Editorial

Núm. 50 — 2020
Polarització política i mediàtica: conseqüències de l’erosió del pluralisme en el sistema de mitjans de comunicació

El setembre de 2020, la Comissió Europea va publicar el seu primer informe sobre l’Estat de Dret de cadascun dels 27 estats membres de la Unió Europea. La independència del poder judicial, la corrupció i el pluralisme dels mitjans –amb l’accent posat en els drets fonamentals com la llibertat d’informació i d’expressió– són els eixos d’aquest examen de la qualitat democràtica dels estats. En el cas d’Espanya, apareixen ombres en aquests àmbits. Per abordar la qüestió del pluralisme informatiu, l’informe de la Comissió Europea té en compte el Media Pluralism Monitor (MPM) que elabora el Centre per al Pluralisme i…
Núm. 50 — 2020
Els grans grups de comunicació: desafiaments per al control democràtic dels mitjans

Digitalització, globalització i liberalització han estat –i encara són– els principals vectors de transformació dels sistemes comunicatius dels darrers anys. Hem passat –estem en procés– d’un sistema caracteritzat per la comunicació de masses (unidireccional, a un públic massiu) a un altre sobre el qual encara no hi ha consens en la denominació: de comunicació individualitzada, personalitzada, d’autocomunicació de masses (segons Manuel Castells), híbrid (segons Andrew Chadwick), etc. En qualsevol cas, una de les característiques d’aquest sistema o ecosistema és la concentració de la propietat en un grau molt elevat i creixent. La convergència tecnològica –que s’ha anat produint des de…
Núm. 50 — 2020
Mitjans de comunicació i democràcia: la perspectiva de la Unió Europea

Democràcia i mitjans de comunicació és un binomi que posa de relleu la interdependència entre ambdós conceptes. Es considera fonamental per a un bon funcionament de la democràcia que la ciutadania tingui accés a un conjunt de mitjans plurals i diversos que els permetin accedir a informacions ideològicament plurals i, com a resultat, poder exercir lliurament el seu vot. De fet, el compromís de la Unió Europea de respectar la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació i de defensar la llibertat d’expressió —que inclou el dret a rebre i difondre informació sense ingerència de l’autoritat pública— està recollit…
Núm. 50 — 2020
L’encaix dels mitjans públics i la seva funció dins l’ecosistema comunicatiu en l’era d’Internet: anàlisi de la situació des de Catalunya

La llei de comunicació audiovisual de Catalunya de l’any 2005 fixa una missió i unes funcions generals per a definir la prestació del servei públic de ràdio i televisió, amb la mateixa orientació general que la regulació espanyola i la de tots els estats de la Unió Europea. Fonamentalment assigna l’obligació d’impulsar per mitjà de la programació dels seus canals i serveis el suport i foment dels valors democràtics bàsics (entre els quals la llibertat d’expressió i d’informació, el dret de participació, el pluralisme de veus al servei de la ciutadania i la cohesió social), el foment de la protecció…
Núm. 50 — 2020
Riscos per al pluralisme dels mitjans en un entorn digital a Europa

És innegable que la llibertat d’expressió, la llibertat dels mitjans de comunicació i, en conseqüència, el pluralisme dels mitjans, en totes les seves definicions i interpretacions, són pilars de les democràcies liberals contemporànies, ja que són instruments per garantir un debat polític i social pacífic i són la base d’altres drets democràtics essencials, començant pel dret al vot. Pluralisme dels mitjans i pluralisme mediàtic: un interès creixent a la Unió Europea En les darreres dues dècades, el debat polític europeu ha experimentat un interès renovat pel pluralisme dels mitjans. Aquesta atenció va ser despertada per alguns casos nacionals que van…
Núm. 56 — 2021
Tanzània: esperances de canvi des de l’exili

Quin és l’estat de la democràcia a l’Àfrica? Com ha evolucionat la repressió política al continent? Quina és la situació de Tanzània? Tundu Lissu, excandidat presidencial i líder opositor tanzà exiliat a Brussel·les, va exposar a Barcelona la seva experiència sobre l’exili, la repressió política i la democràcia al seu país en el marc del seminari “Repressió política i exili a l’Àfrica: el cas de Tanzània“, organitzat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) com a part del monogràfic de la revista IDEES “Àfrica, epicentre d’una realitat canviant“. L’acte va tenir lloc a la Biblioteca de l’Institut Català Internacional per…
Núm. 55 — 2021
Partenariats publicoprivats i objectius de desenvolupament sostenible

El desembre del 2021 vaig participar en una important conferència sobre els partenariats publicoprivats (PPP) a Istanbul, a la qual van assistir principalment representants d’economies emergents. Hi va haver un gran entusiasme pels PPP com a mecanisme per ajudar els països en desenvolupament a assolir els seus objectius de desenvolupament sostenible (ODS). Cal destacar-ho sobretot tenint en compte la disminució de l’interès mundial pels PPP en els dos últims anys a causa de la pandèmia inesperada de la COVID, que va provocar riscos de força major en tots els projectes . Tal com va assenyalar un dels ponents de la…
Núm. 55 — 2021
Les empreses davant la crisi climàtica: compromís sostenible o ecoblanqueig?

A mesura que el món emergeix de la pandèmia de la COVD i s’enfronta als impactes de la invasió russa d’Ucraïna en el subministrament d’aliments i energia hem de pensar a canviar el funcionament de les coses. La COVID ha causat estralls en l’economia. El Banc Mundial estima que la COVID ha sumit més de 147 milions de persones en la pobresa absoluta, amb la qual cosa ha engegat a rodar alguns dels successos dels deu darrers anys i la guerra d’Ucraïna ha fet que els preus del blat i del petroli augmentin en espiral, posant en risc la possibilitat…
Núm. 55 — 2021
Els desafiaments del segle XXI: envers una nova lògica en les relacions Nord-Sud

L’era del desenvolupament va reordenar el món posteriorment a la Segona Guerra Mundial, dibuixant una geografia dividida entre països “desenvolupats” i “subdesenvolupats”, o pobres. Encara que el concepte “desenvolupament” va existir anteriorment, es va tornar hegemònic quan el govern dels Estats Units, nova potència mundial en aquella època, el va col·locar en el centre de la seva política internacional el 1949. L’Organització de Nacions Unides no només es va crear per evitar futures guerres, sinó també per promoure el desenvolupament en aquelles dues terceres parts del món, sobretot del Sud geopolític, que van ser catalogades com a “subdesenvolupades” en aquell…
Núm. 56 — 2021
És realment global la guerra contra el terror?

Pocs fronts gihadistes han tingut un moment d’horror i glòria més internacional que la insurgència gihadista del nord-est de Nigèria, coneguda com a Boko Haram. El segrest de més de 200 nenes d’una escola de Chibok l’any 2014 va provocar una autèntica commoció internacional, i el moviment #BringBackOurGirls es va fer eco a totes les xarxes socials. La selva de Sambisa, el refugi del líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, va arribar a ser l’escena inicial de l’èxit de taquilla Black Panther (2018), on els herois de Wakanda intercepten i redueixen uns combatents gihadistes per alliberar un grup de nenes…
Núm. 56 — 2021
L’Etiòpia d’Abiy Ahmed i la transició pendent

L’abril de 2018, quan Abiy Ahmed va ser designat primer ministre per l’EPRDF (sigles en anglès del Front Democràtic Revolucionari Popular Etíop), la coalició de partits en el govern des de 1995, Etiòpia va semblar obrir-se a una possible transició. Tanmateix, la nit del 3 al 4 de novembre de 2020 començava un conflicte armat entre el govern central i el govern de la regió del Tigre. L’esclat de la guerra civil va semblar truncar el començament de la transició i va obrir un nou capítol en la història de la República Democràtica Federal d’Etiòpia (RDFE). L’enfrontament entre el govern…
Núm. 56 — 2021
Les dones a la política sud-africana

En les transicions a la democràcia, sobretot en les de tercera onada a l’Àfrica, es tendeix a donar per fet que es produirà un augment de la participació de les dones en la política, i que la desigualtat de gènere es reduirà. Una de les principals pressuposicions que se solen fer és que les dones seran representades en el govern per altres dones que advocaran per assumptes que afecten específicament les dones (representació substantiva). Un dels mecanismes que els governs africans fan servir per augmentar la representació d’acord amb els desenvolupaments globals és la política de quotes i escons reservats.…
Núm. 56 — 2021
Àfrica austral: entre la «terra d’oportunitats sud-africana» i la supervivència

Sud-àfrica, el país que domina el sud del continent per la seva extensió i importància econòmica, apareix com la panacea per a molts dels països inestables de la zona. La realitat socioeconòmica de països fronterers com Zimbàbue, d’un futur sense perspectiva com li ocorre als ciutadans de Lesotho (engolits per la influent Sud-àfrica), de països on els conflictes i la violència han obligat a buscar refugi com en la República Democràtica del Congo (RDC) o abans Ruanda i Burundi, o de països abocats a una emigració eminent per la fam i canvi climàtic, com Madagascar, converteixen a aquest país d’Àfrica…
Núm. 56 — 2021
Idayat Hassan: «A Nigèria, la desinformació està fomentant la contestació i amenaça la cohesió nacional»

Idayat Hassan és advocada i directora del think tank africà Centre per la Democràcia i el Desenvolupament (CDD), amb seu a Nigèria. Des de fa anys, investiga sobre els mitjans de comunicació social i l’ús de les TIC per al desenvolupament a l’Àfrica Occidental. També ha reflexionat al voltant de la democràcia, la pau i la seguretat. En aquesta entrevista, Hassan conversa amb Oscar Mateos sobre la realitat nigeriana, des del fenomen de la desinformació i la seva afectació en les pròximes eleccions de 2023 fins a les amenaces per a la seguretat, passant per la lluita contra Boko Haram,…
Núm. 56 — 2021
Adebayo Olukoshi: «El procés de desacceleració democràtica a l’Àfrica ha anat acompanyat d’una sèrie de descontentaments»

Adebayo Olukoshi és investigador i professor distingit a la Wits School of Governance de la Universitat de Witwatersrand, a Sud-àfrica. Amb una llarga trajectòria en l’àmbit de les relacions internacionals, la governança i els drets humans, ha ocupat diverses posicions importants: va ser director de l’Institut Africà de les Nacions Unides per al Desenvolupament Econòmic i la Planificació a Dakar, Senegal, i fins fa poc dirigia l’Oficina Regional per a l’Àfrica i l’Àsia Occidental de l’Institut Internacional per a la Democràcia i l’Assistència Electoral (International IDEA). En aquesta entrevista amb Oscar Mateos, Adebayo Olukoshi reflexiona sobre les diverses onades de…
Núm. 55 — 2021
Replantejar la cooperació al desenvolupament descentralitzada davant de la pandèmia de la COVID-19

La cooperació al desenvolupament descentralitzada (CDD) no té una definició estadística harmonitzada i sovint es concreta en diversos marcs jurídics i estructures de governança que varien segons els nivells de descentralització de cada país. Els intents de crear una definició unificada de la CDD molts cops no aconsegueixen captar la diversitat d’agents implicats i el seu valor afegit per a la cooperació al desenvolupament i el finançament que ajudin a un desenvolupament i una recuperació sostenibles i inclusius. La CDD pot incloure activitats que van més enllà dels ajuts, o el que es consideren fluxos d’ajut oficial al desenvolupament (AOD).…
Núm. 55 — 2021
Els reptes de la pau a l’Amèrica Llatina: de la lluita guerrillera a la lluita contra el crim organitzat

L’era de les guerrilles arriba a la seva fi, però no es redueix la violència homicida La segona part del segle XX es va caracteritzar per l’aparició de grups guerrillers al llarg d’Amèrica Llatina. Aquests grups, en la seva gran majoria, seguien el model de la Revolució Cubana i la idea del focusisme del Ché Guevara, és a dir, la creació de focus revolucionaris a tota la regió per no haver d’esperar que es donessin les condicions socials, polítiques i econòmiques per la Revolució. Alguns d’aquests grups utilitzaven les tàctiques de la guerra de guerrilles al camp, i des d’allà…
Núm. 55 — 2021
Propostes per a un model de desenvolupament ecofeminista

L’ecofeminisme és un moviment en auge Just abans de l’aparició de l’actual pandèmia, l’any 2019, l’ecofeminisme va viure un renéixer, degut entre altres factors, a la fortalesa del moviment feminista i dels moviments juvenils pel clima tal com ens explicava la pensadora Alicia Puleo. També ens comentava amb gran encert que una altra de les causes d’aquest auge és l’atenció que l’ecofeminisme presta a les dones indígenes que defensen el territori davant l’extractivisme, fins i tot pagant de vegades amb les seves pròpies vides. Moltes joves es veuen identificades amb aquest moviment que va començar el seu camí a principis dels anys…
Núm. 55 — 2021
Han perdut sentit les ONG i la seva feina?

D’un temps ençà, la gent em pregunta si la tasca de les ONG encara té sentit, o són un vestigi d’una nostra societat que ja està desfasat. I la pregunta següent és si les mateixes ONG han de continuar existint. I cal plantejar-se seriosament si tenen raó. I si no en tenen, explicar bé per què. Quan la cooperació va començar als anys 60, se sustentava bàsicament sobre tres potes, la transferència, la generositat i l’assistència. La transferència, perquè transferia des de casa nostra cap als països —aleshores anomenats del Tercer Món— diners, persones formades i coneixement, mentre també transferia de tornada cap…
Núm. 55 — 2021
La llei catalana de cooperació: gènesi i finalitats

El 17 de Desembre de 2001, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la llei 26/2001, de cooperació al desenvolupament. Més enllà del seu contingut, el fet de dotar-se d’un marc regulatori, amb rang de llei, i que comportava la creació de nous instruments i estructures, a més d’un clar compromís d’un creixement substancial i sostingut dels recursos, reflectia a la vegada una demanda social i un consens polític. Amb aquest article vull, d’una banda, posar en context el procés d’elaboració de la llei i, de l’altra, destacar els aspectes més innovadors i significatius del text legal. Pel que fa…
Núm. 55 — 2021
Riscos i oportunitats de la transformació digital

Segons Heeks , les tecnologies digitals han tingut un impacte en el desenvolupament internacional que es concreta en tres aspectes: actualment han arribat a gairebé totes les comunitats amb ingressos baixos, tant en contextos urbans com rurals (abast); són un element important en gairebé tots els àmbits i sectors (dimensió), i tenen un paper vital en tot allò relatiu als processos de desenvolupament (profunditat). Ateses les pautes canviants en el camp del desenvolupament internacional, aquests tres tipus d’impacte es poden associar a aquests reptes principals: transformació (els canvis de desenvolupament graduals ja no són suficients), inclusió (presa de decisions més…
Núm. 54 — 2021
Querella del ciutadà Kiyo i Borde Girl

La disputa verbal sobre gènere entre un home i una dona és una modalitat de literatura de base oral que, sense arribar a ser un “gènere” com a tal, es troba, inserida o diluïda, en diferents manifestacions expressives. Pot trobar-se en novel·les dialogades com Un peso en el mundo de José María Guelbenzu; és un tema constant als còmics autobiogràfics realitzats a duo per Robert Crumb i Aline Kominsky; és també un implícit en les Entrevistes breus amb homes repulsius de David Foster Wallace, on el procés de lectura implica imaginar les intervencions d’una o diverses interlocutores. Aquest text es…
Núm. 54 — 2021
L’estudi dels homes i les masculinitats

En els últims anys ens estem habituant a llegir i sentir referències a les “noves masculinitats” o “masculinitats igualitàries”, en un context on certa part de la denominada quarta onada feminista interpel·la directament als homes i alguns se sumen obertament a la lluita feminista. Al seu torn, hi ha un modest però creixent interès per la qüestió masculina tant en l’àmbit acadèmic, com en el social, i d’això es fan ressò els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Això fa que ens plantegem preguntes tals com: Per què ocorre això? Quin és l’estat dels estudis i els sabers sobre…
Núm. 54 — 2021
Homes: subjectes del poder i subjectes de desig

Davant de l’expansió del feminisme…¿què passa amb els homes? “Quan el feminisme contemporani es trobava en el seu moment més intens, moltes dones insistien en el fet que estaven cansades de posar la seva energia en els homes i que volien posar les dones al centre de totes les discussions feministes. […] les pensadores feministes que, com jo mateixa, volíem incloure als homes en els debats érem feministes en qui no es podia confiar perquè ens preocupava el destí dels homes” hooks, b. (2021) La voluntat de canviar. Homes, masculinitat i amor. Manresa: Tigre de paper. L’avenç del feminisme en…
Núm. 54 — 2021
Jack Halberstam: «Hi ha moltes maneres de ser masculí, però no sabem com enderrocar allò que anomenem “masculinitat”»

L’octubre del 2021, l’Ajuntament de Barcelona va convidar Jack Halberstam a pronunciar la conferència inaugural del recentment creat Centre de Masculinitats Plural de la ciutat comtal. Aprofitant la seva visita, analitzem amb ell l’evolució de les experiències trans, la masculinitat i les polítiques públiques. Halberstam és una veu destacada tant en els estudis trans com en l’àmbit de la teoria de gènere i queer, i en l’actualitat és professor a la Columbia University de Nova York. Ha publicat diversos llibres sobre aquests temes, alguns dels quals han estat traduïts al castellà per l’editorial EGALES amb la col·laboració de l’activista queer…
“Malgrat la gran bretxa digital, el continent està mostrant tecnologies emergents creatives i els països estan avançant en la millora de la penetració de dades”

A què es dedica AFR-IX Telecom? AFR-IX telecom és un operador d’infraestructures i telecomunicacions fundat l’any 2013 amb seu a Barcelona. És propietari de l’estació d’aterratge Barcelona Cable Landing Station, un open port que té prevista la seva posada en marxa durant primer trimestre de 2022 amb la voluntat de ser un port digital de referència al Mediterrani i amb capacitat de fins a 8 cables submarins. AFR-IX també és propietari del nou cable submarí Medusa que connectarà els països del Nord d’Àfrica amb el Sud d’Europa i farà connexions Est-Oest per poder connectar des d’Egipte a Portugal a l’Atlàntic.…
“Estem convençuts del potencial de l’Àfrica i hem basat part del creixement orgànic de la nostra companyia en aquest continent”

A què es dedica AIS? AIS Group és una empresa catalana fundada l’any 1987 que es dedica a transformar dades en coneixement útil per prendre decisions òptimes. Som experts en analitzar dades i construir models amb elles per predir i/o optimitzar processos. Per això fem servir especialment tècniques d’intel·ligència artificial (IA) com machine learning per àrees de negoci com el màrqueting, la planificació de la producció, la logística o els recursos humans en sectors com retail, la indústria o sanitat. El nostre creixement més destacat i la nostra internacionalització s’explica principalment per l’aplicació que fem de la IA per la…
“L’electrificació basada en solucions renovables permet la substitució de l’ús domèstic de combustibles causants de problemes de salut, entre d’altres”

A què es dedica AZIMUT 360 / AIGUASOL? Azimut 360 és una cooperativa sense ànim de lucre especialitzada en l’enginyeria i implementació d’instal·lacions solars fotovoltaiques, tant en l’àmbit nacional com internacional. Les principals activitats d’Azimut 360 inclouen la realització de projectes, direccions d’obra, instal·lació i manteniment, així com serveis de formació a usuaris i tècnics i la consultoria energètica. Estem molt especialitzats en projectes d’electrificació rural amb micro-xarxes i en projectes de salut i energia (garantir l’accés a la salut a través de garantir l’accés a l’energia). De la seva banda. Aiguasol és una cooperativa de consultoria energètica d’abast internacional,…
Núm. 56 — 2021
L’empresa catalana a l’Àfrica subsahariana

A banda de l’impacte social i macroeconòmic que ha causat la COVID-19, la pandèmia ha canviat en els últims mesos la manera de fer negocis de les empreses catalanes, tant al mercat interior com arreu del món. Els confinaments han provocat aturades de fàbriques, desajustos entre l’oferta i la demanda, canvis d’hàbits de consum, una crisi d’aprovisionament, el trencament de les cadenes de valor i l’augment del preu del transport internacional de mercaderies, entre d’altres. A aquests factors cal sumar-hi l’acceleració dels processos de digitalització i sostenibilitat, dos vectors de transformació que ja eren necessaris i que la pandèmia ha…
Núm. 56 — 2021
Pensar les relacions Àfrica-Europa en el context post-Cotonou

L’Europa que l’Àfrica necessita al segle XXI Nicolás Berlanga Martínez Resulta difícil atribuir l’autoria de l’afirmació que els acords estan per incomplir-los. Segons la meva opinió, tot és més simple: els grans acords entre la Unió Europea (UE) i els països africans representen una declaració de grans principis, la majoria d’ells precursors d’una cultura positiva de les relacions internacionals i en favor de respostes concertades als grans reptes del nostre present (el que anomenem «multilateralisme»). Però el dimoni s’amaga en els detalls i aquests es negocien quan toca. I a més evolucionen en el temps. En aquest sentit, l’acord de…