Katie Gallogly-Swan ens sorprèn no amb la típica cronologia d’una experiència constitucional, sinó amb un relat força esperançador de com un procés d’aquestes característiques pot mobilitzar, incloure i integrar a una ciutadania completament desafecta amb la política i les institucions del seu país, Escòcia. Segons l’autora, la centralització havia generat en els escocesos un distanciament molt gran amb la política, derivat de la impotència democràtica. Les comunitats locals eren privades dels espais que les permetien organitzar-se i “els escocesos veien les institucions locals com a espais per a la corrupció i la inacció”. Però, la celebració del referèndum legal del 18 de setembre de 2014 va aplegar a totes aquelles persones que se sentien excloses, superant les limitacions d’un sistema electoral pensat per a què l’independentisme mai culminés institucionalment. El recolzament a aquesta nova energia política arribaria dels indrets més inesperats. Amb el referèndum s’obrí un moment d’auge de la política, “se’ls havia plantejat una pregunta i els ciutadans es van apropiar de l’espai públic”.

Aquest article forma part del número 44 de la revista IDEES, “Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa”, publicat en format paper en l’edició d’octubre de 2017.