Editorial

Núm. 59 — 2022
Prevenció i reparació integral de les violències masclistes: un paradigma centrat en els drets i les necessitats de les dones, infants i adolescents

Les modificacions que va introduir la Llei 17/2020, de 22 de desembre, a la Llei 5/2008, de 22 de novembre, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, no només han ampliat les formes i àmbits reconeguts, sinó que ens permeten desenvolupar un nou paradigma d’intervenció. Així, s’han incorporat noves perspectives d’anàlisi i comprensió de les violències masclistes, com la interseccionalitat, que fa referència a la constitució recíproca entre categories productores de desigualtats –com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la discapacitat funcional…
Núm. 59 — 2022
La violència masclista en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones

Les Nacions Unides defineixen la violència contra les dones en la vida política com «qualsevol acte de violència de gènere, o amenaça d’aquests actes, que pugui provocar danys o sofriments físics, sexuals o psicològics i es dirigeixi contra una dona en la vida política pel sol fet de ser dona, o que afecti les dones de manera desproporcionada» . S’ha d’entendre com un contínuum que inclou comentaris i comportaments sexistes realitzats amb la voluntat o que tenen l’efecte d’humiliar o degradar, assetjament i agressions sexuals, violència psicològica, violència física i violència simbòlica (per exemple, la cosificació de les dones) .…
Núm. 59 — 2022
Cap a un feminisme jurídic interseccional

Encara que algunes terminologies properes al concepte d’interseccionalitat ja s’han incorporat en normatives autonòmiques i estatals, el concepte mateix continua sent poc conegut i aplicat en els feminismes, i en especial, al si de les polítiques públiques . Per rastrejar l’emergència de la interseccionalitat com una de les aportacions feministes més significatives, és necessari comprendre el context històric que va suposar “el gir de la consciència feminista”, en el salt de la segona a la tercera onada feminista . En aquest context, com veurem a continuació, es van anar elaborant les bases conceptuals i polítiques de la interseccionalitat, sempre que…
Núm. 59 — 2022
Dones trans, recorreguts, interseccions i violència masclista

Soc Beyoncé, una dona trans “poligonera” que va començar a exercir el treball sexual l’any 2006 al polígon de Villaverde a Madrid. L’any 2001 vaig arribar a Madrid anhelant una vida lliure de les violències masclistes que patia per part del meu pare i d’alguns familiars, però no va ser així. En aquest article, a partir del relat concret de la meva vida i del treball dut a terme en el marc del projecte europeu TransR-Trans Sex Workers Rights are Human Rights , assenyalo les violències masclistes que sacsegen les vides de les dones trans. La tasca realitzada en el…
Núm. 59 — 2022
Consentiment: germana, jo sí que et crec

La denunciant va sentir un intens aclaparament i desassossec, que li va produir estupor i li va fer adoptar una actitud de sotmetiment i passivitat, determinant-li a fer el que els processats li deien que fes, mantenint la major part del temps els ulls tancats. Els processats van conèixer i van aprofitar la situació de la denunciant en el petit espai al qual l’havien conduït, per a realitzar amb ella diversos actes de naturalesa sexual, amb ànim libidinós, actuant de comú acord entre ells.En paraules del magistrat, tot va succeir sense que aquesta denunciant els expressés ni de paraula ni…
Núm. 59 — 2022
Violència obstètrica i vulneració dels drets sexuals i reproductius

Conceptualització dels drets sexuals i reproductius Els drets sexuals i reproductius són un conjunt de drets relacionats amb la dimensió de la sexualitat i la reproducció que estan en constant evolució. Concretament, els drets sexuals es basen en el reconeixement de les dones com a éssers sexuals, i de la sexualitat com a part integrant de la seva personalitat i identitat. Els drets sexuals i reproductius recullen el dret de totes les persones a gaudir d’una vida sexual satisfactòria i plaent, i també a poder manifestar l’opció i la identitat sexual i de gènere desitjades. D’altra banda, els drets reproductius…
Núm. 59 — 2022
Violències masclistes i polítiques públiques: construint respostes feministes i interseccionals

Les violències masclistes despullen un ordre de desigualtats estructurals que tenen a veure amb el sistema sexe-gènere, però també amb les interseccions d’aquesta categoria amb d’altres, com l’origen, el color de la pell, el fenotip, l’ètnia, la religió, la situació administrativa, l’edat, la classe social, la precarietat econòmica, la diversitat funcional o psíquica, les addiccions, l’estat serològic, la privació de llibertat o la diversitat sexual i de gènere. Des que els feminismes van trencar el silenci que invisibilitza i naturalitza les violències masclistes, s’ha desenvolupat una àmplia producció de coneixement, de legislació i de transformacions socials per tal d’erradicar-les. En…
Núm. 59 — 2022
Violències masclistes digitals: implicacions del seu abordatge en el marc dels circuits de violència masclista

La nostra societat ha esdevingut una societat digital. Internet, les xarxes socials, els mòbils, la wifi, els ordinadors i tot un seguit de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) són cada vegada més presents, fins al punt que va perdent sentit la diferenciació entre l’entorn en línia i l’entorn fora de línia. Cada cop més, la tecnologia esdevé un element intermediari en l’estudi, el treball, les gestions amb empreses i administracions, la comunicació i, sobretot, la nostra forma de relacionar-nos amb amistats, familiars, companys de feina i amb les nostres parelles i/o altres relacions sexoafectives, especialment en el…
Núm. 59 — 2022
Claus per comprendre i abordar de manera transformadora les violències masclistes en l’àmbit educatiu

Les violències masclistes en l’àmbit educatiu: un problema estructural No és cap novetat afirmar que els espais educatius són un reflex de les dinàmiques socials i que, tot i que sigui dolorós reconèixer-ho, s’hi produeixen violències. Si als carrers i cases hi ha violència, a l’escola també, per subtil que sigui de vegades. En aquest article compartim algunes eines per fer front a les violències masclistes o patriarcals, enteses com a causa i manifestació de les desigualtats per raó de gènere i sexualitat . Lluny d’aparèixer com a fets anecdòtics i aïllats, aquestes desigualtats són presents a la quotidianitat de…
Núm. 59 — 2022
La violència econòmica i la proactivitat judicial

El reconeixement de la violència econòmica com a forma de violència masclista La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista reconeix la violència econòmica en l’article 4.2.e) com una modalitat d’aquesta violència masclista, i la defineix com la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si s’escau, dels seus fills o filles, en l’impagament reiterat i injustificat de pensions alimentàries estipulades en cas de separació o divorci, en el fet d’obstaculitzar la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de…
Núm. 59 — 2022
Sexes, gènere i altres parauletes: algunes nocions per comprendre les biografies de les dones, adolescents i nenes amb experiència vital trans

“Potser no soc jo una dona?” Sojourner Truth, 1851 D’un temps ençà, s’està forjant un debat sobre els drets de les dones i nenes amb experiència vital trans sobre la seva existència i legitimitat en el marc de les negociacions per a l’aprovació d’una llei estatal integral trans. La llei vigent des de fa més de 14 anys és la Llei 3/2007 reguladora de la rectificació registral de la menció relativa al sexe de les persones ―al seu dia mal anomenada Llei d’identitat de gènere― que regula (únicament i exclusivament, i és per això que no es tracta d’una llei…
Núm. 59 — 2022
Les violències sexuals contra infants i adolescents com a situacions de violències masclistes

Els termes dels reconeixements socials, simbòlics, jurídics i polítics estableixen els marcs i les condicions d’habitabilitat de la vida, per això des dels feminismes es demanda la permanent expansió de les fronteres en relació amb el reconeixement dels drets humans. En aquest sentit, tal com han assenyalat diverses autores, la lluita per l’erradicació de les violències masclistes, patriarcals, de gènere s’ha convertit en una epistemologia per al canvi social . En aquest article justifico per què és important articular polítiques públiques que considerin infants i adolescents, junt amb les dones, com a subjectes receptors de violències masclistes. Abans d’endinsar-nos en…
Núm. 59 — 2022
La prevenció i les masculinitats antimasclistes

Quan parlem de treballar i promocionar aptituds que formen part de les masculinitats antimasclistes, igualitàries i inclusives, estem fent prevenció estructural, perquè volem fer tot el contrari del que el patriarcat ens vol imposar. Sempre ens han dit que aquest sistema no pot canviar, que és impossible, però cal desafiar aquest ordre patriarcal, començant per desenvolupar capacitats d’atenció i cura cap a les persones. Per fer-ho necessitem el cultiu de la capacitat empàtica ja que només així podem generar dinàmiques noves i estructures relacionals amoroses de parella, família i comunitat, respectuoses, lliures i igualitàries. D’allò individual a allò més comunitari:…
Núm. 59 — 2022
El reconeixement de les violències institucionals: una nova eina per exigir els drets de les dones

El terme violència institucional, forjat per les entitats de drets humans, té un gran poder comunicatiu i pretén deixar enrere el paradigma de l’infractor individual per posar el focus en les administracions. També pretén deixar enrere el model de reconeixement formal de drets per passar al de l’efectivitat d’aquests drets. La incorporació d’aquest nou àmbit de violències suposa el reconeixement d’un deute històric amb els moviments de dones i feministes, un avenç conceptual i una eina de gran potencial transformador. El primer pas: la construcció d’un marc de compliment i d’avaluació sobre la base de l’estàndard de la diligència deguda…
Núm. 59 — 2022
Interseccionalitat: conceptualització, aplicació i reptes

Orígens i abast de la interseccionalitat El concepte d’interseccionalitat sorgeix en el si del feminisme negre nord-americà —de la mà d’autores com Kimberlé Crenshaw (1989)— amb la voluntat de comprendre la situació de discriminació i desigualtat estructurals que patien les dones negres des d’una perspectiva feminista i antiracista. El punt clau era mostrar que aquests dos eixos (gènere i raça) per separat no podien explicar la seva situació de desigualtat, sinó que calia veure com s’interrelacionaven i configuraven una experiència d’opressió concreta. Actualment, el terme s’ha expandit i s’utilitza per mostrar com diferents eixos de desigualtat —com el gènere, la…
Núm. 59 — 2022
Violència vicària i violència de segon ordre

La Llei 17/2020 del 22 de desembre de 2020, de modificació de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista, ha actualitzat el marc conceptual incorporant noves formes de violències masclistes, entre les quals hi ha la violència vicària i la violència de segon ordre. En ambdós casos es fa referència a la violència exercida contra l’entorn de la dona: fills i filles, família, amistats o xarxa professional, com a via per a continuar causant-li dany i patiment, i per castigar la xarxa de suport i aïllar-la. La visibilització d’aquestes dues formes de violència era…
Núm. 59 — 2022
Feminicidis i agressions per raons de gènere

El feminicidi ha estat definit per la Llei 17/2020 com «els assassinats i homicidis de dones per raó de gènere, les induccions al suïcidi i els suïcidis com a conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona». La legislació catalana recull, d’aquesta manera, un concepte que ha estat àmpliament desenvolupat des de la teoria, l’activisme feminista, la legislació comparada i el dret internacional. En particular, el concepte de feminicidi ha estat una de les traduccions de l’expressió femicide, en anglès, que va ser utilitzada per primer cop, com a denúncia dels assassinats misògins de les dones, per…
Núm. 58 — 2022
Amadeu Hurtado: la qüestió catalana a l’Assemblea de la Societat de Nacions

El 10 d’agost de 1931, un decret del president del govern provisional de la Segona República espanyola, Niceto Alcalá-Zamora, nomenava el jurista, periodista i diputat a Corts Amadeu Hurtado i Miró (1875-1950) delegat a la XII Assemblea de la Societat de Nacions . Advocat de llarga i prestigiosa carrera, també era veterana la seva militància republicana i catalanista, iniciada en el tombant de segle i afermada al Congrés dels Diputats, com a membre de Solidaritat Catalana. Alhora, Hurtado s’havia fet un nom, també, com a periodista i editor de premsa. Francòfil i admirador del polític Aristide Briand, com a diputat…
Núm. 58 — 2022
J.M. Batista i Roca: un intel·lectual independentista en el període d’entreguerres (1914-1945)

Josep Maria Batista i Roca (1895-1978) va ser el primer intel·lectual, acadèmic, universitari, figura de vocació pública, en ser independentista tota la seva vida, dir-ho i actuar en conseqüència . La seva acció política es basava en el reenfortiment de Catalunya i el seu esperit i consciència nacionals, en el conreu del caràcter i la preparació dels dirigents del demà, inspirat en el model britànic. Batista i Roca va ser un dels pocs intel·lectuals veritablement preocupat en establir una posició catalana al món; una geopolítica catalana. Ho faria en cinc eixos: el pancatalanista, el panoccità, l’ibèric, l’europeu i, finalment, l’hispànic.…
Núm. 58 — 2022
Pròleg: Catalunya i la Societat de Nacions

El context històric, polític, social i internacional en el que es va crear la Societat de Nacions, el dels anys 1919-1920, amb la fi de la Primera Guerra Mundial i dels tractats internacionals que en sorgiren, coincideix també amb un moment particularment intens de la història de Catalunya. Catalunya, com tantes altres parts del món, vivia en plena ebullició, en part degut al nou context global que començava a fer els seus primers passos, però també a causa de dinàmiques pròpies de caràcter intern o vinculades a la relació —sempre complexa— entre Barcelona i Madrid. Una part important de la…
Núm. 58 — 2022
Josep Puig i Cadafalch i els orígens d’una diplomàcia de la Catalunya autònoma

Josep Puig i Cadafalch: home de govern amb vocació internacional La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró 1867 – Barcelona 1952) s’assimila habitualment a la del destacat arquitecte, arqueòleg i historiador de l’art. Més enllà de la Casa Amatller, la Casa de les Punxes, la fàbrica Casaramona i tantes d’altres, Puig i Cadafalch fou també l’impulsor de l’expedició historicoarqueològica del 1907 als Pirineus que, entre d’altres, descobriria els frescos romànics de Taüll, així com de les excavacions a Empúries, o l’autor de L’Arquitectura Romànica a Catalunya que li donà un important reconeixement internacional. Però Puig i Cadafalch fou també…
Núm. 58 — 2022
Un relat internacional per a la Mancomunitat?

En començar la primavera de 1921, Josep Puig i Cadafalch va posar la Mancomunitat de Catalunya que presidia a disposició dels delegats vinguts a Barcelona per participar en la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit, la primera conferència intergovernamental que organitzava la Societat de Nacions, amb aleshores poc més d’un any d’existència. Durant un mes i mig, del 10 de març al 20 d’abril, bona part de les sessions d’aquesta Conferència van celebrar-se a la seu del Palau de la Mancomunitat, l’antic Palau de la Generalitat. Pels acords presos sobre tractats, instruments internacionals i regulacions en matèria de trànsit, vies…
Núm. 58 — 2022
El wilsonisme a Catalunya i els intents catalanistes de participar a la Conferència de Pau de París

Els intents d’internacionalitzar les reivindicacions d’autogovern catalanes. Union des Nationalités i els voluntaris catalans a la primera Guerra Mundial Abans de l’inici de la Gran Guerra, alguns sectors del nacionalisme català iniciaren el procés d’internacionalització de les seves reivindicacions d’autogovern. El 1912, l’arquitecte i dirigent de la Lliga Regionalista Josep Puig i Cadafalch, posteriorment segon president de la Mancomunitat, va ser el representant dels catalanistes a la Union des Nationalités (UdN). Aquesta va actuar com a oficina d’informació, publicitat i propaganda, així com a lobby dels que s’autoidentificaven com a nacionalitats oprimides, especialment les europees, a més d’impulsar un corrent…
Núm. 58 — 2022
El catalanisme, la Societat de Nacions i les minories nacionals

Les minories nacionals europees després de 1919 La Societat de Nacions ensopegà inicialment amb tres mancances: la defecció nord-americana, l’exclusió d’Alemanya i l’absència russa. França exigí a Alemanya unes reparacions de guerra inviables; la inflació galopant desestabilitzà la fràgil República de Weimar; els francesos ocuparen el Ruhr entre el 1923 i el 1925, i a Àustria li fou negat el dret d’unir-se a Alemanya després de perdre Hongria i les possessions eslaves del desaparegut Imperi austrohongarès. Però la Societat de Nacions creà organismes que perduren, com ara l’Organització Internacional del Treball, que intervingué amb èxit en conflictes com el de…
Núm. 58 — 2022
Francesc Maspons i Anglasell i la Societat de Nacions

Una de les constants al llarg de la vida de Francesc Maspons i Anglasell (1872-1966) serà el seu europeisme i el seu profund coneixement del dret internacional. Nascut el 22 de juliol de 1872 al barceloní barri del Raval, al carrer d’en Xuclà, 17; era fill de Francesc Maspons i Labrós i de Pilar Anglasell i Buxeres, dues famílies adherides a la Renaixença més primerenca. La nissaga, fortament arrelada al municipi de Bigues (Vallès Oriental) des del segle XII i tradicionalment dedicada al món de les lleis i la fe pública, representa un catalanisme romàntic de caire rural a on…
Núm. 58 — 2022
Oportunitats diplomàtiques en temps convulsos (1931-1939)

En l’estudi de les relacions diplomàtiques i de les interaccions entre actors polítics de diferent nivell i estatus cal acceptar una premissa axiomàtica: els paràmetres de la realpolitik no encaixen sempre amb els principis legals i teòrics. Molt sovint, moviments polítics, grups armats, partits polítics o entitats territorials sense reconeixement estatal estableixen contactes i dinàmiques pròpies d’administracions reconegudes internacionalment. En aquest sentit, la dècada de 1930 és paradigmàtica en aquesta ruptura dels procediments legalment establerts a escala internacional, especialment des de l’ascens al poder d’Adolf Hitler a Alemanya el gener del 1933, però no de manera exclusiva. De fet, la…
Núm. 58 — 2022
Lluís Nicolau d’Olwer a la Societat de Nacions

Aquest any es compleixen 100 anys de la creació d’Acció Catalana, una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista. Entre els impulsors d’aquesta iniciativa, s’hi trobava Lluís Nicolau d’Olwer. Abans que polític, fou un erudit i humanista que es va dedicar a la política, per imperatiu moral, com sempre ho justificava. Amb Acció Catalana, va començar una important carrera política, que el va dur a formar part del Pacte de Sant Sebastià el 1930 i del Comitè Revolucionari que va sorgir d’aquella reunió. Des que es va instaurar la Dictadura de Primo de Rivera el 1923, Nicolau d’Olwer es…
Núm. 50 — 2020
Polarització política i mediàtica: conseqüències de l’erosió del pluralisme en el sistema de mitjans de comunicació

El setembre de 2020, la Comissió Europea va publicar el seu primer informe sobre l’Estat de Dret de cadascun dels 27 estats membres de la Unió Europea. La independència del poder judicial, la corrupció i el pluralisme dels mitjans –amb l’accent posat en els drets fonamentals com la llibertat d’informació i d’expressió– són els eixos d’aquest examen de la qualitat democràtica dels estats. En el cas d’Espanya, apareixen ombres en aquests àmbits. Per abordar la qüestió del pluralisme informatiu, l’informe de la Comissió Europea té en compte el Media Pluralism Monitor (MPM) que elabora el Centre per al Pluralisme i…
Núm. 50 — 2020
Els grans grups de comunicació: desafiaments per al control democràtic dels mitjans

Digitalització, globalització i liberalització han estat –i encara són– els principals vectors de transformació dels sistemes comunicatius dels darrers anys. Hem passat –estem en procés– d’un sistema caracteritzat per la comunicació de masses (unidireccional, a un públic massiu) a un altre sobre el qual encara no hi ha consens en la denominació: de comunicació individualitzada, personalitzada, d’autocomunicació de masses (segons Manuel Castells), híbrid (segons Andrew Chadwick), etc. En qualsevol cas, una de les característiques d’aquest sistema o ecosistema és la concentració de la propietat en un grau molt elevat i creixent. La convergència tecnològica –que s’ha anat produint des de…
Núm. 50 — 2020
Mitjans de comunicació i democràcia: la perspectiva de la Unió Europea

Democràcia i mitjans de comunicació és un binomi que posa de relleu la interdependència entre ambdós conceptes. Es considera fonamental per a un bon funcionament de la democràcia que la ciutadania tingui accés a un conjunt de mitjans plurals i diversos que els permetin accedir a informacions ideològicament plurals i, com a resultat, poder exercir lliurament el seu vot. De fet, el compromís de la Unió Europea de respectar la llibertat i el pluralisme dels mitjans de comunicació i de defensar la llibertat d’expressió —que inclou el dret a rebre i difondre informació sense ingerència de l’autoritat pública— està recollit…