L’editorial d’aquest número ofereix una mirada crítica sobre la memòria col·lectiva, i com aquesta distorsiona els fets excepcionals que narra. En aquest sentit, gran part d’aquesta distorsió es deu al fet que la memòria col·lectiva és on es troben les experiències individuals, profundament subjectives, i les comunitàries, que les transcendeixen. La temptació de modificar els records del passat de manera que encaixin amb les nostres expectatives, creant-ne de més complaents, ens porta inevitablement a una memòria perplexa.
Aquest article forma part del número 35 de la revista IDEES, “La memòria perplexa”, publicat en format paper en l’edició de maig/agost de 2012.
Ferran Sáez Mateu
Ferran Sáez Mateu és filòsof i escriptor. Professor titular a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, entre 2011 i 2015 va ser director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya. Ha publicat, entre d’altres, els assaigs Michel de Montaigne: Dels Caníbals (1992), La invenció de l'Home (premi Pere Calders 1996), El crepuscle de la democràcia (premi Josep Vallverdú 1998), Els bons salvatges (2008), Vides improbables (2010) i el breviari Una estranya forma de vida (2016). També és autor de les novel·les Les Ombres errants (2012) i La nit contra tu (2016).
