La convenció constitucional d’Islàndia (2010-2013): dues lògiques en disputa: participació i representació

Al seu llibre Constitució, Maurizio Fioravanti explica que al llarg de la història les comunitats polítiques han iniciat projectes constitucionals en temps de crisi. El cas d’Islàndia no és una excepció. Ragnhildur Helgadóttir i Ragnar Adalsteinsson aporten en aquest article les claus d’una experiència que va ser fallida al seu país: la crisi financera de 2008 va generalitzar un clima de desconfiança ciutadana envers la classe política i les institucions, i l’any 2010 es va pensar aleshores que era el moment de plantejar-se la refundació del país. Es va convocar un Fòrum Nacional Ciutadà (compost per 1000 ciutadans escollits per sorteig) que havia de debatre sobre els principis fundadors i una mena de “contracte social” previ al redactat del text constitucional. El projecte de constitució seria redactat per un Consell Constitucional format per 25 ciutadans, i algunes de les principals propostes van ser consultades en un referèndum. Malgrat tot, el Tribunal Suprem es va pronunciar en contra del procés i, finalment, diverses causes van fer que la reforma constitucional mai fos aprovada pel Parlament islandès. Què en podem extreure d’aquesta experiència?

Aquest article forma part del número 44 de la revista IDEES, “Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa”, publicat en format paper en l’edició d’octubre de 2017.