Editorial
-
Núm. 50 — 2020
Governar la complexitat: un assaig sobre les democràcies en temps excepcionals
Vivim en un moment de màxima complexitat. Des d’un punt de vista sociològic, la història es presenta com una constant evolució del grau de complexitat que intermèdia les relacions humanes. Noves tecnologies, migracions i pandèmies, entre molts d’altres, són elements que habitualment han complicat les nostres relacions i han forçat els governs a evolucionar per tal de donar-hi resposta. Però, quina resposta? L’objectiu d’una comunitat democràtica ha de ser justament el de dotar-se d’un espai en el que deliberar sobre com adaptar-se a la complexitat, un espai en el que debatre sobre quines mesures cal posar en marxa per respondre-hi.…
-
Núm. 49 — 2020
L’Agenda 2030 amb perspectiva de gènere
L’any 2015, el màxim dirigent de Nacions Unides va proclamar durant l’Assemblea General “hem arribat a un moment decisiu de la humanitat”. Era Ban Ki Moon, el dia que es va aprovar l’ Agenda 2030. Obria un nou camí, un camí d’esperança perquè encoratjava els estats membres a deixar velles polítiques de desenvolupament i construir una agenda transformadora per a tot el món. Una esperança continguda per a moltes de nosaltres, perquè som conscients que tot allò que es va declarar al vell edifici de la 1ª avinguda de Nova York, podria ser una estrella fugaç o un llampec, ja que no…
-
Núm. 49 — 2020
Els Objectius Mundials per al Desenvolupament Sostenible no són sostenibles
El 2015, els governs mundials van subscriure els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides amb el compromís de tornar a equilibrar l’economia mundial amb el món viu. Ara, cinc anys després, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides es reuneix en línia per debatre sobre la crisi ecològica mundial, tothom vol saber com s’està desenvolupant l’actuació dels països. Per respondre a aquesta qüestió, els delegats i els responsables polítics han recorregut a una mètrica anomenada Índex ODS, desenvolupada per Jeffrey Sachs “per avaluar la posició de cada país respecte a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.…
-
Núm. 49 — 2020
La cultura a l’Agenda 2030
L’any 2005, 56 països d’arreu del món convocats per la UNESCO van posar-se d’acord en reconèixer que la diversitat d’expressions culturals que caracteritza la nostra societat és el que defineix un ecosistema d’humanitat clarament depenent dels ecosistemes naturals amb els que ens relacionem. Es tractava de la Convenció per a la Promoció i Protecció de la Diversitat de les Expressions Culturals (UNESCO 2005). El 2018, 146 estats d’arreu del món més la Unió Europea formaven part ja d’aquest marc de consens internacional. La vinculació entre cultura i natura havia estat motiu de preocupació des de les primeres convencions per a…
-
Núm. 49 — 2020
Ara, més que mai, no podem deixar ningú enrere
El cost social de la COVID-19 és alt, molt alt. Ho és tant que ni tan sols som capaces d’imaginar l’abast real dels estralls d’una crisi social a escala global que tot just ha començat. La pandèmia ha evidenciat com en només dotze mesos la pobresa, les desigualtats i l’exclusió que ja existien s’han agreujat enormement: hi ha més persones en risc de pobresa i les persones que ja estaven en aquesta situació són més pobres que abans . Aquí, a Catalunya, i a qualsevol altre indret del món. Si la consecució de l’ODS 1 ‘Fi de la pobresa’ era…
-
Núm. 52 — 2021
La Xina davant d’un món en crisi
A finals de la dècada dels setanta del segle passat, la Xina era un país devastat per la revolució cultural, molt poc industrialitzat i la seva aportació al PIB mundial era inferior al 2%. El 1979 sota el ferm i hàbil lideratge de Deng Xiaoping, s’inicia el procés de reformes que va permetre desplegar les polítiques d’obertura i liberalització de la seva economia, a la vegada que es consolidava el poder del Partit Comunista xinès després de la mort de Mao Zedong. Un procés de transformació interna que va comportar deixar enrere una economia centralitzada i planificada, per passar a…
-
Núm. 52 — 2021
Com entendre la Xina en un context de transició?
La creixent influència de la República Popular de la Xina ha estat objecte d’un agitat debat a cercles acadèmics i polítics durant les últimes tres dècades. Amb molta freqüència, aquest debat s’ha plantejat en termes antagònics, enfrontant a aquells que perceben aquest procés amb optimisme i amb l’esperança que pugui conduir a una multipolaritat més gran amb aquells altres que veuen en la seva acumulació de poder no només una amenaça a la posició privilegiada d’alguns països occidentals, sinó també un enorme perill per a l’ordre internacional que coneixem. En aquest escenari tan polaritzat i en el qual es conjuguen…
-
Núm. 52 — 2021
És la Xina una superpotència en l’ajuda al desenvolupament?
El ràpid ascens de la Xina com a donant en les darreres dues dècades és un dels canvis més destacats en l’estructura global d’ajuda al desenvolupament. Avui, la influència de l’ajuda proporcionada per la Xina ha quedat palesa en molts països en vies de desenvolupament d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina. No hi ha dubte que l’ajuda que proporciona la Xina ha esdevingut indispensable per assistir el món a erradicar la pobresa i a afrontar els reptes comuns a tota la humanitat, com l’escalfament global i les malalties infeccioses. L’augment d’inversions xineses en ajuda i els seus conceptes i maneres d’encarar-la…
-
Núm. 52 — 2021
Velles rutes, nous horitzons: la Xina i la Iniciativa de la Franja i de la Ruta
Si un fenomen ha atret totes les mirades d’acadèmics, analistes i mitjans especialitzats en el que portem de segle, aquest ha estat, sens dubte, l’auge de la Xina i el seu potencial per alterar el món tal com el coneixem. És innegable que arguments no en falten per qualificar l’imparable ascens del país asiàtic com el procés amb més capacitat de transformar el món contemporani. Assentat en una economia dinàmica en clar ascens i, de manera creixent, en una assertivitat política i diplomàtica molt més important, el país asiàtic ha arribat a la primera línia internacional amb una veu cada…
-
Núm. 52 — 2021
La Xina davant de la crisi de l’ordre liberal internacional
Des de fa almenys dues dècades, bona part de la literatura acadèmica en Relacions Internacionals s‘ha dedicat a l’anàlisi detallada dels avenços en les dinàmiques de canvi estructural i transició de poder. Avui, ningú dubta de l’ascens de la Xina com a gran potència; és un fet constatat. La resiliència demostrada pel gegant asiàtic davant de la crisi financera internacional, primer, i al voltant de la crisi sanitària de la COVID-19, després, ha acabat convencent escèptics. Aquesta irrefutable realitat material és la que, fonamentalment, ha estat impulsant transformacions graduals sobre el que coneixem com ordre liberal internacional. Què entenem per…
-
Núm. 52 — 2021
Xina, potència energètica mundial: la paradoxa de la transició energètica xinesa en un context de competició estratègica i postpandèmia
La nova posició central de la Xina en l’estructura de poder del sistema internacional i la seva actuació cada vegada més assertiva –reflex d’una autoconfiança més gran en els assumptes globals– posa en el punt de mira dels seus rivals polítics i econòmics qualsevol moviment que pugui alterar la competició estratègica que es lliura en diferents escenaris i àmbits de les relacions internacionals. Aquesta mirada es torna desconfiada quan les actuacions xineses afecten als Estats Units, el seu principal competidor estratègic. Xina, potència energètica, líder en energies renovables L’àmbit energètic no escapa a aquesta norma. Des del 2009, la Xina…
-
Núm. 52 — 2021
Potències normatives canviants: com l’ascens de la Xina ha transformat Europa
L’ascens de la Xina des del 1978 no només ha canviat que l’equilibri de poder mundial es pugui mesurar en termes econòmics i de seguretat, sinó també en termes de la seva competència per definir el que és normal en l’economia política mundial. Dit d’una altra manera, per comprendre el paper de la Xina Global avui, no n’hi ha prou de proporcionar només dades sobre el seu creixement econòmic, la inversió a l’estranger o l’augment de les seves forces armades, coses que il·lustren la reducció de la bretxa entre Pequín i Occident. La forma en què la Xina “amplia l’univers…
-
Núm. 52 — 2021
Relacions xineses amb el Sud Global: evidències des de l’Amèrica Llatina
Durant les darreres dècades, la Xina s’ha enfortit significativament i s’ha erigit com la segona economia més gran del món. Mentrestant, Pequín s’ha animat a desenvolupar relacions Sud-Sud mitjançant mecanismes bilaterals i multilaterals. L’expansió econòmica de la Xina a tot el Sud Global ha sigut paral·lela a la crisi del model de desenvolupament neoliberal, el qual és incapaç de generar un nou impuls de creixement. Quines són les motivacions i els càlculs estratègics que hi ha darrere del compromís de la Xina amb el Sud Global? Quines són les implicacions nacionals i internacionals de la creixent presència xinesa a les…
-
Núm. 52 — 2021
Xi Jinping engega una nova era per a la Xina i el món
Segons el meu parer, la qüestió crucial del nostre temps és com la resta del món respon al que està passant a la República Popular de la Xina. Aquesta resposta determinarà el futur de la democràcia liberal, dels sistemes jurídics independents, dels escriptors lliurepensadors i dels artistes d’esperit lliure, de les institucions religioses. La pregunta que ens hem de fer és: què vol la Xina, i què farà? El seu antic ministre d’Afers Estrangers, Qian Qichen, va dir que “la diplomàcia és la prolongació de la política interna”. Per esbrinar per què la Xina es comporta com ho fa internacionalment,…
-
Núm. 39 — 2014
Generació 2014: els joves catalans davant del mirall
El món contemporani està experimentant turbulències importants, que són una possible indicació de canvis. La crisi econòmica, amb especial impacte al sud d’Europa, n’és l’element més visible. Però el fenomen de canvis és molt més complex i hi entren en joc altres aspectes com la crisi política en bona part dels països occidentals, els reequilbris de poder polític o el progrés tecnològic cada vegada més accelerat. En aquest dossier número 39 de la revista IDEES, els investigadors Adrià Aldomà i Albert Barqué publiquen un llarg estudi prospectiu que analitza quins aspectes condicionaran el futur de Catalunya des de la perspectiva…
-
Núm. 39 — 2014
Editorial: generació 2014
A Catalunya, hi ha una generació de joves que van percebre la duresa de la crisi econòmica en el moment en què tenien previst incorporar-se al món laboral, un cop finalitzada la seva formació universitària. A banda d’aquesta qüestió, també han viscut una revolució tecnològica amb enormes conseqüències socials i culturals: la de la digitalització, les xarxes socials i la innovació en el món de les telecomunicacions. Finalment, un altre fet important que marca aquesta generació és l’ecolsió d’un moviment d’emancipació nacional que aplega el gruix de les classes mitjanes. Com els marcarà tot plegat? A través de la mirada…
-
Núm. 40 — 2014
Editorial: una Europa sense Gaudí, sense Casals, sense Dalí?
Després del 9N, ens trobem indiscutiblement més a prop d’Europa. Els valors més profunds que van portar a la fundació de la Unió Europea –la democràcia, el civisme, la tolerància, el protagonisme i la centralitat dels ciutadans; i també l’eficàcia, o la capacitat d’organització– es van veure reflectits en una jornada on els catalans es van expressar sense por a favor de construir un nou Estat en el si de la Unió. Al número 40 de la revista IDEES, parlem de l’europeïtat de Catalunya però també de la catalanitat d’Europa. Aquest article forma part del número 40 de la revista…
-
Núm. 41 — 2015
Annex: làmines
Consulteu les vint-i-cinc làmines que es van dissenyar expressament per aquest estudi amb diversos dibuixos i figures abstractes que, en principi, no tenen cap significació concreta. Sense anomenar quin era l’objecte d’estudi, les persones convocades a les sessions de treball van haver d’indicar, per a cada làmina, si la imatge els suggereia dreta o esquerra. El lingüista rus Valentin Voloshinov deia: “on hi ha símbol hi ha ideologia”. Es pot verificar aquesta afirmació amb formes completament abstractes? Aquest estudi forma part del número 41 de la revista IDEES, “La mirada ideològica: les nocions de dreta i esquerra en les representacions…
-
Núm. 41 — 2015
La mirada ideològica: les nocions de dreta i esquerra en les representacions visuals
En aquest estudi sobre representacions socials, Gemma Tubert i Jordi Busquet analitzen quines són les percepcions que perviuen en l’imaginari col·lectiu de la societat contemporània entorn el binomi ideològic dreta-esquerra. Amb un enfocament innovador i de caire experimental, i a través de la metodologia dels grups de discussió, els autors van dissenyar vint-i-cinc làmines amb diversos dibuixos i figures abstractes que, a priori, no tenen cap significació concreta. Sense anomenar quin era l’objecte d’estudi, les persones convocades a les sessions de treball van haver d’indicar, per a cada representació visual, si els suggeria dreta o esquerra, i justificar la seva…
-
Núm. 41 — 2015
Editorial: la mirada ideològica
Algunes de les conseqüències de la crisi econòmica sense precedents que va afectar Catalunya i la resta d’Europa des de l’any 2008 semblen haver-se adherit amb força en la nostra mentalitat. En l’àmbit de les idees, aquesta transformació és tan profunda que ha generat conceptes paradoxals, però en cap cas contradictoris, com el que proposa el pensador britànic John Gray: lumpenburgesia. Un joc de paraules? No, en absolut: hi ha una generació de joves que tenen al cap el mateix estil de vida que els seus pares, però només un terç dels seus ingressos. Aquests canvis suposen, realment, un canvi…
-
Núm. 42 — 2016
Ésser i procés: sobirania, fragilitat i temps
En aquest article, Joan Vergés analitza tres aspectes del procés independentista català que no solen ser abordats, però que, tanmateix, ens il·lustren molt bé de quina mena de conflicte es tracta. En primer lloc, planteja la pregunta sobre quin sentit té que una part important de la societat catalana persegueixi la sobirania. En segon lloc, crida l’atenció sobre un tipus de dilema que planteja el procés i que anomenarem existencial. En tercer lloc, destaca la importància del record compartit i del temps a l’hora d’explicar l’emergència i la força del procés. Finalment, tots tres aspectes porten a l’autor a reforçar…
-
Núm. 42 — 2016
El contracte a l’estat plurinacional
Partint dels sistemes d’anàlisi del poder proposats per Foucault, Hèctor López ressegueix la teoria del contracte proposada per Pau Bossacoma, plantejant la qüestió de la violència radicada al cor de les relacions entre els sistemes de poder. Segons l’autor, una qüestió d’aquest tipus demana una certa reflexió si no volem caure de ple en l’escepticisme de pensar que la constitució de l’ordre polític té com a condició un conflicte violent i n’és el seu resultat, que els mecanismes de decisió democràtica associats a l’exercici del poder constituent són sols una pàtina per encobrir aquesta violència originària, i que la substitució…
-
Núm. 42 — 2016
Autodeterminació, secessió i drets humans: una crítica dels paradigmes dominants en el debat català
En aquest article, Neus Torbisco-Casals posa de relleu la importància de la manera com s’emmarca el procés sobiranista, és a dir, els arguments que es ressalten tant per explicar les seves arrels com per justificar les reivindicacions essencials que es plantegen. Segons l’autora, aquesta qüestió és fonamental més enllà de l’anàlisi teòric. De fet, Torbisco emmarca l’autodeterminació en el context dels drets humans, i afirma que si els enfocaments dominants obvien l’anàlisi de les qüestions de legitimitat subjacents a les demandes de secessió poden arribar a ser, fins i tot, contraproduents. Així doncs, el concepte del framing és clau: un…
-
Núm. 42 — 2016
Justícia com a equitat multinacional: síntesi d’una teoria sobre la secessió
Explorar la justícia de la secessió vol dir submergir-se en la moralitat del dret de secessió. En aquest article, Pau Bossacoma ofereix una síntesi de la teoria secessionista que anomena justícia com a equitat multinacional. Aquesta teoria defensa un dret moral primari a la secessió basat en l’autodeterminació nacional. A partir d’un contracte multinacional hipotètic, la justícia com a equitat multinacional traça set requisits secessionistes en forma de principis. Aquests principis pretenen justificar i racionalitzar la demanda i l’exercici d’un dret potencialment desestabilitzador. L’autor desenvolupa la seva defensa tot contestant diverses objeccions que es poden formular contra el dret moral…
-
Núm. 42 — 2016
Raül Romeva: “La situació catalana no es pot estudiar tan sols des d’una perspectiva de la seva pertinença actual a l’Estat espanyol, sinó dins d’un ordre mundial en constant transformació”
Raül Romeva, ex Conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, va inaugurar la jornada de reflexió que es va traduir finalment en aquest dossier de la revista IDEES. Arrel de la publicació del llibre de Pau Bossacoma Justícia i legalitat de la secessió (2015), i atenent al moment històric que vivia Catalunya, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va voler aprofundir en un dels temes més transcendents en el procés cap a la sobirania nacional: la relació entre justícia, legalitat i secessió. Segons Romeva, “només després que les vies negociades i constitucionals són sistemàticament negades, les vies democràtiques unilaterals, acompanyades…
-
Núm. 43 — 2016
Una reflexió sobre els valors republicans i l’ètica pública
Existeix una ètica republicana? Hi ha uns valors republicans? Què impliquen? Segons Xavier Antich, l’ambició d’una ètica pública determinada pels valors de la integritat, la decència, la responsabilitat i l’exemplaritat podrien ser els quatre punts cardinals d’una autèntica brúixola ètica republicana. Aquesta és la idea principal del text de l’autor, que és fruit de la ponència presentada a la jornada “Ètica pública i republicanisme: de les paraules als fets” que va tenir lloc el 28 de novembre de 2016. En efecte, el seny –sobretot en la seva vessant política– no deixa de remetre, també, a una manera determinada d’enfocar la…
-
Núm. 43 — 2016
Del seny polític dels catalans: una visió crítica del segle XX
Què vol dir tenir seny? Hi ha polítics amb seny? Per què als catalans se’ns diu i rediu que som gent de seny? Aquestes són les preguntes que Joan Cuscó es planteja en aquest article, centrant-se en el període del segle XX. I ho fa a partir de fets concrets i d’autors com Carles Cardó, Rodolf Llorens o Gaziel. Segons Cuscó, el “seny” és un lloc comú a l’hora de definir el caràcter català, un mantra que defineix una manera de fer i d’organitzar-se, un “tòpic de prestigi”. Aquest article forma part del número 43 de la revista IDEES, “Ètica,…
-
Núm. 43 — 2016
La filosofia del seny: entre Ferrater Mora i Vicens Vives
Quan ens aproximem a la dualitat entre el seny i la rauxa, inevitablement ens topem amb dos gegants del pensament català entorn els quals orbiten les grans postures sobre aquesta qüestió. Parlem efectivament de Ferrater Mora i Vicens Vives. Però té gaire sentit continuar reproduint aquesta “guerra” de mots i conceptes? En aquest article, Oriol Ponsatí argumenta que aquesta distinció ja no és operativa actualment des d’un punt de vista descriptiu; la realitat, tossuda, s’ha encarregat reiteradament de desmentir que ens trobem davant d’un arrauxament passatger. Segons l’autor, convé, doncs, que foragitem aquesta dualitat del nostre imaginari polític davant dels…
-
Núm. 43 — 2016
Els pactes catalans: la desigual disputa pel poder
En aquest article, Patrícia Gabancho analitza el concepte del pactisme català centrant-se específicament en dotze episodis d’aquest fenomen per reflexionar sobre els moments de la història de Catalunya on ha primat l’astúcia i l’engany o bé la ingenuïtat i el poc pragmatisme. Segons l’autora, “el producte més promocionat del seny català és el pactisme, que encarna un bon coneixement de les pròpies forces i una obertura als altres amb l’objectiu de trobar un equilibri entre poders”. Adverteix, però, que aquest “serà més un relat de les elits que no pas de les classes populars: estem parlant de poder”. Aquest article…
-
Núm. 43 — 2016
Editorial: ètica, seny i valors republicans
Aquest número d’IDEES recull les ponències presentades a la Jornada “Usos (i abusos) del seny polític”, que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar el 19 d’octubre de 2016 a l’Ateneu Barcelonès. L’objectiu de les sessions era reflexionar i debatre tant des del punt de vista polític com filosòfic al voltant de les idees de seny i de pacte, dos conceptes que s’entenen de manera problemàtica des de fa temps, especialment en l’etapa decisiva del procés cap a l’exercici de la sobirania nacional. Aquest article forma part del número 43 de la revista IDEES, “Ètica, seny i valors republicans”,…