Editorial
-
Núm. 48 — 2020
Polítiques científiques d’IA a la Xina
La intel·ligència artificial (IA) ha evolucionat cap a una nova era, i el seu ràpid desenvolupament afectarà profundament la vida quotidiana de ciutadans d’arreu del planeta. Països de tot el món estan establint estratègies i iniciatives governamentals per coordinar el desenvolupament de la IA. El govern xinès considera que aquest desenvolupament és una estratègia important per millorar la competitivitat nacional i protegir la seguretat nacional. El gener de 2016, el Consell d’Estat de la Xina va publicar el 13è Pla quinquennal nacional sobre innovació en ciència i tecnologia i va exposar de manera precisa les directrius, els requisits generals, la…
-
Núm. 48 — 2020
Un resum de l’estratègia política en IA als EUA
En comparació amb d’altres països, els EUA van trigar a desenvolupar una estratègia nacional específica en Intel·ligència Artificial (IA). No obstant això, el ritme de progrès de l’acadèmia i la indústria americanes ha portat a molts avenços remarcables en els últims anys, tant en matèria d’algoritmes fonamentals, com en aplicacions pràctiques. L’alt ritme del progrès tecnològic en IA no dona cap senyal d’alentiment. Recentment, el govern federal dels EUA s’ha mostrat més proactiu en la organització d’una estratègia nacional i en la definició d’unes directrius i possibles nous recursos per al desenvolupament de la IA. * La IA canvia ràpidament…
-
Núm. 48 — 2020
La intel·ligència artificial a les ciutats
A escala mundial, la sensibilització al voltant de la intel·ligència artificial (IA) és cada cop més gran. Fa temps que els Estats Units i el Canadà són capdavanters en el camp de la IA, tot i que la Xina ha desenvolupat una megainiciativa per prendre’ls el lideratge . A Europa, fa poc que les coses s’han començat a moure. Diversos països europeus han reconegut la importància de la intel·ligència artificial, la qual cosa els ha portat a posar-se al dia i desenvolupar estratègies en aquest àmbit. La Comissió Europea ha anunciat un pla per invertir 1.500 milions d’euros fins al…
-
Núm. 48 — 2020
L’economia de la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial com a nova plataforma tecnològica Generalment, a l’àmbit econòmic ens referim a la intel·ligència artificial (en endavant, IA) per a descriure el procés de creació i desenvolupament d’agents tecnològics intel·ligents no humans. Es tracta doncs, d’un procés d’innovació tecnològica tradicional en el sentit que s’aplica el coneixement científic i tecnològic per a crear màquines, softwares o algorismes que actuen -complementant o substituint- sobre les activitats econòmiques, especialment les de producció. Ara bé, la IA també suposa un procés d’innovació tecnològica radical, disruptiva, en el sentit que aquests agents tecnològics actuen de forma intel·ligent en el sentit que…
-
Núm. 48 — 2020
Reflexió sobre l’«ètica» en l’ètica de la IA
A principis del 2019 una gran consultoria internacional va identificar l’«ètic de la IA» com un càrrec fonamental perquè les empreses apliquin correctament la intel·ligència artificial (IA). Sosté que els ètics de la IA són necessaris per ajudar les empreses a explorar les qüestions ètiques i socials que planteja l’ús de la IA. L’opinió que la IA és positiva i, tot i així, potencialment perillosa per als individus i la societat és molt compartida pel sector, els cercles acadèmics, els governs i les organitzacions de la societat civil. En conseqüència, i a fi de materialitzar-ne els avantatges i alhora esquivar…
-
Núm. 48 — 2020
IA: els interrogants que ens interpel·len
Ja no es pot negar que la intel·ligència artificial té cada vegada més impacte en moltes àrees de l’activitat humana. Ens ajuda a comunicar-nos entre nosaltres (fins i tot més enllà de les barreres lingüístiques), troba informació rellevant en els infinits recursos disponibles a Internet, resol problemes difícils que van més enllà de la competència d’una única persona experta, permet l’ús de sistemes autònoms, com ara cotxes autònoms o altres dispositius que gestionen interaccions complexes amb el món real, amb poca o cap intervenció humana i és utilitzada en moltes altres funcionalitats. Ara bé, malgrat que totes aquestes aplicacions pràctiques…
-
Núm. 48 — 2020
Algoritmes il·liberals
El final de la primera dècada del segle XXI va ser la clausura definitiva del somni del capitalisme desregulat global com a horitzó històric de pau i prosperitat. A partir del 2008, la denominada Gran Recessió va establir noves coordinades polítiques caracteritzades per la normalització de la precarietat i l’ascens de moviments il·liberals. De manera anàloga, el tancament del segon decenni del segle XXI ha estat marcat pel final de les esperances dipositades en la tecnologia digital com a via de solució extra política —anàloga i complementària de la mercantil als nostres problemes— econòmics, culturals i socials. Durant almenys tres…
-
Núm. 48 — 2020
Les societats en l’era de l’automatització
La intel·ligència artificial és una tecnologia que s’utilitza per planificar el futur. La planificació comporta intel·ligibilitat, calculabilitat i sistematització. En les cultures occidentals, el futur com a concepte ha estat molt lligat al monoteisme i a la creació d’una narrativa lineal sobre les societats, amb una fi del món vaticinada, en què les persones acaben al paradís o a l’infern. Això va ser un canvi radical respecte a les narratives de les cultures clàssiques, en què no hi havia noció del passat o la prehistòria, sinó una narrativa d’un origen cultural diví semblant al present. No anticipava el canvi en…
-
Núm. 48 — 2020
Killer robots
El món ha de prendre una decisió molt important sobre el futur dels conflictes armats. Això no es deu al moviment polític creixent contra les armes autònomes. Vint-i-vuit països han demanat a l’ONU que prohibeixi aquestes armes de manera preventiva. Recentment, el Parlament Europeu va votar a favor d’aquesta prohibició i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, va reclamar la col·laboració internacional per a la regulació de les armes autònomes. I la mateixa setmana que Maas va fer una crida a l’acció, el Japó va donar suport als esforços internacionals per regular la producció d’armes autònomes letals a les…
-
Cinc advertències i una antologia
Primera advertència: hi manquen noms, versos, estils, accents, tradicions i llengües, en aquesta antologia. I cossos, també hi manquen cossos, formes, tonalitats, maneres altres de fer anar la ploma –si és que avui encara hi ha algú que escrigui amb ploma, i ai!, és evident que sí, només faltaria, quin bon senyal. Segona advertència: puc justificar la tria segons tants criteris com demanis. Puc dir edats i puc dir diversitat d’orígens si no fos perquè d’orígens, en la mesura del possible, sempre és bo evitar parlar-ne. Si és necessari puc citar la trajectòria de cadascuna de les poetes i explicar…