En la seva intervenció, Jane Suiter explica la singularitat de la Convenció constitucional d’Irlanda (2012-2014) que, segons l’autora, va ser un autèntic experiment d’enginyeria constitucional. Arribat un punt de saturació entre les forces polítiques, el parlament va encarregar a aquest renovador instrument que fes recomanacions sobre una sèrie de canvis constitucionals que l’aritmètica parlamentària no podia solucionar. Un grup de ciutadans escollits a l’atzar van permetre superar els entrebancs institucionals demostrant que és possible introduir mecanismes de democràcia deliberativa: la selecció aleatòria dels membres garanteix que els ciutadans ordinaris siguin al cor del procés, mentre que els experts en són més aviat testimonis i no pas membres. El cas irlandès va ser tot un èxit, fent possible superar qüestions històricament espinoses com el matrimoni entre persones del mateix sexe.
Aquest article forma part del número 44 de la revista IDEES, “Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa”, publicat en format paper en l’edició d’octubre de 2017.
Jane Suiter
Jane Suiter és Directora del Institute for Future Media and Journalism (FuJo) i professora associada de ciències polítiques a la School of Comunication at Dublin City University i experta en democràcia participativa, ha estat una de les impulsores de la Convenció Constitucional, un òrgan integrat per seixanta-sis ciutadans escollits a l’atzar i trenta-tres representants polítics que, entre 2012 i 2014, va deliberar i elaborar informes sobre possibles reformes en la constitució irlandesa. Algunes de les propostes de la convenció s’han sotmès a referèndum.
