En aquest estudi conjunt, Jordi Busquet, Miquel Calsina, Alfons Medina i Gemma Tubert exploren a fons el moviment dels indignats i el seu caràcter premonitori, i destaquen que ha tingut la virtut d’assenyalar les mancances i els reptes que afecten la vida democràtica als països avançats. Segons els autors, és possible que en els propers anys el moviment es transformi o, fins i tot, desaparegui, però el seu llegat persistirà. Els indignats, malgrat que en un primer moment van ser ignorats pel sistema polític i mediàtic, van aconseguir situar al centre del debat públic temes com els de la corrupció política, l’esclerosi de l’actual sistema democràtic i la connivència entre el món polític i el món financer davant de la crisi financera global. Es tracta, doncs, d’un important toc d’atenció a les elits dirigents.
Aquest article forma part del número 36 de la revista IDEES, “Les veus dels indignats a Catalunya”, publicat en format paper en l’edició de setembre/desembre de 2012.
Jordi Busquet
Llicenciat en Ciències Econòmiques i doctor en Sociologia per la Universitat Ramon Llull. Professor titular de la mateixa universitat i responsable de la xarxa de recerca CONiCOM (Conflicte, infància i comunicació) de la Facultat de Comunicació. Ha donat classes de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra, a la vegada que ha dirigit o participat en diversos projectes d’investigació en el camp de la cultura i la comunicació a nivell català, espanyol i europeu. Va ser guardonat pels VIII Premis a la Investigació de la Comunicació de Masses atorgat per la Generalitat de Catalunya amb l’obra La cultura i la comunicació de masses a debat (els intel·lectuals i l’anàlisi de la cultura). És autor i coautor de nombroses publicacions d’entre les que cal destacar Lo sublime y lo vulgar. La “cultura de masas” o la pervivència de un mito (2008), L’esnobisme (2011) i Pierre Bourdieu. La vida com a Combat (2012).
Miquel Calsina
Miquel Calsina és professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona. És també membre del patronat de la Fundació Joan Maragall i del Consell de Redacció de la revista Qüestions de Vida Cristiana. Participa en el Grup de Reflexió sobre Teologia i Pensament de la Facultat de Teologia de Catalunya, és delegat de mitjans de comunicació de la Diòcesi de Girona i forma part del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Ha coordinat l’edició de publicacions com Catalunya, reptes ètics (2006) i Valors útils per a la Catalunya del futur (2009). És coautor de Les veus dels indignats a Catalunya (2013) i de Palabras clave de sociologia (2015).
Alfons Medina
Alfons Medina és doctor en Sociologia i llicenciat en Geografia i Història (Universitat de Barcelona) i en Ciències Polítiques (Universitat Autònoma de Barcelona). Actualment és professor de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, professor associat del departament de Teoria i Historia de l’Educació de la Universitat de Barcelona i professor-consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha participat en diferents investigacions nacionals i internacionals desenvolupant aspectes relacionats amb l’educació, els mitjans de comunicació, la immigració, la democràcia deliberativa i les noves tecnologies. És membre de la xarxa de recerca CONiCOM (Conflicte, infància i comunicació) i avaluador de la revista de comunicació Trípodos. Medina és autor i coautor de diferents publicacions sobre comunicació i educació.
Gemma Tubert
Gemma Tubert és llicenciada en Psicologia i doctoranda en Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. És periodista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN), i ha col·laborat també en la secció de l'Alt Empordà del Diari de Barcelona, i al diari El Gerió Digital. Escriu sobre política i cultura des del punt de vista local.
