En aquest article, Josep Lluís Micó reflexiona sobre la curiosa manca de líders, dirigents o portaveus de la qual s’enorgulleix el moviment dels indignats. L’autor destaca que el mecanisme per preservar el secret sobre la seva identitat és la tecnologia. Alhora, l’univers digital els dona totes les facilitats que desitgen per no trair l’esperit d’una iniciativa oberta i participativa. La nova dinàmica comunicativa és incòmoda per a autoritats i periodistes, però als indignats, en canvi, els permet evitar que ningú parli per ells.
Aquest article forma part del número 36 de la revista IDEES, “Les veus dels indignats a Catalunya”, publicat en format paper en l’edició de setembre/desembre de 2012.
Josep Lluís Micó
Josep Lluís Micó és catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, vicedegà de la Facultat de Comunicació de Blanquerna i director del Departament de Comunicació i Relacions Internacionals. Com a periodista de societat especialitzat en tecnologia i tendències, col·labora en diversos mitjans de comunicació com La Vanguardia o Radio Nacional de España, és director de la revista científica Trípodos i forma part dels consells editorials d’altres mitjans. És autor d’un gran nombre de llibres i articles relacionats amb les tecnologies de la informació. D’entre les seves publicacions cal destacar Periodisme a la xarxa (2006) i Ciberètica. TIC i canvi de valors (2012).
