Editorial
-
Núm. 48 — 2020
L’estratègia de Dades Obertes de la Generalitat de Catalunya
Ja ben immersos en el segle XXI, la constatació de la importància i el potencial de les dades és un fet més que evident. Les dades, la informació que es pot extreure de les dades, és una recurs molt preuat que permet generar valor social i econòmic: dades que possibiliten llançar noves empreses, analitzar patrons i tendències, prendre decisions basades en dades i resoldre problemes complexos. En aquest context, les administracions públiques hem de ser les garants que aquestes possibilitats puguin estar a l’abast de tota la ciutadania, de totes les persones, empreses o organitzacions. És el que es coneix…
-
Núm. 48 — 2020
Ciència-ficció: un mirall per al futur de la humanitat
Les tecnologies digitals han esdevingut part de les nostres vides quotidianes i cada cop actuen més com a intermediaris en els nostres llocs de treball i en les relacions personals —fins i tot substituint-les. L’Internet de les coses, les xarxes socials, els programes capaços d’aprendre interactuant amb humans, els assistents artificials i els robots de companyia, els jocs d’ordinador, els jocs amb impacte social, els assessors financers semiautomatitzats, els webs que ofereixen la immortalitat digital, etc. Aquestes eines poden, en un breu lapse de temps, modificar el mercat de treball, acabar amb la reputació de qualsevol, transformar una barriada urbana,…
-
Núm. 48 — 2020
Open data: recurs públic per a la transformació digital
Les dades obertes suposen una millora democràtica ja que fent real el seu caràcter públic posen a l’abast de tota la ciutadania informació útil i utilitzable i, al seu torn, són un excel·lent recurs per al desenvolupament d’aplicacions i serveis amb un elevat valor social. El concepte de dades obertes o “open data” es refereix a l’exposició pública d’informació, realitzada de forma oberta per al seu accés i lliure reutilització. L’Open Data és un dels tres àmbits d’actuació de govern obert o Open Government. L’impacte positiu que les dades obertes tenen en la societat pot resumir-se en quatre pilars: la…
-
Núm. 48 — 2020
Intel·ligència artificial en temps de pandèmia
Comencem reconeixent, en primer lloc, que la pandèmia COVID-19 és una situació encara en evolució i amb nombrosos efectes i externalitats. Reconeguem també els nombrosos i inspiradors articles que ja s’han publicato sobre els buits, els beneficisi les incerteses que afrontarà la humanitat quan passi aquesta pandèmia. Assumim d’entrada que hi haurà un punt final. Tal i com escrivia eloqüentment Arundthi Roy al Financial Times, “Històricament, les pandèmies han obligat els humans a trencar amb el passat i a repensar de nou el món. Aquesta pandèmia no és diferent. És un portal, una porta de connexió entre un món i…
-
Núm. 48 — 2020
El costat fosc de la intel·ligència artificial
Les primeres dècades del segle XXI han vingut determinades per un procés d’acceleració tecnològica que només pot ser comparat amb altres fites com va ser la revolució industrial. Tot plegat ha comportat un seguit de canvis sistèmics difícils de valorar i comprendre en la seva totalitat. Mites i realitats de la IA A més, com a exemple de la magnitud d’aquesta transformació, hem de tenir en compte que, per primera vegada en la història de la nostra espècie, habitem en un context en què decisions crítiques que afecten la vida dels individus, són preses (de forma parcial o en la…
-
Núm. 48 — 2020
Catalonia.AI
Les tecnologies digitals són ja un element habitual en la nostra societat. Elements com Internet o el telèfon intel·ligent, per posar un parell d’exemples, estan interioritzats en la societat i ja difícilment podríem concebre les nostres vides sense ells. Ens movem en un entorn globalitzat que canvia a gran velocitat, en un context competitiu, complex i exigent. En aquest terreny de joc, les tecnologies digitals són una palanca estratègica per posicionar el país i aconseguir tant un creixement sostingut de l’economia com un posicionament diferenciat i de valor afegit. Les societats amb models de desenvolupament econòmic més avançats són aquelles…
-
Núm. 48 — 2020
Israel: (AI) Startup Nation?
Les tecnologies en intel·ligència artificial (IA) estan donant peu a màquines amb la capacitat de “pensar”, de millorar l’eficiència operativa, de modernitzar processos i de solucionar problemes complexos. Avui dia, la IA capta la imaginació i l’interès d’emprenedors, inversors, negocis i consumidors per igual. Tanmateix, el terme IA no és nou. De fet, va ser encunyat per John McCarthy el 1956, en una conferència a la Universitat de Dartmouth, New Hampshire, als EUA. Durant molts anys, la IA va ser només una disciplina acadèmica, i la recerca la duien a terme una comunitat modesta de científics amb especial devoció per…
-
Núm. 47 — 2019
El feminisme no és un joc de xifres: el feminisme va d’inclusió
El lideratge feminista no es pot mesurar amb el nombre de dones que ocupen llocs directius. El lideratge feminista no és una qüestió simbòlica: es tracta més aviat de la qualitat de les dones en posicions de lideratge, del poder que exerceixen i de l’ús que en fan. El feminisme va sobre les polítiques que les dones en llocs directius volen i poden implementar, sobre l’enfocament que tenen de la realitat, la capacitat de fer les coses d’una manera diferent i l’habilitat per aprofitar les oportunitats i per fer front als reptes. Les dones en càrrecs directius no generen adhesió…
-
Núm. 47 — 2019
La Unió Europea: a l’avantguarda de les polítiques d’igualtat?
La Unió Europea (UE) s’ubica a si mateixa a l’avantguarda de les polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit global. Aquesta autopercepció de lideratge té un biaix etnocèntric molt evident, tot i que les dades comparades posicionen la major part dels països membres d’aquest espai geopolític al capdavant dels rànquings mundials en diferents indicadors de tipus econòmic, social o polític. Per avaluar fins a quin punt la igualtat de gènere és una prioritat de la UE, en aquest article s’analitzen les principals actuacions en matèria d’igualtat de tracte, accions positives i transversalitat de gènere. En aquesta avaluació s’han tingut en compte…
-
Núm. 48 — 2020
La redefinició del poder
La Comissió Europea es refereix a la intel·ligència artificial com a “sistemes que despleguen comportament intel·ligent amb algun grau d’autonomia per assolir objectius específics.” Conjuntament amb la robòtica i l’anàlisi de grans dades, representa una de les línies prioritàries de recerca, amb una inversió bilionària. “Anàlisi de grans dades” no és un terme tècnic. Es refereix a dades que poden ser acumulades, agregades i gestionades per mitjà d’algorismes, i que alimenten els sistemes d’Intel·ligència Artificial. Les sis V: valor, volum, velocitat, varietat, veracitat i variabilitat són de vegades usades per a definir el concepte. Jo prefereixo parlar de dades i…
-
Núm. 48 — 2020
Intel·ligències? Les necessitem totes!
La intel·ligència racional, la capacitat exclusivament humana de pensar, divagar, conèixer, ha estat des de l’Era Moderna l’ancoratge del nostre lloc al món: “Més que la naturalesa, diferents de les màquines”. Mentre nosaltres disposem d’intel·ligència, els animals només tenen instints, i les màquines són simples mecanismes. Avui aquestes certeses són qüestionades. D’una banda, l’emergència climàtica i social ens obliga a posar en stand by la superioritat de la intel·ligència racional, almenys pel que fa a la conservació i reproducció de la vida. Per altra banda, la intel·ligència artificial resol alguns problemes “racionals” millor que els human i ens fa preguntar-nos…
-
Núm. 48 — 2020
Carta de drets i responsabilitats digitals
«The Spanish government can now shut down digital services without a court warrant as a “threat of public order.”» Així començava l’article amb què EUobserver, un dels diaris digitals de referència editats a Brussel·les, explicava l’entrada en vigor, el passat 6 de novembre, del “decret digital”, o del que ja es coneix com el decret de “la patada al servidor”. Decret per cert que s’ha convalidat amb un considerable terrabastall polític per part de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el passat 27 de novembre. Aquest reial decret-llei pot abocar no només Catalunya sinó també Espanya a un «estat…