Representant l'home fet a sí mateix a la literatura dels Estats Units

El gruix dels estudis crítics de les masculinitats (Critical Studies on Men and Masculinities, CSMM) ha estat històricament definit per disciplines com la sociologia, l’antropologia o el treball social, amb veus com les de Raewyn Connell, Jeff Hearn o Michael Kimmel, entre moltes altres.Tal i com argumenta Paul B. Preciado, la masculinitat no existeix en sí mateixa com a una unitat ontològica separada de les relacions socials i les xarxes discursives, que estan estretament lligades a les relacions de poder [1]1 — Preciado, P.B. (2019). Un apartamento en urano, 72. Barcelona: Anagrama. . Partint d’aquesta base, els CSMM se centren en oferir una anàlisi crítica de l’evolució històrica d’allò que s’ha entès en definir com a home fins al dia d’avui [2]2 — Hearn, J. (2019). “So, What Has Been, Is, and Might Be Going on in Studying Men and Masculinities? Some Continuities and Discontinuities.” Men and Masculinities 22 (I): 54. .

Des d’aquests estudis s’ha sotmés a escrutini i s’ha desvetllat que el constructe social que durant segles ha pressuposat que allò humà era sinònim del gènere masculí és, en efecte, una construcció, una categoria social que ha ocupat l’espai del privilegi juntament amb d’altres com l’etnicitat blanca o l’heterosexualitat. Per tant, la noció plural de masculinitats vol reflectir la diversitat de maneres de definir-se en relació a la masculinitat normativa i ocupar així espais de dissidència. En l’àmbit anglosaxó, l’estudi de les representacions de les masculinitats en el camp de les humanitats ha guanyat visibilitat des dels anys 90, posant de manifest que l’anàlisi de representacions culturals com la literatura, el cinema o l’art tenen un paper fonamental en la disseminació i construcció d’aquest imaginari col·lectiu sobre les masculinitats.

En el camp de la literatura dels Estats Units, en concret, la publicació el 1960 del llibre de Leslie Fiedler, Love and Death in the American Novel, va esdevenir un estudi pioner en l’anàlisi de la masculinitat com a gènere propi en el tractament de temes i construcció de personatges. Posteriorment també van aparèixer altres estudis de gran repercussió en l’àmbit acadèmic com ara Manhood and the American Renaissance (1989), en el que David Leverenz analitzava l’impacte dels models de masculinitat en autors de l’anomenada “Gran Renaixença Americana”: Ralph Waldo Emerson, Henry David Thoreau, Nathaniel Hawthorne o Walt Whitman. Per últim, Manhood in America: A Cultural History (1996) de Michael Kimmel, convertit ja en un clàssic, oferia un recorregut de la construcció de les masculinitats a la història dels Estats Units, tot complementant el seu anàlisi amb exemples extrets de textos literaris i fílmics.

L’home fet a sí mateix com a model normatiu

Un dels models de masculinitat normativa que més visibilitat ha tingut en la història dels EUA és el del conegut “home fet a sí mateix” (“The Self-Made Man”) i que neix en el context de la progressiva consolidació del capitalisme. Aquest arquetip de masculinitat és un neologisme propi dels EUA, el primer ús data del 1832 i s’ha utilitzat al llarg de la història per referir-se a homes que han aconseguit una bona posició social i certa fortuna a partir del seu treball “pacient i diligent” [3]3 — Kimmel, M. (2006). Manhood in America: a Cultural History. Oxfor: Oxford University Press, 19. . Segons la definició del terme, els homes troben la seva realització social a l’esfera pública (en oposició i clarament separada de la domèstica, que s’identifica com a femenina), on gaudeixen de mobilitat geogràfica i social. La mobilitat és un aspecte central del concepte, segons Kimmel, ja que aquest tipus de masculinitat està estretament lligada a un creixement del mercat que es caracteritza per la seva volatilitat; els homes fets a sí mateixos seran competitius i agressius ens els negocis com a manera de combatre aquesta incertesa de la qual en depèn la seva identitat masculina [4]4 — Ibídem. .

En aquest sentit, la configuració social dels EUA oferia el camp de cultiu idoni per al desenvolupament d’aquest model. L’absència de títols hereditaris feia que les possibilitats de mobilitat social ascendent fossin molt altes, i el model va anar prenent força ràpidament i va esdevenir dominant molt abans que a Europa [5]5 — Ibídem, 13. . De fet, el principi de la circulació del terme coincideix amb l’aparició del concepte breadwinner entre 1810 i 1820 per referir-se al pare de família responsable i proveïdor, un altre ideal que es mantindrà com a constitutiu de la masculinitat normativa als Estats Units fins al dia d’avui [6]6 — Ibídem, 14-15. . Indubtablement, les altes expectatives dipositades, tant en el model de l’home fet a sí mateix, com en el del pare de família proveïdor, es van estendre al llarg dels segles XIX i XX fins al present i van conformar un dels grans mandats de gènere que sovint s’ha traduït en ansietat per a molts homes blancs de classe mitjana [7]7 — Kimmel, M. (2019). Hombres blancos cabreados. Valencia: Barlin Libros. .

Washington Irving, Henry David Thoreau i Frederick Douglass estableixen un diàleg literari amb el model de l’home fet a sí mateix

Diferents textos de la literatura dels EUA estableixen un diàleg amb aquest model que es consolida a llarg del segle XIX i esdevé un mandat de la masculinitat, en concret per als homes blancs. A continuació us proposo tres apunts sobre textos escrits per Washington Irving, Henry David Thoreau —ambdós homes blancs— i Frederick Douglass —afroamericà— amb l’objectiu d’analitzar la representació literària del model de l’home fet a sí mateix.

Fer-se a un mateix fa mandra: Rip Van Winkle

La primera història que us proposo és la de Rip Van Winkle [8]8 — Irving, W. (1819). “Rip Van Winkle” [Disponible en línia]. , publicada el 1819 per Washington Irving. Un text que va gaudir d’una gran popularitat en el moment de la seva publicació. Considerat el primer escriptor professional dels Estats Units, Irving va escriure aquesta història curta com a part de la col·lecció The Sketch Book of Geoffrey Canyon en la qual també s’incloïen altres històries curtes que han esdevingut populars com ara The Legend of Sleepy Hollow.

Rip és un personatge que pot fins i tot semblar-nos entranyable: té una bonhomia innata, és capaç d’ajudar tothom que ho necessiti, no l’obsessiona el somni materialista de fer diners, té una granja però no se n’ocupa i tot requeriment per posar-se a treballar troba un badall com a resposta. Aquesta aversió del protagonista per tota mena de treball profitós ve acompanyada de la seva situació familiar com a marit d’un personatge femení del qual no en coneixem el nom propi, només se l’anomena com a “Sra. de Van Winkle”, i que a la vegada és pare de quatre fills. Presentada com un arquetip de la dona castradora que va darrere el marit recordant-li totes les seves obligacions, Rip marxa cap al bosc en un intent d’airejar-se i oblidar-se per uns moments de la cantarella que la seva dona li repeteix constantment. Quan al cap d’una estona s’asseu a descansar en una clariana, veu un grup d’homes misteriós que li ofereix alcohol. Com a resultat Rip s’adormirà i quan es desperti i torni al poble descobrirà que han passat 20 anys, que la seva dona és morta fa temps i que els seus fill ja són adults.

El text resulta interessant des del punt de vista de l’anàlisi de les masculinitats perquè el protagonista qüestiona fins a cert punt el model de l’home fet a sí mateix. Per una banda, constitueix una crítica severa al mandat de productivitat, responsabilitat i agressivitat inherent en el model de l’home fet a sí mateix. Davant totes les responsabilitats que Rip suposadament hauria d’assumir com a home, ell vagareja i dorm, qüestionant d’aquesta manera el supòsit que com a home blanc ha de ser un element productiu dins la societat. Com bé va suggerir Judith Fetterley al seu Resisting Reader [9]9 — Fetterley, J. (1978) “An American Dream: ‘Rip Van Winkle.’” The Resisting Reader. A Feminist Approach to American Fiction. Bloomington: Indiana University Press. 1-11. , aquesta possibilitat transgressora en qüestionar un model de masculinitat normatiu queda anul·lada perquè es vincula inextricablement a la misogínia. El text construeix Dame Van Winkle com a personatge odiós, pesat, manaire, que fa la vida insuportable al pobre Rip. Ella és al capdavall la que representa totes les qualitats de l’home fet a sí mateix però que, personificades en ella, es fan insuportables i, per tant, Rip es presenta com la víctima que només té l’opció de marxar per tal d’escapar d’aquesta situació.

Irving mostra un personatge masculí que escapa de la pressió que el fet de ser home li atorga com a breadwinner; però la seva elusió fa que sigui la seva dona la que assumeixi la càrrega de la família

Per una altra banda, el text també mostra un personatge masculí que escapa de la pressió que el fet de ser home li atorga com a breadwinner; Rip és també el pare de quatre fills i filles però eludeix fer qualsevol treball productiu que l’ajudi a guanyar el pa per tal de proveir la seva família i fa que sigui la seva dona la que assumeixi aquesta tasca. Així, quan Rip desperta i torna al poble, se n’adona que ha dormit prou per resoldre el que era un dels seus —sinó el més gran— problemes: la seva dona i les responsabilitats familiars. Amb la seva dona morta fa temps, Rip esdevé un personatge sorgit d’un temps passat que és venerat pel poble com a gran patriarca. La possible crítica a les exigències del model queden amagades dins d’un final en què, com argumenta Leverenz, es restaura la nostàlgia patriarcal [10]10 — Leverenz, D. (1989). Manhood and the American Renaissance. Ithaca: Cornell U. P., 8. .

Resistència a la Masculinitat productiva: Walden de Henry David Thoreau (1854)

Un altre text que desafia els requeriments de productivitat inherents al model de l’home fet a sí mateix és Walden [11]11 — Thoreau, H. D. (1845). Walden or Life in the Woods [Disponible en línia]. de Thoreau. Escrit a partir de les anotacions que va fer el temps que va viure en una cabana feta per ell mateix a la vora de l’estany Walden, a uns 4 km del poble de Concord, Massachusetts, Walden ha esdevingut un clàssic de la literatura dels EUA i una reflexió profunda sobre quins són, segons Thoreau, els valors que han de guiar una vida. Decidit a viure la vida d’una manera conscient, Thoreau escriu que la raó per la qual s’embarca en aquest experiment és la de viure “deliberadament” i escoltar el que la vida havia d’ensenyar-li amb el propòsit d’arribar al moment de la seva mort i poder dir que havia viscut. Com explica Laura Dassow Walls en la seva extraordinària biografia de Thoreau, l’escriptor s’instal·la en una parcel·la que és propietat del seu amic Ralph Waldo Emerson i demana en préstec una destral amb la qual podrà tallar els troncs necessaris per construir-se la cabana que esdevindrà la seva llar durant dos anys, dos mesos i dos dies —entre el 4 de juliol de 1845 i 6 de setembre 1847—. Tal i com afirma Walls, l’acte d’anar al bosc i viure amb allò estrictament necessari és la Declaració d’Independència personal de l’escriptor [12]12 — Walls, L. D. (1987). Henry David Thoreau: A Life. Chicago: The University of Chicago Press, 189. .

Tot i que sovint s’atribueix un aspecte bucòlic a l’experiència de Thoreau, tot presentant-lo com un acte d’aïllament total, cal recordar que l’escriptor parlava regularment amb la gent que anava a pescar o banyar-se a l’estany i visitava la seva família sovint. En aquestes visites, Thoreau aprofitava per portar la roba bruta i que l‘hi rentessin, aspecte que, com expliquen Rebecca Solnit i Walls, és un argument que s’ha fet servir sovint per desacreditar l’experiència que Thoreau estava duent a terme. Així mateix, Thoreau també feia feines esporàdiques, sobretot per Emerson, cosa fet que li aportava uns petits ingressos necessaris per sobreviure.

L’experiència de Thoreau durant aquests dos anys queda reflectida en un text —escrit amb un estil meditatiu que conjuga aspectes pràctics— que constitueix una declaració de principis contraria als valors que, segons el seu parer, subjuguen la societat dominant blanca i, per extensió, els valors que es deriven del model de l’home fet a sí mateix. Thoreau vol escriure un text que suposi una crida, un toc d’atenció per a que els seus veïns (homes blancs assalariats) se n’adonin de les vides grises i ambicioses que giren al voltant del treball productiu. Les seves paraules s’adrecen als homes que se senten descontents amb les seves quotidianitats i exhorta a viure amb plena consciència. Com argumenta Leverenz, el públic d’homes blancs víctimes d’un sistema que els deshumanitza és també víctima de la masculinitat tradicional [13]13 — Leverenz, D. (1989). Manhood and the American Renaissance. Ithaca: Cornell U. P., 22. ; un tipus de masculinitat en què, seguint els paràmetres de l’home fet a sí mateix, s’exhorta els homes a produir i treballar, deixant de viure pel camí.

Thoreau vol escriure un text que suposi una crida per a que els seus veïns se n’adonin de les vides grises i ambicioses que giren al voltant del treball productiu

Segons Thoreau, la “veritable masculinitat” (“true manhood”) —la que ell encarna— és la d’un home que intenta viure la vida a consciència, no aquesta masculinitat que pesa com una llosa sobre homes que s’han convertit en màquines i que pel camí han perdut l’ànima. Així, l’escriptor condemna que la possessió de béns hagi esdevingut un símbol d’estatus que la societat té en alta consideració i que faci que aquells que tenen diners siguin tractats de manera diferent dels que no en tenen. És en aquest context que Thoreau convida a fer una distinció entre allò que realment es necessita i el que és superflu, qüestionant així l’acumulació de possessions com a símbol d’èxit social que el model de l’home fet a sí mateix inclou en la seva definició.

Frederick Douglass: l’home fet a sí mateix i l’etnicitat

El tercer exemple del diàleg amb aquest model de masculinitat és el que estableix l’autor afroamericà Frederick Douglass en la primera de les seves autobiografies, The Narrative of Frederick Douglass, An American Slave (1845) [14]14 — Douglass, F. (1845) “Narrative of the Life of Frederick Douglass, An American Slave” [Disponible en línia]. . Nascut esclau a una plantació de Baltimore la seva mare era esclava i el seu amo blanc va ser probablement el seu pare. La publicació d’aquesta primera autobiografia és significativa per la gran repercussió que va tenir en el seu moment, i va convertir l’escriptor en una de les figures més destacades del moviment abolicionista. Douglass parla des del seu coneixement situat, és a dir, des de la seva experiència com a home negre que ha estat esclau, que aconsegueix escapar-se per convertir-se en un esclau fugitiu durant molt de temps i que, finalment, aconsegueix pagar el preu de la seva llibertat gràcies a una col·lecta. Al text, el camí cap a la llibertat i el procés cap a la recuperació d’un sentit d’humanitat que la condició d’esclau havia esborrat prenen una importància cabdal. En aquest camí, Douglass es canviarà el nom, entendrà el poder alliberador de l’educació i prendrà consciència de la necessitat d’enfrontar-se a un sistema que el deshumanitza. Un dels episodis més destacats del text és quan se’l trasllada a una altra plantació, on és regularment apallissat de manera brutal fins que decideix resistir-se, fet que actuarà com a detonant de la seva fugida.

La vida de Douglass és un bon exemple del model de l’home fet a sí mateix [15]15 — Sandefur, T. (2018). “Frederick Douglass’s Philosophy of the Self-Made Man”. The Objective Standard Conference, Richmond, Va. [Disponible en línia]. perquè, malgrat el seu naixement com a esclau, aconsegueix esdevenir un home lliure amb reconeixement social. El seu cas, però, difereix clarament dels dos exemples que hem vist anteriorment. Mentre Irving crea un personatge blanc que escapa del model i Thoreau explica la seva experiència com a home blanc educat que decideix prescindir d’allò superflu per fer una declaració de principis, l’etnicitat de Douglass el situa directament fora de l’àmbit del privilegi.

L’exclusió del model es combina en Douglass en una paradoxal voluntat de pertànyer-hi: la seva celebració en recuperar la dignitat humana està essencialment sustentada en provar que la seva masculinitat li dona accés al model blanc

La seva autobiografia constitueix un text ple de detalls de primera mà sobre la deshumanització i brutalitat de l’esclavisme com a institució, posant de manifest les contradiccions d’un país que es deia fonamentat en la llibertat [16]16 — A “What to the Slave is the Fourth of July” Douglass rebat de manera contundent la construcció d’un discurs nacional basat en la retòrica de la llibertat que exclou gran part de la població en base al sexe, classe o etnicitat. Douglass, F. (1852) “What to the Slave is the Fourth of July” [Disponible en línia]. —a la “Declaració d’Independència” dels EUA hi consta que “tots els homes han estat creats igual”— revelant l’evidència que la retòrica del model de l’home fet a sí mateix és exclusivament blanc. Tanmateix, l’exclusió del model es combina en Douglass en una paradoxal voluntat de pertànyer-hi. Com explica Armengol [17]17 — Armengol, J. M. (2014). “Slavery in black and white: White masculinity as enslaving in the Narrative of the life of Frederick Douglass”. Masculinities in Black and White Manliness and Whiteness in (African) American Literaure. New York: Palgrave McMillan, 20-21. , la crítica ha fet notar que es fa difícil llegir els seus textos sense adonar-nos que la seva celebració en recuperar la dignitat humana està essencialment sustentada en provar que la seva masculinitat li dona accés al model blanc, aspecte que ha portat algunes veus a fer notar que, en els seus escrits, parla d’una humanitat universal que s’equipara a l’ideal blanc masculí essent així acusat de mantenir una perspectiva centrada en l’experiència masculina, oblidant-se de les dones afroamericanes [18]18 — El discurs “The Self-Made Man” que Douglass va pronunciar en força ocasions al llarg de la seva vida ofereix també una reflexió entorn del concepte. Douglass ressalta la necessària interdependència humana com un dels aspectes fonamentals cap a l’assoliment del model i qüestiona la invulnerabilitat i autosuficiència present en la definició de l’home fet a sí mateix. Douglass, F. (1874) “Self-Made Men” [Disponible en línia]. .

***

En resum, hem vist que els tres textos exploren diferents aspectes del model de l’home fet a sí mateix —la productivitat, l’agressivitat o l’etnicitat del model— i a la vegada fan visible l’ansietat i les contradiccions inherents en la norma. El model, que ha perdurat en el temps com a exemple de masculinitat normativa, en aquest cas als EUA, però també en altres contextos nacionals, segueix sent font d’anàlisi i de reescriptura.

Referències

1 —
Preciado, P.B. (2019). Un apartamento en urano, 72. Barcelona: Anagrama.

2 —
Hearn, J. (2019). “So, What Has Been, Is, and Might Be Going on in Studying Men and Masculinities? Some Continuities and Discontinuities.” Men and Masculinities 22 (I): 54.

3 —
Kimmel, M. (2006). Manhood in America: a Cultural History. Oxfor: Oxford University Press, 19.

4 —
Ibídem.

5 —
Ibídem, 13.

6 —
Ibídem, 14-15.

7 —
Kimmel, M. (2019). Hombres blancos cabreados. Valencia: Barlin Libros.

8 —
Irving, W. (1819). “Rip Van Winkle” [Disponible en línia].

9 —
Fetterley, J. (1978) “An American Dream: ‘Rip Van Winkle.’” The Resisting Reader. A Feminist Approach to American Fiction. Bloomington: Indiana University Press. 1-11.

10 —
Leverenz, D. (1989). Manhood and the American Renaissance. Ithaca: Cornell U. P., 8.

11 —
Thoreau, H. D. (1845). Walden or Life in the Woods [Disponible en línia].

12 —
Walls, L. D. (1987). Henry David Thoreau: A Life. Chicago: The University of Chicago Press, 189.

13 —
Leverenz, D. (1989). Manhood and the American Renaissance. Ithaca: Cornell U. P., 22.

14 —
Douglass, F. (1845) “Narrative of the Life of Frederick Douglass, An American Slave” [Disponible en línia].

15 —
Sandefur, T. (2018). “Frederick Douglass’s Philosophy of the Self-Made Man”. The Objective Standard Conference, Richmond, Va. [Disponible en línia].

16 —
A “What to the Slave is the Fourth of July” Douglass rebat de manera contundent la construcció d’un discurs nacional basat en la retòrica de la llibertat que exclou gran part de la població en base al sexe, classe o etnicitat. Douglass, F. (1852) “What to the Slave is the Fourth of July” [Disponible en línia].

17 —
Armengol, J. M. (2014). “Slavery in black and white: White masculinity as enslaving in the Narrative of the life of Frederick Douglass”. Masculinities in Black and White Manliness and Whiteness in (African) American Literaure. New York: Palgrave McMillan, 20-21.

18 —
El discurs “The Self-Made Man” que Douglass va pronunciar en força ocasions al llarg de la seva vida ofereix també una reflexió entorn del concepte. Douglass ressalta la necessària interdependència humana com un dels aspectes fonamentals cap a l’assoliment del model i qüestiona la invulnerabilitat i autosuficiència present en la definició de l’home fet a sí mateix. Douglass, F. (1874) “Self-Made Men” [Disponible en línia].