Jaume López presenta les conclusions del cicle de debat sobre processos constituents al món i assenyala que un procés constituent amb set homes asseguts en un despatx tancat, amb fil directe amb l’exèrcit, forma part d’uns temps analògics que ja han quedat superats. I el mateix podria dir-se d’un text constitucional redactat d’esquenes a la ciutadania. En canvi, un procés constituent és una oportunitat per posar en pràctica els principis fonamentals d’un règim democràtic: el poder del poble, el poder de la ciutadania en la seva màxima expressió. Una oportunitat que no es pot deixar passar sense posar en pràctica tot el que hem aprés en aquest cicle de debats.
Aquest article forma part del número 44 de la revista IDEES, “Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa”, publicat en format paper en l’edició d’octubre de 2017.
Jaume López
Jaume López és politòleg i investigador. Professor de Teories de l'Acció Col·lectiva i investigació social, és Doctor en Ciència Política per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un màster en Teoria Política i Social per la UPF i un màster en Filosofia de les Ciències Socials per la London School of Economics and Political Science. Les seves línies de recerca inclouen la democràcia i la seva relació amb la ciutadania, la sobirania i els mitjans de comunicació, les teories de l’acció col·lectiva, el capital social i la gestió dels comuns, així com la filosofia de la ciència aplicada a l’anàlisi de les estratègies explicatives en les ciències socials. És autor de diverses publicacions com Referèndums. Una immersió ràpida (2017) i Dret a decidir: de Catalunya al món. L’autodeterminació al segle XXI (2017).
