Editorial
-
Núm. 49 — 2020
La protecció de les àrees marines: d’excepció a norma
Aquest article és un resum actualitzat d’un assaig publicat el març de 2021 durant la Setmana de l’Oceà de Mònaco. Els autors són defensors de l’oceà i activistes amb més de 40 anys d’experiència. Junts formen el Grup Varda per al medi ambient i la sostenibilitat. L’any 2021 serà un bon any per a l’oceà? Aquells qui treballem per protegir la biodiversitat marina esperem que sí, després que la pandèmia mundial hagi conduit a la cancel·lació o l’ajornament d’un bon nombre d’esdeveniments potencialment catalitzadors durant el 2020. Però, tenint en compte que la pandèmia s’estendrà fins al 2021 i, possiblement,…
-
Núm. 49 — 2020
Biodiversitat: actuem?
L’evidència és aclaparadora: perdem biodiversitat. A Catalunya, durant les darreres dècades (entre els anys 2002 i 2019), l’abundància en nombre d’exemplars d’un seguit d’espècies animals de referència que formen el nostre particular Living Planet Index ha disminuït un 25% de mitjana . Podem pensar que aquesta pèrdua de biodiversitat és moderada si la comparem amb l’enregistrada a tot el planeta (68% ), però cal recordar que aquesta darrera dada és relativa a un període de temps molt més llarg i que les taxes de disminució per unitat de temps són força semblants. La biodiversitat en crisi La pèrdua d’exemplars afecta…
-
Núm. 49 — 2020
La transició cap a l’economia circular en el marc de l’Agenda 2030
Fa poc més de 100 anys que un grup de ramaders de la Plana de Vic, entre ells el meu rebesavi Joan Solà, van pujar a un tren en direcció als Països Baixos amb una missió: comprar vaques lleteres frisones per dur-les a la comarca. No parlaven l’idioma ni sabien exactament quines serien les dificultats que es trobarien pel camí, però amb un feix de bitllets amagats sota la faixa i molta determinació van creuar Europa i van tornar a casa amb unes desenes de caps de bestiar. La major producció lletera de les vaques frisones els va permetre posar…
-
Núm. 49 — 2020
Els veritables reptes per assolir l’objectiu de desenvolupament sostenible de l’aigua a Catalunya
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) proposats per les Nacions Unides són una evolució dels antics Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb els quals es pretén fer front a problemes mundials com el de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles, i la governança. Concretament es van definir 17 objectius, amb 169 fites, i els corresponents indicadors per a mesurar la seva evolució. Un d’aquests objectius, concretament el sisè,…
-
Núm. 35 — 2012
De la lluita pels drets civils al turisme dels drets civils
En aquest article, Dorit Wagner argumenta en els últims anys el sud dels Estats Units ha esdevingut la plataforma d’una indústria turística a la recerca d’autenticitat. Segons l’autora, els antics emplaçaments on es va desenvolupar l’acció de la lluita pels drets civils han estat recuperats i transformats en atraccions turístiques. Aquest text, doncs, introdueix la noció de l’anomenat turisme dels drets civils i presenta una anàlisi crítica dels emplaçaments actuals que es troben arreu del sud dels Estats Units, on es commemora la lluita pels drets civils. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria…
-
Núm. 35 — 2012
Titanic in memoriam
Amb el pretext de la celebració del centenari del naufragi del Titanic, l’autora Elena Yeste analitza els mecanismes subjacents a la construcció i reconstrucció de fets històrics en l’imaginari col·lectiu per part d’uns mitjans de comunicació que, més enllà de la seva funció informadora, són també òrgans d’historització, dipositaris de la història de les cultures. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 35 — 2012
Tabús, convencions i neurosis en la commemoració del passat
En aquest article, Agustí Colomines analitza el paper de les commemoracions com a conceptes bàsics en la construcció d’una comunitat, que anuncien els preceptes d’una ideologia abstracta en termes concrets i palpables que evoquen respostes emocionals instantànies en tots els estrats de la comunitat. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 35 — 2012
En el llindar de la memòria. La memòria col·lectiva entre l’experiència personal i la identitat política
En aquest article, Jeffrey A. Barash analitza la importància política de la distinció entre dos nivells d’allò que sovint reunim sota el terme “memòria col·lectiva”: d’una banda, records que són retinguts a través de l’experiència directa de grups o associacions d’una dimensió limitada i, de l’altra, records que rarament són l’objecte de l’experiència directa i que constitueixen els esdeveniments que caracteritzen les identitats de les societats de masses. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 35 — 2012
Passos vers l’autodeterminació en estats liberal democràtics
En aquest article, Desiderio Fernández Manjón i Julián Torrado Sancho ressegueixen el procés endegat al País Basc arran de l’anomenat Pla Ibarretxe per a l’assoliment de l’autodeterminació per part d’Euskadi. Els autors analitzen la importància i les conseqüències polítiques de la utilització partidària i partidista del llenguatge i, finalment, exploren possibles vies de solució del conflicte. L’article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 35 — 2012
Sobre la conveniència d’arreglar les finestres trencades
En paraules de Jesús Purroy, encara que pugui semblar postmodern, cal admetre que no n’hi ha prou amb tenir raó, també cal que els altres ens la donin. Segons l’autor, a part de la satisfacció personal de tenir raó i que ens ho reconeguin, hi ha una implicació pràctica quan opinions diferents poden ser a la base de decisions personals o col·lectives. Més concretament, en aquelles decisions polítiques que es basen en arguments científics, tenir raó o no tenir-ne va més enllà de la ideologia i pot esdevenir una qüestió de supervivència. Aquest article forma part del número 35 de…
-
Núm. 35 — 2012
La memòria ignorada
En aquest article, Maria Ohannesian repassa la història recent de la nació armènia, marcada per la tragèdia que va patir durant la primera Guerra Mundial, i ressegueix el fil de la construcció d’una memòria història i col·lectiva llastada i incompleta a causa de la manca de reconeixement del genocidi per part dels seus autors. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 35 — 2012
Hipersexualització, entre la mirada incòmoda i l’oblit de la realitat
Carme Ferré aprofita la polèmica aixecada pel detallat informe contra la hipersexualització de la senadora francesa Chantal Jouanno per iniciar un debat sobre les causes i conseqüències d’aquesta erotització avançada dels infants, que genera una imatge d’adults sexuals en miniatura que es difon, s’assumeix o s’imita. El text reflexiona sobre el paper que juguen la cultura i els mitjans de comunicació en l’acceleració forçada de la pubertat, present tant en productes per a nens com per a adults, fet que qualifica d’irresponsable. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper…
-
Núm. 35 — 2012
Els colors de la memòria: a quadrets entremig del monocromatisme i del daltonisme ideològic
En aquest article, Francesc Canosa analitza el paisatge memorístic de Catalunya des de la Guerra Civil fins a l’actualitat, bussejant en la història d’Unió Democràtica de Catalunya. Segons Canosa, no es pot entendre Catalunya sense aquest partit, ni tampoc es poden entendre esdeveniments com la República, la Guerra Civil, la dictadura o la Transició. Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
-
Núm. 36 — 2012
Editorial: les veus dels indignats a Catalunya
Aquesta editorial parteix de la reflexió que sovint costa interpretar la importància dels fets contemporanis, que tan aviat sobredimensionem com menyspreem per la manca de perspectiva que només els anys poden brindar. Aquest és el cas del moviment del 15M, que en el moment d’escriure aquestes pàgines encara no havia estat objecte de massa estudis acadèmics, i pocs imaginaven la rellevància que podria arribar a tenir en el futur. Aquest article forma part del número 36 de la revista IDEES, “Les veus dels indignats a Catalunya”, publicat en format paper en l’edició de setembre/desembre de 2012.
-
Núm. 37 — 2013
La dialèctica de la democràcia
En aquest article, Sari Roman-Lagerspetz argumenta que “pensar públicament el contrari dels altres” és un dels fonaments de la democràcia. La tasca de l’oposició en un sistema democràtic, assegura, és la d’expressar la desconfiança, de criticar les accions del govern i d’oferir una alternativa. L’oposició institucionalitza la desconfiança, i, paradoxalment, la presència d’aquesta desconfiança institucionalitzada és, per als ciutadans, una raó important per confiar en el sistema democràtic. L’article defensa que la relació entre el govern i l’oposició pot ser entesa en termes de dialèctica hegeliana. Així, tot i que la teoria política de Hegel formulada en la seva Filosofia…
-
Núm. 37 — 2013
Democràcia: incompliments i reptes per al segle XXI
El politòleg Jaume López exposa com, a mesura que es va generalitzant la convicció que la democràcia és la millor forma de govern s’estén, en paral·lel, la preocupació per la seva possible crisi. Això es deu al fet que, tot i que a principis del segle XXI la implantació geogràfica de la democràcia abasta límits mai vistos, la sensació que la democràcia està en decadència es va escampant entre els ciutadans de les democràcies amb més tradició. L’autor assenyala els orígens d’aquest estat de coses, així com les possibles alternatives a la democràcia liberal, el model de democràcia actualment predominant.…
-
Núm. 37 — 2013
Editorial: democràcia és decidir
El text de l’editorial argumenta que, actualment, encara es manté imperant la lògica antagònica i polaritzadora sorgida durant la Guerra Freda. Tot i que aplicada a subjectes diversos, ha provocat que es mantingui una percepció antiquada de la democràcia, en la qual es percep el feixisme com el seu únic enemic. Això fa que passin per alt altres amenaces tant o més importants, entre les quals destaca la prevalença de la interpretació unívoca de la llei per sobre de la voluntat popular. Aquest article forma part del número 37 de la revista IDEES, “Democràcia és decidir”, publicat en format paper…
-
Núm. 38 — 2013
La mida de les nacions: perspectiva històrica
En aquest article, Alberto Alesina i Enrico Spolaore ens proposen una anàlisi que parteix de la comparació de les ciutats-estat de l’Edat Mitjana europea amb les actuals nacions amb aspiracions secessionistes del perfil de Catalunya. Els dos autors creuen que emmirallar-se en aquestes organitzacions polítiques, salvant les distàncies, proporciona una idea fidel de les possibilitats que ofereixen els governs petits en un context de lliure comerç. Segons els autors, les fronteres polítiques disten molt de poder determinar les perspectives de prosperitat econòmica d’una regió; en aquest sentit, els arguments en aquesta direcció no tenen cabuda en el debat actual. Aquest article forma part del número 38 de la revista…
-
Núm. 52 — 2021
Un centre del món xinès? Jingjinji i la renovació Pequín
La Xina de Xi Jinping està camí de convertir-se en la primera potència econòmica del món, i superarà els EUA cap al 2040, segons les seves pròpies previsions. Paral·lelament, el lideratge xinès fa grans inversions en la millora i el desenvolupament del seu exèrcit i promou la seva influència política a tot el món, principalment mitjançant inversions i pressió política. En moltes ocasions, els líders xinesos han expressat en públic l’opinió que l’equilibri de poder i d’influència estava tornant a la normalitat. Més o menys fins al segle XII, l’antiga Xina va ser el país més avançat del món, ja…
-
Núm. 52 — 2021
La Xina Global des d’una perspectiva de gènere
En el context de la globalització i l’“ascens” de la Xina, les darreres dues dècades són testimonis de l’interès creixent de la recerca en el camp emergent de la “Xina Global”. L’estudi sobre la Xina Global és un camp de recerca interdisciplinari que investiga les moltes facetes dels compromisos i efectes de la Xina al món. Expandeix els estudis sobre la Xina més enllà de les fronteres territorials d’aquest país i examina el seu paper en l’escena mundial, la seva profunda influència en la governança global, el comerç, l’ajuda, les inversions, el finançament per al desenvolupament, la tecnologia, la militarització…
-
Núm. 52 — 2021
La diplomàcia multilateral de la Xina
Segons una de les definicions citades més sovint, el multilateralisme és “una forma institucional que coordina les relacions entre tres o més estats d’acord amb principis de conducta ‘generalitzats’” . Les organitzacions internacionals (OI), la principal forma institucional de multilateralisme, són un instrument per afrontar els reptes que transcendeixen les fronteres nacionals. La manera com la Xina utilitza aquests instruments és una part intrínseca del conjunt de la seva política exterior i una característica de la diplomàcia multilateral d’aquest país. Aquest article perfila la diplomàcia multilateral de la Xina, que ha estat influenciada per les seves relacions amb Occident i…
-
Núm. 52 — 2021
D’obrers a capitalistes en menys de dues generacions: la transformació de l’elit urbana xinesa entre el 1988 i el 2013
Aquest article es va publicar originalment el 9 d’octubre de 2019 al portal voxeu.org Durant les darreres quatre dècades, la transformació econòmica i social sense precedents de la Xina ha provocat que les zones urbanes siguin molt més riques, però també molt més desiguals. Aquest article analitza els canvis en l’elit urbana xinesa i constata que, en comparació amb la dècada del 1980, actualment aquesta elit està formada per professionals, treballadors autònoms i petits i grans empresaris. Aquests tenen una formació molt millor i reben una part molt més gran dels ingressos urbans totals. Això també passa amb aquells que…
-
Núm. 52 — 2021
‘Els xinesos a Catalunya’ (2001) revisited
L’any 2001 es va publicar Els xinesos a Catalunya , la primera investigació que abordava en profunditat a aquesta població, especialment davant de la necessitat de coneixement sobre la mateixa en la seva incorporació al sistema educatiu. Aquest estudi pioner, promogut per la Fundació Jaume Bofill, és el punt de partida per exposar les característiques de la seva presència vint anys després. Les persones amb nacionalitat xinesa empadronades a Catalunya (65.048 el 2020) constitueixen el quart grup estranger més nombrós, després de marroquins, romanesos i italians. Catalunya, igual que la resta d’Espanya, s’ha convertit en una societat molt més diversa…
-
Núm. 52 — 2021
Les polítiques ambientals i de canvi climàtic de la Xina
Melanina a la llet en pols, cadmi a l’arròs, malaquita al marisc, plom al te, carbamat al gingebre, antibiòtics a la carn de pollastre, síndries que exploten i oli de cuina “reciclat” d’aigües residuals. Aquests són només alguns dels nombrosos escàndols alimentaris de la Xina que s’han filtrat recentment. Aquests escàndols posen en relleu tant diverses contaminacions a l’aigua, l’aire i el sòl com els punts febles de la regulació política. Durant molts anys, la Xina ha estat present de manera permanent en els debats internacionals sobre la protecció del medi ambient i el clima. El seu ràpid desenvolupament econòmic…
-
Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?
-
Núm. 54 — 2021
La negociació de la masculinitat en l’educació nòrdica
Durant gran part del segle vint, les polítiques de l’estat del benestar i les polítiques de renovació educativa han anat de la mà als països nòrdics. Després de la Segona Guerra Mundial els governs de Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia i Finlàndia van apostar per una renovació pedagògica comuna per donar resposta a les guerres sofertes i promoure la integració social. Es volia educar en valors democràtics per contribuir gradualment a la construcció d’una nova societat en la qual els governs, amb polítiques intervencionistes, creessin estructures educatives centralitzades que garantissin la integració de l’alumnat i contrarestessin situacions de discriminació o d’exclusió…
-
Núm. 54 — 2021
A prendre pel cul la masculinitat
En els últims anys han anat apareixent una sèrie de discursos i de reflexions entorn de la masculinitat. Històricament la masculinitat ha estat una cosa valorada, una cosa positiva, una cosa relacionada amb el poder i, sobretot, una cosa relacionada amb els homes. El feminisme va ser potser el primer moviment que va fer una crítica dels valors associats a la masculinitat en tant que valors patriarcals, opressius i violents, que limitaven a més les possibilitats dels homes a un tipus de conducta, a un rol de gènere estereotipat i vigilat. Aquesta crítica del feminisme va obrir la porta a…
-
Núm. 54 — 2021
Repensar la masculinitat per transformar la societat
Després de segles de lluita, de les successives onades que arrenquen des de finals del XIX, i del canvi cultural que s’ha anat produint en els últims anys, el moviment feminista ha aconseguit que les seves reivindicacions s’ubiquin en el centre del debat social i polític de les democràcies liberals. L’anàlisi crítica del patriarcat i la incorporació de la perspectiva de gènere als diferents camps de les ciències socials, han establert les bases teòriques per analitzar les desigualtats estructurals entre els homes i les dones i definir i desenvolupar les eines polítiques per revertir-les. Malgrat els enormes reptes, les discriminacions…
-
Núm. 54 — 2021
Masculinitats, imaginació i pràctiques culturals
En les últimes dècades la masculinitat s’ha convertit en una agenda de debat cada vegada més important, degut en gran part a les crítiques als models de masculinitat normativa que han desenvolupat en diferents parts del món els moviments feministes, els moviments pels drets civils o els moviments postcolonials. Però també que una part de l’extrema dreta ha fet de la reivindicació de la masculinitat la bandera de la seva defensa d’un ordre social amenaçat per aquests moviments (especialment pels feminismes). El debat sobre què fer amb la masculinitat, en aquest context de disputa, està donant lloc a postulats molt…
-
Núm. 54 — 2021
La masculinitat no és només cosa d’homes
La masculinitat és un fenomen històric, què definim com a masculí i què no és construït socialment, canviant, inestable i plural. Com tot esdeveniment històric és complex i implica a tota la societat. La masculinitat és en un valor social que no té a veure només amb els homes. Els que són educats com a tals la viuen en pròpia pell, de forma íntima, és evident, però no són els únics que hi participen ni que defineixen exclusivament què és allò viril. La masculinitat contemporània es comença a configurar a principis del segle XIX. Com ha explicat Xavier Andreu ,…