Editorial
-
Núm. 1001 — 2020
Reflexions sobre l’origen i la definició del conflicte català
Des de l’any 2010, Catalunya viu immersa en la inestabilitat política. S’han celebrat tres eleccions al Parlament, totes elles per avançat i unes, les del 2017, no van ser convocades pel mecanisme habitual. Hi ha hagut diversos anys en què no s’han aprovat els pressupostos (2013, 2016, 2018, 2019), la llei que permet palesar les iniciatives i les prioritats polítiques del govern. Un dels projectes de pressupost, el de 2016, va ser rebutjat posant de manifest la feblesa de la majoria parlamentària que havia permès la investidura del president Carles Puigdemont i va acabar desencadenant una qüestió de confiança. Hi…
-
Núm. 1001 — 2020
Un retrobament pluralista
La tensió entre els mètodes democràtics i els valors del liberalisme polític afecta les democràcies liberals contemporànies i, en gran mesura, és una qüestió latent en el principal eix de conflicte de la política catalana dels darrers anys. El politòleg Yascha Mounk, en el seu llibre El pueblo contra la democràcia (Ediciones Paidós, 2018), identifica tres fenòmens que han impulsat la fragmentació i la polarització social a les societats occidentals d’una manera inaudita en el transcurs de les nostres vides. En resum, podríem descriure’ls com la fi de l’optimisme econòmic, la percepció d’una major complexitat ètnica i cultural i unes…
-
Núm. 1001 — 2020
Noves estratègies
La bibliografia especialitzada sobre moviments independentistes ha proliferat enormement els darrers anys. Com en qualsevol política, l’evidència empírica de què disposem pot resultar una guia útil per dissenyar estratègies guanyadores. Malauradament, no tant per ajudar-nos a respondre la coneguda pregunta “què fer?” que formulà Lenin, però sí per mostrar-nos certes coses que no hem de fer. La reflexió que plantejo a continuació adopta aquesta posició diguem-ne conservadora, i pren l’evidència sobre independentismes contemporanis com a punt de partida. Què sabem? La creació d’un nou estat sense el consentiment de l’estat al qual pertany un territori és un objectiu difícil d’assolir.…
-
Núm. 1001 — 2020
Canviar de paradigma per sortir de l’atzucac
La conformació de qualsevol nou Estat independent requereix, en primer lloc, d’un acte de poder polític (una revolució, una amplia victòria electoral, un referèndum, etc) que sigui manifestació de la voluntat popular de constituir-se com a tal, a la vegada que fonament de legitimitat del mateix. I, en segon lloc, d’un acte jurídic constitutiu d’Estat (una declaració d’independència reconeguda per una resolució dels organismes i potències internacionals, una Constitució, etc) que atorgui al Govern d’aquest territori el monopoli per poder dictar les normes de Dret legítimes en el seu interior i la força per fer-les complir. En resum, la conformació…
-
Núm. 1001 — 2020
El dret a l’autodeterminació com a punt d’inici i sortida del conflicte
Com a politòloga feminista, comparteixo la idea que és sempre un acte d’honestedat explicitar des de quin posicionament es parla. És com a feminista, d’esquerres i independentista –encausada per haver format part de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre– que responc a les preguntes plantejades. A aquestes alçades del conflicte, tota neutralitat partirà indefectiblement d’una posició situada. Quin és el punt de partida del conflicte? Què haurien d’haver fet les parts per evitar la situació actual? Malgrat que s’hagi establert la sentència del Tribunal Constitucional com a punt de partida del conflicte, el seu origen va molt més enllà del…
-
Núm. 1001 — 2020
Editorial: Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?
Després de gairebé tres anys de l’1 d’octubre de 2017 des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i la Revista IDEES iniciem un espai de reflexió centrat en analitzar el conflicte polític Catalunya – Espanya i els fets que han succeït en els darrers anys. Ens mou la voluntat de contribuir a fer una diagnosi compartida a través de veus plurals i diverses del que és, sens dubte, una de les crisis polítiques i constitucionals més greus de l’Europa contemporània recent. Però sobretot, tenim l’ambició d’esperonar el debat acadèmic, polític i social per intentar traçar noves vies i propostes…
-
Núm. 1001 — 2020
Espanya i el conflicte català: mite del fracàs, imaginació i realitat
“Aquest catalanisme que fa 150 anys que transforma i modernitza el país s’ha tornat avui més sobiranista perquè la majoria del poble català s’ha cansat de nedar a contracorrent, i ara vol nadar a favor de corrent. Volem ser un país normal”. Artur Mas, 18 de gener de 2014 “Como soy jacobino, Catalunya es un tema que yo habría resuelto en el siglo XVIII. Ahora no tienesolución, ahora ya es otra cosa. La revolución francesa hizo una Francia jacobina, moderna, con futuro. En España nos quedamos con todo lo viejo”. Arturo Pérez Reverte, 14 de febrer de 2016 Les frases…
-
Núm. 1001 — 2020
Introducció: la reflexió a Espanya sobre el conflicte català: pressupòsits, dimensions i enfocaments
La crisi secessionista de 2017, el procés judicial als líders independentistes que el va seguir i la complexa correlació de forces polítiques tant a Catalunya com a nivell central, han produït una situació d’estancament o bloqueig de tota iniciativa per solucionar el conflicte territorial els desenvolupaments del qual s’engloben sota l’etiqueta de procés i que té com a dimensions tant la tensió interna a Catalunya com la que existeix amb la resta d’Espanya. Encara que les dues van molt entrellaçades, aquí es pretén incidir en la segona i atendre, per tant, a les posicions dels dos governs (el central i…
-
Núm. 1001 — 2020
Un conflicte sobre el poder i el reconeixement
Fa només tres mesos el govern central i el de la govern de la Generalitat van reconèixer institucionalment l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Van decidir abordar-lo a través d’una Taula de Diàleg que es va constituir el 26 de febrer de 2020 durant una reunió bilateral encapçalada pels presidents respectius i que es va celebrar al Palau de La Moncloa. L’escenificació visualitzava, com a mínim, la voluntat d’encarrilar un conflicte d’Estat obert des dels Fets de la Tardor i que tenia el seu origen, com va sintetitzar Ignacio Sánchez-Cuenca , amb la crisi constitucional que es va…
-
Núm. 1001 — 2020
Introducció: un diàleg complex
La complexitat del conflicte Catalunya – Espanya és tan considerable que, si vol ser abordat amb l’afany ni que sigui només de comprendre’l, cal creuar perspectives molt diverses, unes perspectives que sovint no és que hagin estat oposades sinó que han arribat a estar radicalment confrontades. A la complexitat d’aquest conflicte, que és polític perquè és real, se li suma la seva cronificació evident i estèril. Així, amb el temps, uns debats s’han anat superposant damunt dels altres. Aquest garbuix encara està dificultant més la possibilitat de plantejar sortides transitables per a l’actual situació de paràlisi, una situació que mentre…
-
Núm. 1001 — 2020
Introducció: un debat pendent
A Catalunya hi ha molts debats pendents. Probablement els anys d’acceleració històrica que vivim i hem viscut ens han fet més difícil la reflexió reposada, la perspectiva i l’intercanvi tranquil d’idees. L’actualitat gira molt ràpid, i la sobreexposició mediàtica que patim, convenientment amplificada per les xarxes socials, sovint ens fa estar més pendents de la darrera batalleta anecdòtica que no pas dels debats de fons. I, tanmateix, la concatenació de polèmiques efímeres, declaracions i contra-declaracions pot ser perfectament un camí que no vaja enlloc. Podríem estar donant voltes a la sínia sense saber com sortir-ne. Per això és important mirar…
-
Núm. 1001 — 2020
Reconstruir país: distensionar, fer política i superar el marc autonòmic
Quan amb el Pere i el Jordi vam començar a preparar aquest monogràfic, poc podíem esperar que acabaríem escrivint els articles en confinament. Partíem de la constatació de que més d’un bienni després dels “fets d’octubre” ens trobaven en un bon moment per a dur a terme una valoració de passat i present, que ens servís també per imaginar futur. Crèiem que era l’ocasió per emprendre un exercici de deliberació entre diferents, la construcció d’una gran conversa pública des de l’escolta i l’empatia. Els cinc anys de procés han representat una mobilització social, política i institucional sense precedents en la…