Editorial

Núm. 1001 — 2020
Sobre la legitimitat de la secessió territorial dins del marc liberal-democràtic

Quan es parla de la secessió territorial en una democràcia, convé ser acurat amb les paraules. No és el mateix parlar d’un dret a l’autodeterminació que d’una independència aconseguida mitjançant un acord democràtic que no apel·la al compliment de cap dret, per no esmentar la hipòtesi d’una decisió unilateral que invoqui una majoria popular al marge dels procediments. Aquesta cautela inicial val tant per al debat abstracte sobre la secessió com per a la discussió concreta del cas català. També és aconsellable que els que prenguin part en aquesta discussió ho facin amb la disposició adequada. I és que podem…
Núm. 1001 — 2020
Enfortir la democràcia és inajornable

“Tu pots dir la meva barca,però les veles sempre seran el vent” Antonina Canyelles Som davant d’un conflicte polític històric; l’encaix de Catalunya i Espanya no és patrimoni del segle XXI, però és evident que el 2010 la història es va accelerar fins a la tardor del 2017. Fins a la tardor del 2019, de fet: de la sentència del Tribunal Constitucional a la sentència del Tribunal Suprem, 10 anys més tard. De la sentència que menyspreava la sobirania popular, també la representada pel Congrés espanyol, a la sentència que condemna drets fonamentals i manté presos polítics, 40 anys després…
Núm. 1001 — 2020
La lluita compartida del sobiranisme

Bonavista és un barri de Tarragona separat del nucli històric per diverses barreres urbanístiques; polígons, pàrquings, descampats i la carretera nacional han portat els veïns de Bonavista a fer la seva. La renda per càpita està molt per sota de la mitjana catalana ―algunes seccions censals estan entre el 4% de les més pobres de Catalunya― i a les urnes la suma de PSOE, C’s, PP i Vox superen àmpliament el 50%, amb un creixement notable de Vox a les últimes eleccions espanyoles. A Catalunya hi ha molts barris com Bonavista, que configuren aquest país d’acollida on conviuen des de…
Núm. 1001 — 2020
Per una política racional d’alliberament

“En tant que republicà irlandès i en tant que ciutadà d’Irlanda, vull veure la fi de la dominació britànica sobre aquest país. Continuaré esforçant-me per aconseguir-ho fins que sigui una realitat. Ho aconseguirem mitjançant un procés, no mitjançant ultimàtums.” Gerry Adams, 2003. He optat per escriure aquest article en primera persona i des de la meva experiència política. Es tracta d’un exercici personal que no és deutor de cap línia de reflexió col·lectiva, ara que fa més d’un any que no em mantinc en actiu en cap projecte polític. Durant la meva ja dilatada vida de militàncies diverses, sempre m’he…
Núm. 1001 — 2020
Vies de sortida del bloqueig Catalunya-Espanya

Històricament, no tot conflicte, sigui aquest de la naturalesa que sigui, és resolt. De fet, la mateixa història del catalanisme polític està plena de moments on l’àmplia mobilització social i cultural no va acompanyada de solucions. Sovint, en tot cas, el que es produeix és que una part dels protagonistes del conflicte són integrats en el mateix sistema que desafien, i amb ells part de les seves aspiracions, sense que això vagi acompanyat d’una modificació substancial de la situació anterior. Així es va produir, per exemple, amb l’àmplia campanya de la Solidaritat Catalana de 1906 que es va esllanguir amb…
Núm. 1001 — 2020
Catalunya endins: una comunitat estructuralment esquerdada

Quin és l’inici del conflicte? Què haurien hagut de fer les dues parts per evitar-lo?, em pregunteu. Hi ha diversos conflictes, i, al meu entendre, el principal és el que es planteja entre Catalunya i Espanya. Però dels inicis i causes del moviment independentista ja se n’ha parlat molt, ja se n’ha escrit molt també, jo mateixa hi he dit la meva . Així que em referiré a l’altre conflicte, el que afecta a la pròpia societat catalana, que ve de molt abans del 2010 i que constitueix un conflicte gairebé sempre latent, que, en els darrers 10 anys, s’activa…
Núm. 1001 — 2020
Fent camí dins la boira: l’independentisme després de 2017

Pot semblar que faci una eternitat, però des de 2017 només han passat tres anys. Un indici de fins quin punt els temps polítics s’han tornat intensos i volàtils. Tot plegat porta a veure, en cada discussió política de cada dia, la més decisiva i definitiva de les batalles. Les bombolles de Twitter no són sinó la manifestació més evident i grotesca d’aquest presentisme extrem. Aquest article intentarà allunyar-se d’aquest vici, tot fent un exploració (necessàriament breu i incompleta) de les lliçons que l’independentisme pot extreure dels fets del 2017, tant pel que fa a la comprensió d’aquells fets com…
Núm. 1001 — 2020
Abans i després del ‘procés’: els efectes de la subhasta i la desintermediació en els partits

En el futur, serà impensable entendre l’Espanya d’aquests anys sense considerar el conflicte polític viscut a Catalunya com un motor d’innovació política, encara que no necessàriament de reforma estructural. Potser llavors ja sabrem què va aprendre la política espanyola de tot això. Si és que en vam aprendre alguna cosa, que segurament dependrà també de la manera en què haguem interpretat aquest conflicte. Evitar l’error de diagnosi M’interessa distingir aquí el debat de llarg abast històric (l’organització territorial a Espanya i el grau d’autogovern a què aspira Catalunya) del conflicte específic viscut durant la dècada 2010-2020. Tot i que cada…
Núm. 1001 — 2020
És l’asimetria una panacea per mitigar l’independentisme?

«Cal, sense violentar res, deixar les coses en lliure asimetria: edificis escalonats, volums desiguals, etc.» Antoni Gaudí La discussió pública mediàtica i la literatura acadèmica en els estats multinacionals ha dedicat molta atenció a les demandes de les comunitats nacionals minoritàries, el plantejament i resposta, oposició o resistència a les mateixes sembla conduir a crisis polítiques i a una aparent inestabilitat crònica d’aquests estats . Amb base a aquesta literatura, la idea d’asimetria ha aparegut també de forma intermitent en el debat polític a Espanya, com a eina d’acomodació de diferents sensibilitats i identitats nacionals i com a opció institucional…
Núm. 1001 — 2020
Reflexions sobre l’origen i la definició del conflicte català

Des de l’any 2010, Catalunya viu immersa en la inestabilitat política. S’han celebrat tres eleccions al Parlament, totes elles per avançat i unes, les del 2017, no van ser convocades pel mecanisme habitual. Hi ha hagut diversos anys en què no s’han aprovat els pressupostos (2013, 2016, 2018, 2019), la llei que permet palesar les iniciatives i les prioritats polítiques del govern. Un dels projectes de pressupost, el de 2016, va ser rebutjat posant de manifest la feblesa de la majoria parlamentària que havia permès la investidura del president Carles Puigdemont i va acabar desencadenant una qüestió de confiança. Hi…
Núm. 1001 — 2020
Un retrobament pluralista

La tensió entre els mètodes democràtics i els valors del liberalisme polític afecta les democràcies liberals contemporànies i, en gran mesura, és una qüestió latent en el principal eix de conflicte de la política catalana dels darrers anys. El politòleg Yascha Mounk, en el seu llibre El pueblo contra la democràcia (Ediciones Paidós, 2018), identifica tres fenòmens que han impulsat la fragmentació i la polarització social a les societats occidentals d’una manera inaudita en el transcurs de les nostres vides. En resum, podríem descriure’ls com la fi de l’optimisme econòmic, la percepció d’una major complexitat ètnica i cultural i unes…
Núm. 1001 — 2020
Noves estratègies

La bibliografia especialitzada sobre moviments independentistes ha proliferat enormement els darrers anys. Com en qualsevol política, l’evidència empírica de què disposem pot resultar una guia útil per dissenyar estratègies guanyadores. Malauradament, no tant per ajudar-nos a respondre la coneguda pregunta “què fer?” que formulà Lenin, però sí per mostrar-nos certes coses que no hem de fer. La reflexió que plantejo a continuació adopta aquesta posició diguem-ne conservadora, i pren l’evidència sobre independentismes contemporanis com a punt de partida. Què sabem? La creació d’un nou estat sense el consentiment de l’estat al qual pertany un territori és un objectiu difícil d’assolir.…