En primer lloc, ens hem de preguntar per què posar el focus en els homes i en el foment de les masculinitats cuidadores. Bé, la resposta és senzilla. És una necessitat social i és just per a les dones i la societat en general que els homes s’impliquin en les cures. Les societats contemporànies occidentals estan transformant progressivament la tradicional divisió sexual del treball. Durant la major part del segle XX, a les parelles heterosexuals, el model del breadwinner, on l’home assumia el rol del sustentador econòmic principal de la família i la dona el rol de cuidadora principal, era el dominant. El treball de les dones era la casa i les cures i/o una feina suplementària, de menor salari i de condicions laborals més precàries. Aquest model familiar comença a desestabilitzar-se en els anys seixanta i setanta del segle XX amb l’augment de les taxes de divorci i la lluita de les dones per la igualtat, els drets educatius, laborals i el control de la natalitat.
En els models familiars emergents, els dos membres de la parella tenen una feina remunerada i ambdós assumeixen els rols de proveïdor; és el que es denomina famílies de doble ingrés. Aquest és actualment el model familiar majoritari, al desbancar el model tradicional de l’home proveïdor –centrat en el treball, al món públic– i la dona centrada en les cures i l’esfera privada. Tanmateix, aquest canvi de model no implica que les societats immerses en aquesta transformació hagin aconseguit la igualtat entre homes i dones. Encara que hi ha hagut millores, persisteix la segregació de gènere horitzontal i vertical al mercat laboral. El sostre de vidre i el terra enganxós, per a les dones, es tradueixen en menys oportunitats, més precarietat laboral i en la persistència de la bretxa salarial respecte dels homes. Aquestes desigualtats al mercat laboral contribueixen a mantenir la bretxa en el temps que ambdós dediquen a les cures.
Malgrat que les dones han anat augmentant progressivament el temps dedicat al treball remunerat i han anat reduint el temps dedicat a tasques domèstiques no remunerades i les cures (tendència que és inversa en el cas dels homes), les diferències continuen sent significatives. Per posar un exemple, a Espanya les dones treballadores dediquen de mitjana més del doble de temps a les tasques domèstiques i la cura de les seves criatures que els homes [1]1 — Gracia, P.; García Román, J. (12 de gener de 2015). Género y trabajo doméstico: ¿Tiende España a la igualdad?. ElDiario.es. Disponible en línia. . Les dones assumeixen majoritàriament les cures, la qual cosa suposa una sobrecàrrega. És a dir, tenen una segona jornada laboral quan arriben a casa, o fins i tot una triple jornada si tenim en compte l’organització i logística de les cures —la càrrega mental—, tasca que també acostumen a assumir les dones. Aquesta major implicació de les dones en les cures també les penalitza al mercat laboral, ja que solen ser elles les que redueixen la jornada laboral o sol·liciten excedències per poder atendre les cures familiars. Això implica, en general, menys oportunitats en la promoció i millora laboral; i per a les organitzacions, una pèrdua del talent femení.
És una necessitat social i una qüestió de justícia avançar en la igualtat, reduir els desequilibris al mercat laboral i fomentar la implicació dels homes en les cures
Aquesta situació, juntament amb la fragmentació i ruptura de les xarxes de suport, la falta de polítiques públiques cap a les famílies i l’augment de les necessitats de cures per l’envelliment de les societats europees, porta a una crisi de cures que s’expressa amb el col·lapse de les capacitats de cuidar de les famílies [2]2 — Comes d’Argemir, D. (2016) Homes cuidadors: Barreres de gènere i models emergents. Psicoperspectives 15 (3): 10-22 . En aquest context, com dèiem, és una necessitat social i una qüestió de justícia avançar en la igualtat, reduir els desequilibris al mercat laboral i fomentar i progressar en la implicació dels homes en les cures.
Barreres que dificulten la implicació dels homes en les cures
Bárbara Risman [3]3 — Risman, B.J. (2004) Gender as a social structure. Theory wrestling with activism. Gender & Society 18 (4): 429-450. proposa un enfocament teòric a través del qual s’analitza el gènere com una estructura social on els factors individuals, relacionals, econòmics, culturals i institucionals interactuen conjuntament. La seva proposta consisteix a analitzar aquests factors de forma simultània. Aquesta proposta integra estructura i subjecte, en interacció, per explicar les relacions de gènere i la desigualtat.
A nivell individual, podem parlar de la socialització diferencial i la construcció de les identitats a partir dels rols i mandats de gènere que imperen en una societat i en un moment concret, tenint en compte, també la relació del gènere amb altres categories socials, com la classe social, raça, ètnia, orientació sexual, etcètera. En les relacions interpersonals, en la interacció social quotidiana, es posen en joc els rols socials que homes i dones adopten, o s’espera que adoptin, d’acord amb les expectatives econòmiques i culturals. El nivell institucional fa referència a les normes, lleis, la distribució de recursos en les organitzacions —que són diferents per a homes i dones— i els discursos ideològics que justifiquen aquestes diferències.
Un dels mandats de la socialització masculina patriarcal és la negació de la vulnerabilitat, ja que els homes han de ser forts. Tanmateix, la vulnerabilitat forma part de la nostra naturalesa. Vam néixer vulnerables i, mentre continuem existint com a éssers vius, sempre conviurem amb ella. Des que naixem, especialment durant la infantesa, som extremadament vulnerables, necessitem algú que s’ocupi de nosaltres, tant físicament com psicoemocionalment. Necessitem aliments, calor, higiene, etcètera, però també necessitem la mirada, que es respecti qui som, les nostres particularitats, ser escoltats, que ens parlin amb amor. A mesura que anem creixent anem guanyant autonomia, encara que mai no som totalment independents: existeixen moments vitals o situacions particulars en què podem vivenciar necessitats (malalties, conflictes, ruptures…). A la vellesa tornem a viure un procés de deteriorament motor important i tornem a dependre en gran mesura d’altres. Per als homes és molt difícil adonar-se de la vulnerabilitat que experimentem perquè això impacta frontalment amb un dels mandats més arrelats de la masculinitat patriarcal: “jo puc sol”; “jo puc amb tot”.
El model majoritari que vam aprendre passava per dominar les situacions, no experimentar fragilitat, ni dependència, no fos potser que això ens convertís en “no homes”. Vam aprendre a no veure la nostra part vulnerable i també vam haver de forçar-nos a no veure allò vulnerable en els altres i d’altres. Reconèixer la vulnerabilitat de l’altre o l’altra ens podria recordar la pròpia, així que poc a poc hem anat desplaçant tot aquest món a les nostres companyes, a qui sí que se’ls ha ensenyat a atendre-ho. I com s’atén la vulnerabilitat? El vulnerable s’atén a través de la cura. La cura, tant pròpia com aliena, és l’acció d’atendre el vulnerable. Aquí podem incloure, a més de de la dimensió humana (salut física i emocional de les relacions, paternitat, compromís), la cura de la casa, dels animals, del nostre entorn, del planeta. Les coses no es creen sense més, necessiten un manteniment, una atenció particular. No obstant això, és obvi que, en aquest sistema patriarcal, la cura (especialment d’allò humà) s’ha atorgat a les dones. Elles són les que, en gran mesura, han de fer-se càrrec del món de les cures. Això ha estat experimentat per molts homes com un privilegi, ja que ser responsable de les cures, per exemple, a la família, no és una cosa socialment molt valorada i del que es pugui fer molta ostentació entre homes.
El nivell educatiu, els recursos relatius, el nivell d’ingressos de cada membre de la parella i el temps disponible expliquen, també, les decisions i el poder de negociació d’homes i dones en el repartiment del treball reproductiu i les cures a les famílies. Com hem dit, la bretxa salarial i la precarietat laboral, que afecta, més a les dones, juga en contra d’aquestes i en el repartiment equitatiu de les cures.
A nivell institucional, en els últims anys s’ha entès la necessitat d’implicar els homes en les cures i han sorgit iniciatives, principalment públiques, que intenten fomentar aquesta implicació, com l’ampliació del permís de paternitat
A nivell institucional, en els últims anys s’ha entès la necessitat d’implicar els homes en les cures i han sorgit iniciatives, principalment públiques, que intenten fomentar aquesta implicació. Un exemple són els avenços que s’han realitzat a molts països per ampliar el permís de paternitat. Darrere d’aquesta ampliació hi ha la idea que les cures, en aquest cas dels fills i filles, s’han de compartir. Un permís de paternitat llarg, pagat i intransferible, ajuda a desenvolupar, en els homes que no el tenen, un vincle amb les seves criatures que permet una major implicació en les cures a llarg termini. També és una resposta a una demanda social de cada vegada més homes que volen tenir una paternitat activa i responsable. Aquest compromís dels homes amb la paternitat, i amb les cures en general, afavoreix relacions de gènere més igualitàries i ajuda a (re)significar les masculinitats cap a models alternatius i dissidents de la masculinitat hegemònica tradicional. Tanmateix, malgrat els èxits i els avenços, encara hi ha molt marge en les polítiques públiques i des de la iniciativa privada per a la inclusió dels homes en la igualtat de gènere i el foment de les masculinitats cuidadores.
Masculinitats cuidadores
El concepte de masculinitats cuidadores (caring masculinities) és relativament recent, però s’inspira en el concepte de cuidador universal (universal caregiver) de Nacy Fraser [4]4 — Fraser, N. (1997) Justice Interruptus: Critical Reflections on the “Postsocialist” Condition. New York, NY: Routledge. , que pretén posar de relleu el treball de les cures i fomentar que els homes s’hi impliquin per aconseguir, així, la igualtat de gènere. El concepte de cuidador universal implica que la igualtat s’aconsegueix quan els homes dediquen les mateixes o més hores a les cures que les dones. Des d’aquesta perspectiva, la cura és la base de la cooperació social i econòmica que s’aplica tant a homes com a dones. Hanlon [5]5 — Hanlon, N. (2012) Masculinities, care and equality. Identity and nurture in Men’s live. London: Palgrave MacMillan. , Elliot [6]6 — Elliot, K. (2016). Caring Masculinities: Theorizing an Emerging Concept. Men and Masculinities 19 (3): 240-259. i Scambor et al. [7]7 — Scambor, E., Bergmann, N., Wojnicka, K., Belghiti-Mahut, S., Hearn, J., Holter, O.G., Gärtner, M., Hrženjak, M., Scambor, C. i A. White (2014). Men and Gender Equality: European Insights. Men and Masculinities 17 (5): 552-577. desenvolupen el concepte de masculinitats cuidadores com una antítesi de la masculinitat hegemònica, perquè el treball de cures requereix que els homes adoptin valors i característiques de la cura que són contràries a la masculinitat hegemònica. A més, destaquen que les masculinitats cuidadores són una forma crítica de compromís dels homes amb la igualtat de gènere.
Així, aquests models de masculinitat són una variació de la masculinitat que involucra valors derivats de l’ètica feminista de la cura, per exemple, l’atenció, interdependència, coresponsabilitat, suport i empatia. També aquest tipus de masculinitat es caracteritza pel rebuig de la violència i la dominació masculina. Diverses investigacions han posat el focus en els beneficis del foment de les masculinitats cuidadores per als homes, les dones i la societat en general. Entre d’altres, destaca la disminució dels costos associats a la masculinitat hegemònica, com els comportaments de risc i violents, autocura i salut deficients, abús de substàncies i menor esperança de vida [8]8 — Holter, O. G. (2013). Masculinities, Gender Equality and Violence. Masculinities & Social Change, 2 (1): 51–81. .
El concepte de cuidador universal implica que la igualtat s’aconsegueix quan els homes dediquen les mateixes hores o més a les cures que les dones; el treball de cures requereix que els homes adoptin valors contraris a la masculinitat hegemònica
Aquest model emergent de masculinitat contribueix a la igualtat de gènere. Tanmateix, les societats contemporànies estan cada vegada més polaritzades i convenen visions i ideologies antagòniques. D’una banda, l’avenç cap a la igualtat és evident en molts àmbits, també en el de la implicació dels homes en les cures, especialment en la cura dels fills i filles. Al contrari, les resistències i els discursos que reivindiquen el paper tradicional de l’home a la societat, lluny de desaparèixer, s’estan reforçant entre alguns col·lectius d’homes. Per exemple, entre aquells homes que temen perdre els privilegis que les societats patriarcals els han atorgat pel fet de ser homes. L’augment de partits d’ultradreta a la majoria dels països europeus, sostingut en molts casos per homes joves, està justificant discursos que amenacen i posen en qüestió els assoliments en matèria d’igualtat de gènere.
Com fomentar les masculinitats cuidadores a la vida quotidiana?
En la majoria dels casos, quan els homes assumeixen responsabilitats de cura ho fan a través de la cura dels fills i filles. Aquesta és la via d’entrada, de vegades l’única, de molts homes al món de les cures però el foment de les masculinitats cuidadores no s’ha de subscriure exclusivament a l’àmbit familiar. La noció de cura ha d’ampliar-se i incloure altres àmbits com ho són la cura de les amistats, la comunitat, el medi ambient i l’autocura, la salut i el desenvolupament personal. Aquesta noció més àmplia i la idea de la coresponsabilitat de les cures ha de formar part de l’educació i formació de les persones. Els homes, i la societat en general, han d’aprendre que la cura és imprescindible per al sosteniment de la vida. En aquest sentit en la socialització primària i secundària de les persones s’ha de posar de relleu les cures cap als altres i cap a un mateix. Això és especialment important en el cas dels nens, ja que si de petits aprenen la importància de cuidar i cuidar-se estarem contribuint a desenvolupar un tipus de masculinitat allunyada de la competència, la lluita, el sobreesforç, les conductes de risc i poc saludables i la violència. Aquest canvi de perspectiva ha d’estar avalat des de l’educació, en el currículum, però també des de les polítiques publiques i als mitjans de comunicació, visibilitzant models de masculinitat que posin de relleu les cures.
D’altra banda, és necessària una reflexió crítica dels homes sobre el nostre paper en les cures que ha de passar pel reconeixement de les estructures de poder associades al patriarcat, els privilegis masculins i la dominació dels homes i subordinació de les dones. En aquest context, el treball no remunerat i les cures s’han desvalorat perquè han estat tradicionalment assignats a les dones. Aquesta reflexió crítica ha de posar el focus en els costos socials i personals de la no-implicació dels homes en les cures. També s’han de destacar els beneficis del foment de les masculinitats cuidadores per a la igualtat, per als homes i per a la col·lectivitat. Una societat més igualitària no només és més justa i menys violenta, sinó que també proporciona un major grau de satisfacció i de felicitat personal.
L’altre front es troba en el desenvolupament de polítiques que posin el focus en la disminució de la desigualtat laboral i la bretxa salarial entre homes i dones, i en el foment de les masculinitats cuidadores. Esmentàvem en aquest text el permís de paternitat de llarga durada, pagat i intransferible com una bona mesura d’estímul de les masculinitats cuidadores. També des de les empreses, tant públiques com privades, es poden emprendre accions encaminades a la transformació de la societat mitjançant l’aposta per la igualtat. Un exemple d’això últim és el projecte europeu Men in Care [9]9 — UNED (16 de juliol de 2020) Men in care. Workplace support for caring masculinities. Disponible en línia. , que intenta reduir les barreres que tenen els homes en les organitzacions per desenvolupar actituds i pràctiques de cura. L’objectiu és millorar les condicions laborals i reflexionar sobre la cultura patriarcal en les organitzacions per, d’aquesta manera, facilitar que els homes adoptin rols de cura.
En una primera fase d’aquest projecte s‘evidencien quines són les barreres i els factors que recolzen la implicació dels homes en les cures. Una de les evidències és que els homes s’impliquen més quan se’ls facilita i no se’ls penalitza formalment o informalment. Això es dona amb més freqüència en empreses on els lideratges donen suport amb claredat a la implementació de mesures que afavoreixen la igualtat o, fins i tot, on les persones directives són exemple i model a seguir entre les persones empleades perquè no renuncien a les seves tasques de cura tot i estar exercint un càrrec de responsabilitat. Les empreses que aposten per la diversitat i incorporen a dones o homes que no representen la masculinitat hegemònica tradicional a la direcció també estan més obertes a promoure la cultura de la cura a les organitzacions i entre els homes. Les persones empleades i els seus representants sindicals, quan estan sensibilitzades, poden ser agents de canvi i promoure la igualtat i el desenvolupament de les masculinitats cuidadores. A més, des del punt de vista econòmic, la flexibilitat i les mesures de suport a la conciliació coresponsable de la vida laboral, familiar i personal té beneficis per a les organitzacions, que es tradueixen en la millora del clima laboral, la reducció de l’absentisme i l’augment de la productivitat.
El projecte Men in Care incideix directament en les empreses que volen iniciar un canvi en la cultura de gènere de l’organització i busquen desterrar els patrons i models vinculats a la masculinitat hegemònica. Mitjançant jornades de sensibilització i tallers, mixtos i no mixtos, al personal directiu, representants sindicals i personal, es fomenta la reflexió i els canvis cap a una cultura de la cura que inclogui explícitament els homes.
El camí cap a la igualtat i el desenvolupament de masculinitats dissidents i cuidadores implica allunyar-se de la norma de gènere per tal que aflorin alternatives on homes (i dones) puguin desenvolupar vides més sostenibles, personalment i socialment
El camí cap a la igualtat i el desenvolupament de masculinitats dissidents i cuidadores implica allunyar-se de la norma de gènere i oferir la possibilitat que aflorin alternatives on homes (i dones) puguin desenvolupar vides més sostenibles, personalment i socialment. El foment de les masculinitats cuidadores ha de situar el focus en el qüestionament dels sistemes de dominació —el patriarcat i el capitalisme— i travessar tots els àmbits de la vida: la família, l’educació, el món laboral, la política, els mitjans de comunicació i les relacions entre humans i no humans. En un món en crisi, com l’actual, les cures s’haurien de convertir en l’epicentre de la transformació social. La paraula cura prové del llatí, cogitatus, la seva etimologia ens parla de co (acció conjunta o global) i agités (posar en moviment, agitar, donar voltes a les coses, fer avançar). És, potser, el moment d’una acció conjunta que capgiri les coses i, en aquest sentit, els homes tenim la responsabilitat de canviar personalment i col·lectivament. Fer de les cures el motor de les nostres vides, pel bé comú.
-
Referències
1 —Gracia, P.; García Román, J. (12 de gener de 2015). Género y trabajo doméstico: ¿Tiende España a la igualdad?. ElDiario.es. Disponible en línia.
2 —Comes d’Argemir, D. (2016) Homes cuidadors: Barreres de gènere i models emergents. Psicoperspectives 15 (3): 10-22
3 —Risman, B.J. (2004) Gender as a social structure. Theory wrestling with activism. Gender & Society 18 (4): 429-450.
4 —Fraser, N. (1997) Justice Interruptus: Critical Reflections on the “Postsocialist” Condition. New York, NY: Routledge.
5 —Hanlon, N. (2012) Masculinities, care and equality. Identity and nurture in Men’s live. London: Palgrave MacMillan.
6 —Elliot, K. (2016). Caring Masculinities: Theorizing an Emerging Concept. Men and Masculinities 19 (3): 240-259.
7 —Scambor, E., Bergmann, N., Wojnicka, K., Belghiti-Mahut, S., Hearn, J., Holter, O.G., Gärtner, M., Hrženjak, M., Scambor, C. i A. White (2014). Men and Gender Equality: European Insights. Men and Masculinities 17 (5): 552-577.
8 —Holter, O. G. (2013). Masculinities, Gender Equality and Violence. Masculinities & Social Change, 2 (1): 51–81.
9 —UNED (16 de juliol de 2020) Men in care. Workplace support for caring masculinities. Disponible en línia.
Paco Abril
Paco Abril és Doctor en Societat de la Informació i el Coneixement i professor associat a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona i del Grau d'Humanitats i Ciències Socials de la UOC. També és membre del grup d'investigació "Medusa- Gèneres en transició: masculinitats, afectes, cossos i la tecnociència". Els seus interessos de recerca giren al voltant del canvi i la transició dels homes cap a models dissidents i alternatius de masculinitat. Actualment participa en el projecte europeu Men in Care, que busca fomentar les masculinitats cuidadores des de les empreses i les organitzacions. També participa en un projecte sobre la (re)significació de les masculinitats en entorns carceraris. Combina la seva faceta docent i investigadora amb l'activisme en l'associació d'homes per la igualtat Homes Igualitaris- AHIGE Catalunya, on desenvolupa projectes de formació i sensibilització sobre masculinitats amb joves i diversos col·lectius d'homes.
