països arreu del món. ODS i Canvi Climàtic: Una agenda actual en comú Aquests dos…
Núm. 49 — 2020
Innovació i canvi tecnològic per al compliment de l’Agenda 2030

Milton Friedman, premi Nobel d’economia i fundador de “l’escola de Chicago” va ser el pare d’un estès principi de management segons el qual “l’única responsabilitat d’una empresa és maximitzar el benefici dels seus accionistes” (1970). Segons aquesta perspectiva teòrica, les empreses, perseguint l’únic objectiu de maximitzar els seus guanys i guiades per una mena d’ordre universal subjacent (la famosa “mà invisible” d’Adam Smith), propagarien valor compartit a la societat de manera espontània. No era necessari preocupar-se pels efectes externs de l’acció empresarial, com l’impacte mediambiental o la responsabilitat social o la distribució equitativa de la prosperitat. Ni tan sols calia…
Núm. 49 — 2020
Els ODS i els drets humans: el pla per a la recuperació sostenible

Quan el 2015 els líders mundials van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, Barack Obama seguia sent el president dels EUA i només els viròlegs tenien presents els efectes que podia arribar a tenir una pandèmia mundial. A principis del 2021, el món ha canviat molt. En el context de la Covid-19, continuen sent rellevants els ODS? La pandèmia de la Covid-19 s’ha estès a més de 89 milions de persones i s’han registrat prop de 2 milions de morts relacionades amb el coronavirus a tot el món. Trump, que durant la seva presidència va enretirar els Estats Units…
Núm. 49 — 2020
L’educació com a pilar de l’Agenda 2030

“L’educació és el punt en què decidim si estimem prou el món com per assumir una responsabilitat envers seu”, va escriure Hannah Arendt ara fa més de 60 anys. L’educació com a responsabilitat davant dels altres i davant del planeta on vivim. Ras i curt, aquesta és la idea d’educació de qualitat per la qual aposta l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible. Una agenda política internacional, aprovada per Nacions Unides el 2015, que integra els principals reptes globals als quals ens enfrontem com a persones i comunitats. L’educació de qualitat com a eina de progrés i pilar de l’Agenda 2030 Aquesta…
Núm. 51 — 2020
Del Procés de Barcelona a la Unió per la Mediterrània

Ara fa 25 anys es reunia a Barcelona la primera Conferència Ministerial Euromediterrània, amb la Declaració Final de la qual es posava en marxa el que ha esdevingut l’anomenat Procés de Barcelona. La commemoració és un moment propici per avaluar el camí recorregut, analitzar críticament la situació actual i preveure de la millor manera possible el futur. Una Associació Euromediterrània per la modernització del món arabomediterrrani La Conferència de Barcelona de 1995 va ser una ocasió extraordinària per plantejar amb ambició l’apropament d’Europa als països àrabs mediterranis i millorar clarament els problemes tradicionals de desigualtat, falta d’entesa i de confrontació…
Núm. 51 — 2020
Moviments socials i episodis revolucionaris a la Mediterrània

De quina manera els episodis revolucionaris i els moviments de base popular han reconfigurat el panorama sociopolític a la Mediterrània? I quins són els trets distintius i les noves tendències transversals que han donat forma a les polítiques del conflicte a la regió? En aquest article ens centrem en les complexitats de la revolta del 2019 al Líban, anomenada thawra o revolució, i reflexionem sobre el seu significat en el context més ampli dels conflictes polítics que han modelat la Mediterrània en les darreres dècades. En la conclusió, explorem breument de quina manera la revolta del Líban i les seves…
Trenta-dos llibres per tancar l’any 2020

Quines lectures ens han acompanyat durant aquest atípic 2020, enmig de la pandèmia mundial de la COVID-19? La revista IDEES, editada pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, us ofereix una selecció d’assajos i novel·les recomanades a càrrec d’alguns dels col·laboradors i col·laboradores que han format part de la revista i de l’equip que fa possible la publicació. Daniel Innerarity Catedràtic de Filosofía Política de la Universitat del País Basc. Coordinador del monogràfic de la revista IDEES número 46 sobre el futur del projecte europeu. El siglo del populismo, Pierre Rosanvallon (Galaxia Gutenberg, 2020) “Qui el llegeixi deixarà d’utilitzar una etiqueta…
Núm. 51 — 2020
La disjuntiva de l’islamisme polític

Des del seu naixement a principis del segle XX, la naturalesa de l’islamisme polític modern ha estat objecte d’aferrissats debats entre els seus defensors i els seus detractors. El fet que la seva doctrina sobre l’Estat islàmic ideal sigui sovint vague més enllà dels eslògans i que alguns moviments que formen part d’aquesta família ideològica hagin recorregut a la violència ha donat peu a interpretacions molt diferents respecte a la seva essència i significació històrica. De fet, al nucli del seu projecte es troba l’aplicació de la xaria o llei islàmica, la qual, com que no està codificada, adopta un…
Núm. 51 — 2020
Sis reflexions sobre la pandèmia

La pandèmia de la COVID-19 és el que l’antropòleg Marcel Mauss anomenava un «fet social total» que afecta tot tipus de dimensions de la nostra vida col·lectiva, tant socials com culturals, polítiques, econòmiques i és clar també sanitàries, tot capgirant moltes vides personals, individualment, o al si de la parella o de la família. És un repte per al coneixement per raons relacionades en primer lloc amb les especificitats del virus, atès que cada dia descobrim fins a quin punt pot ser sorprenent, però perquè ens enfronta també al seu caràcter imprevisible, tot obligant-nos a pensar la història, allò tràgic…
Núm. 51 — 2020
Una visió per un projecte Mediterrani compartit

“Ni els peixos s’atrevirien a nedar pel mar [mediterrani] sense mostrar la divisa dels reis catalans”, proclamà l’almirall Corral Llança, segons la Crònica de Ramon Muntaner. Una frase que recull l’etern vincle entre Catalunya i la Mediterrània. Un fil roig que s’endinsa en la nit de la història i que avui volem rellançar amb la mirada al futur. Efectivament la idea de la Mediterrània és un tret característic de Catalunya que tradicionalment ha actuat com a valor afegit de la seva projecció exterior. Evocada com a referència històrica, la mediterraneïtat a Catalunya s’ha identificat també i sobretot amb els intercanvis,…
Núm. 1001 — 2020
Introducció: un debat pendent

A Catalunya hi ha molts debats pendents. Probablement els anys d’acceleració històrica que vivim i hem viscut ens han fet més difícil la reflexió reposada, la perspectiva i l’intercanvi tranquil d’idees. L’actualitat gira molt ràpid, i la sobreexposició mediàtica que patim, convenientment amplificada per les xarxes socials, sovint ens fa estar més pendents de la darrera batalleta anecdòtica que no pas dels debats de fons. I, tanmateix, la concatenació de polèmiques efímeres, declaracions i contra-declaracions pot ser perfectament un camí que no vaja enlloc. Podríem estar donant voltes a la sínia sense saber com sortir-ne. Per això és important mirar…
Núm. 51 — 2020
Rere la governança de la migració a l’àrea Euromediterrània

Rere les crides recurrents als «partenariats» i a la «cooperació» en la gestió de la migració, els països de destinació, origen i trànsit tenen un denominador comú: introduir mecanismes destinats a reforçar la seva pròpia centralitat en el control de la mobilitat dels seus nacionals i estrangers. Vit en retrospectiva, aquest objectiu compartit ha estat clau per a crear les condicions necessàries per a la cooperació en matèria de control de la migració i de fronteres a l’àrea euromediterrània. Ha adquirit una forta significació, especialment arran del Diàleg 5+5 de l’any 2002, el diàleg sobre la migració de trànsit a…
Núm. 51 — 2020
Una perspectiva nord-americana envers el sud de la Mediterrània

L’elecció de Joe Biden com a president dels EUA el novembre de 2020 ofereix una oportunitat perquè el país reiniciï la seva política exterior arreu del món, i la regió mediterrània es troba en una intersecció vital de molts reptes i oportunitats de gran importància relatius a la seguretat. Biden assumeix el seu mandat en un moment d’enorme confusió i divisió dins dels Estats Units, que corre el risc d’un deteriorament més accentuat del seu sistema polític democràtic. A les eleccions del 2020, els americans van escollir treure del càrrec el president Donald Trump, però molts van dividir els seus…
Núm. 51 — 2020
La política i l’agència dels joves al sud de la Mediterrània

El Partenariat Euromediterrani ha representat un esforç continuat de la Unió Europea per implicar-se amb el sud i est de la Mediterrània mitjançant diferents iniciatives de partenariat en afers socials, de seguretat i culturals. Al centre d’aquest partenariat rau la importància de la cooperació regional, a banda de fomentar reformes polítiques i econòmiques vinculant-la a l’assistència econòmica i tècnica. Aquest partenariat s’ha establert per desenvolupar el creixement mutu més enllà de la tradicional implementació de programes d’ajut al desenvolupament. Promoure la democràcia i els drets humans ha estat una part integral de la política de la Unió Europea (UE) envers…
Núm. 51 — 2020
La UE i la Mediterrània: envers una nova visió

En la seva política exterior comuna, històricament la Comunitat Europea (CE) i a continuació la Unió Europea (UE) han reaccionat amb iniciatives d’alt nivell als canvis que han ocorregut al Pròxim Orient i al Nord d’Àfrica. Després de les dues guerres àraboisraelianes del 1967 i del 1973, la CE va desenvolupar la Política Global Mediterrània, que era bàsicament una política comercial bilateral amb el (malauradament efímer) Diàleg Euroàrab. Després dels Acords de Camp David de 1978, els dotze ministres d’Afers Exteriors van llançar la Declaració de Venècia que recordava als seus socis de Washington i Tel Aviv que la qüestió…