Les limitacions internes en l’ambició de lideratge mundial de la Xina

En aquest breu assaig, s’analitza com i per què la política interna xinesa, i en particular les seves identitats socialistes, han limitat l’ambició de lideratge mundial d’aquest país. Les preocupacions d’Occident sobre l’ambició de lideratge mundial de Pequín s’han exagerat molt, ja que no han tingut en compte el fet que la Xina té una infraestructura intel·lectual pobra i inadequada que n’obstaculitza la capacitat de lideratge. De fet, es podria dir que el projecte de lideratge mundial de la Xina gairebé té tant de pes com una bombolla que esclata en el moment en què la seva ambició de lideratge topa amb obstacles a nivell operacional o interpersonal.

Xina: l’ascens del lideratge mundial?

Durant els primers anys del segle XXI, el debat sobre la Xina en els cercles de relacions internacionals generalment se centrava al voltant d’una imminent i inevitable transició econòmica que provocaria que passés de ser un país en vies de desenvolupament a un país desenvolupat. Un punt de vista habitual, que gairebé es podria considerar saviesa convencional, preveia que l’aparició d’una classe mitjana xinesa facilitaria l’osmosi del liberalisme des de l’àmbit econòmic fins al polític, amb l’ajuda del compromís i l’encoratjament internacional d’Occident. Però a mesura que Pequín destinava el seu nou poder econòmic a modernitzar-se militarment, els experts van començar a qüestionar-se si la futura superpotència xinesa tindria un caràcter revisionista o si consistiria en un nou imperi. Un cop la Xina arribés al mateix nivell que els Estats Units, buscaria també un paper de lideratge mundial que fos proporcional al seu poder? I, en cas afirmatiu, què és més probable, que interrompés o que enderroqués l’ordre internacional existent?

Al cap de dues dècades des que va començar el “segle asiàtic”, una anàlisi a posteriori suggeriria que la narrativa de la socialització era incorrecta. Cada cop és més evident que Pequín, en particular amb Xi Jinping al capdavant, no només no està satisfet amb el lloc de la Xina en l’ordre internacional erigit pels Estats Units, sinó també amb elements d’aquest mateix ordre. Per això, Pequín ha buscat i aconseguit rols de lideratge en la governança regional i mundial, especialment en l’àmbit econòmic, a fi d’intentar configurar un ordre internacional diferent. Ha creat noves institucions, algunes de les quals es consideren paral·leles a d’altres existents, com el Banc Asiàtic d’Inversió en Infraestructures i el Banc Asiàtic de Desenvolupament. La Xina també ha exercit la seva influència en l’àmbit de les normes internacionals, especialment buscant configurar el discurs sobre drets humans al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.

Hi ha un patró perceptible en què Pequín aprofita la seva nova base de poder econòmic per tal de promoure el seu model de desenvolupament autoritari a escala internacional. Això pot resultar atractiu per a països en vies de desenvolupament que busquin inversions sense “condicions” occidentals; així com per a altres règims autoritaris que busquin suport moral. No obstant, entre els països democràtics liberals, la voluntat de la Xina de defensar aquest model preocupa i provoca resistència. Els preocupa que l’autoritarisme de Pequín s’imposi internacionalment i doni lloc a un ordre alternatiu i paral·lel dirigit per la Xina, o que contribueixi al desordre internacional, o tots dos.

Les quatre escoles del lideratge mundial de la Xina

El grau en què la Xina busca el lideratge mundial ha estat font de moltes conjectures en les dècades anteriors. Durant la major part del període posterior a l’”obertura” de la Xina a finals dels anys setanta, el lideratge de Pequín va obeir curosament el famós “amagar-se i esperar” de Deng Xiaoping; per tant, determinar amb precisió les aspiracions de lideratge mundial de la Xina, si és que existia tal cosa, no era una qüestió clara. De fet, els líders xinesos van defugir explícitament temes com el lideratge mundial i l’hegemonia, i la seva intenció en els afers internacionals és notòriament difícil de precisar en circumstàncies normals. A mesura que el seu poder augmentava i la diferència de poder entre aquest país i els Estats Units disminuïa, però, els analistes difícilment podien ignorar la possibilitat que la Xina pogués buscar un paper de líder mundial.

En el simposi de seguretat nacional del Partit Comunista Xinès (PCX) del 2017, Xi Jinping va assenyalar que “és necessari que la Xina s’uneixi a la comunitat internacional i l’orienti per configurar un nou ordre internacional més just i assenyat” i “per mantenir la seguretat internacional“. Les declaracions de Xi van mostrar la nova ambició de lideratge mundial de la Xina i van agafar impuls a nivell populista. Un grup de patriotes fanàtics xinesos va considerar-ho una oportunitat per promoure la “Guan Xue” (‘teoria de l’entrada’). Aquesta “teoria de l’entrada” sorgeix en l’ascens dels jurtxets, al segle XVII. Després d’haver suportat durant molt de temps l’opressió de la dinastia Ming, els jurtxets es van infiltrar a la muralla pel pas de Shanhaiguan per establir la dinastia Qing. Els fanàtics creuen que la Xina ja està preparada per “entrar en un nou pas”, establir un nou ordre internacional i substituir aviat el domini dels EUA per erigir-se com el nou legislador del món.

Una sèrie d’anàlisis van donar lloc a quatre escoles: l’escola del poder parcial, l’escola de la substitució, l’escola de lideratge compartit i l’escola de la nova guerra freda. El llibre de David Shambaugh del 2013, China Goes Global, va analitzar sis dimensions del poder mundial xinès; no obstant això, encara considerava que Pequín era una “potència emergent confusa i en conflicte”, com a màxim una “potència parcial” [1]1 — Shambaugh, D. (2013), China Goes Global: The Partial Power, Nova York: Oxford University Press, p. 252. . Hugh White encarna l’escola de substitució. En el seu article del 2017 “Without America” a la revista Quarterly Essay, White va declarar que “Amèrica perdrà i la Xina guanyarà. Els Estats Units deixaran de tenir un paper estratègic i important a Àsia, i la Xina ocuparà el seu lloc com a potència dominant” [2]2 — White, H. (2017), Without America: Australia in the New Asia, Melbourne: Black Inc., p. 1. .

D’altra banda, hi ha una tercera escola que defensa un G2 cooperatiu en què els EUA i la Xina “acordin compartir el lideratge” [3]3 — Bergsten, C. F. (2018), “China and the United States: the contest for global economic leadership”, a: China & World Economy, 26(005), 12-37. . La nova escola de la guerra freda és similar a l’escola de lideratge compartit, en la mesura que ni els EUA ni la Xina són l’únic líder mundial. Però, en lloc d’una suma amb resultat positiu, o almenys d’una suma nul·la, fruit de la cooperació parcial i la convergència d’interessos entre els dos països, com el seu nom indica, la nova escola de la guerra freda preveu una era gèlida de competència.

La capacitat de lideratge de la Xina a nivell operatiu

Les escoles sobre el lideratge mundial de la Xina porten a terme les seves anàlisis a nivell macro i utilitzen un “telescopi” per localitzar l’objectiu final de la visió i l’ambició de lideratge de la Xina. Metodològicament, les anàlisis es basen en mètodes agregatius per avaluar el poder mundial de la Xina. Tot i que en aquest sentit són fonts valuoses d’anàlisi i informació, passen per alt els micromecanismes relacionats amb la capacitat operativa del projecte de lideratge mundial de la Xina. En aquest assaig, adopto un enfocament intramural, i em centro en diversos aspectes de la política interna xinesa i en com afecten i interactuen amb aspectes de les aspiracions de lideratge mundial de la Xina.

Les respostes a la forma que prendrà el lideratge de la Xina no es troben en el curs de la política mundial, sinó que provenen de la mateixa Xina. En l’enfocament intramural s’utilitza un “microscopi” per identificar els problemes relacionats amb el procés d’implementació de les ambicions de lideratge de la Xina. De naturalesa fonamentalment no agregativa, aquest enfocament es pregunta com, o fins i tot si, els líders individuals de la Xina (ja siguin diplomàtics, funcionaris, acadèmics, etc.) exerceixen el paper de líders en el seu àmbit (aquest tipus de qüestió és particularment pertinent, atès que els líders d’altres parts del món solen ser reconeguts com a pioners en el seu àmbit).

El meu punt de partida és que un bon lideratge pren forma a nivell interpersonal mitjançant fòrums, conferències, tallers o reunions. Si la Xina ha de ser un líder mundial, és aquí on es desenvoluparan els atributs personals dels líders de qualsevol àmbit. L’atracció, la persuasió o el carisma d’un veritable líder és un dels aspectes resultants de la seva capacitat per guanyar seguidors o partidaris a través de les convencions que han establert i de la seva capacitat per articular un bon raonament. Normalment, si un líder no aconsegueix adeptes o simpatitzants hauria de significar que es qüestiona el seu paper de lideratge. L’absència de qualitats de lideratge a nivell interpersonal és precisament el punt en què el lideratge xinès a escala mundial és més dèbil, i això es deu en gran part a una infraestructura intel·lectual pobra i inadequada.

Hill va identificar la bretxa de capacitats-expectatives en l’aspiració europea de lideratge mundial. Argumenta que les ambicions de lideratge mundial de la Comissió Europea a la pràctica eren inassolibles a causa de capacitats insuficients en tres àrees clau: recursos, instruments i cohesió de les polítiques [4]4 — Hill, C. (1993), “The capability‐expectations gap, or conceptualizing Europe’s international role”, Journal of Common Market Studies, 31:1, p. 305-328. . En el context xinès contemporani, també existeix una bretxa de capacitats-expectatives. La Xina, a diferència de la UE, posseeix els recursos requerits (derivats del seu poder econòmic), els instruments (en forma de política econòmica) i la cohesió política (derivada del seu sistema polític centralitzat) per superar la “bretxa capacitats-expectatives” que pateix Europa. No obstant, Pequín encara no ha assolit les seves ambicions de lideratge mundial. Per què? Els problemes de capacitats de la Xina provenen de micromecanismes en els nivells operatius subexecutius i d’implementació de polítiques, i de la falta d’infraestructures institucionals i intel·lectuals necessàries per difondre i nodrir un projecte de lideratge mundial durador.

Examinem alguns exemples de la participació d’aquest autor en les conferències de la Xina en els darrers cinc anys. En una conferència a la qual vaig assistir el 2016 a Guangxi sobre les relacions entre la Xina i l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN, segons la sigla en anglès), em va sorprendre que l’organitzador xinès celebrés un sopar especial per complaure els líders nacionals i locals xinesos, i que organitzés un altre sopar, més senzill, per als participants de l’ASEAN, cosa que va fer que els hostes no se sentissin benvinguts i que fins i tot s’enutgessin. En una conferència sobre la iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda (BRI, segons la sigla en anglès) a Yunnan, el 2018, la majoria dels ponents van elogiar l’èxit de la BRI i van transmetre que el resultat seria molt positiu per als països receptors de la iniciativa, però ningú es va atrevir a criticar ni a plantejar problemes reals als quals s’ha d’enfrontar aquesta iniciativa.

El fet que els acadèmics xinesos no puguin abordar obertament els problemes associats amb la BRI en un ambient intel·lectual com aquest indica que és probable que el lideratge de la Xina als països receptors es vegi perjudicat. En una conferència sobre els països del Pacífic a Sanya, el 2019, els participants xinesos ni tan sols van abordar el tema de la conferència, que tractava sobre com es podia desenvolupar i fomentar la cooperació entre Austràlia i la Xina. En lloc d’això, van llegir articles prèviament aprovats que promovien el compromís de la Xina amb les nacions del Pacífic. Quan se’ls va preguntar per què, els participants ens van dir en privat que no volien cometre cap error en la seva presentació.

Amb aquest control ideològic, com podem esperar que els acadèmics xinesos s’expressin amb capacitat de lideratge personal a les conferències internacionals? En tots els exemples anteriors, els acadèmics o funcionaris acadèmics xinesos van fracassar, a nivell personal, a l’hora d’exercir la seva influència. És probable que aquells que assisteixin a reunions, fòrums i conferències internacionals organitzats per xinesos, ja siguin diplomàtics, empresaris, acadèmics, periodistes o ciutadans corrents estrangers, no ofereixin cap suport al lideratge xinès mundial. En tots els esdeveniments anteriors, als quals va assistir aquest autor, els participants no xinesos sentien un gran escepticisme sobre els rols de lideratge de la Xina. Els assistents es miraven el comportament general dels organitzadors xinesos amb una barreja de consternació i humor. Les conferències van suposar un fracàs lamentable a l’hora d’aconseguir el paper de lideratge mundial de la Xina.

El cas del cop militar de Myanmar

L’1 de febrer del 2021, el cap militar de Myanmar, el general Min Aung Hlaing, va liderar un cop d’estat i va detenir els líders polítics elegits. Això va impedir que el parlament es reunís i es va nomenar personal militar com a caps de diferents departaments governamentals. El Global Times de la Xina ho ha qualificat de “reorganització del gabinet”. La falta de principis morals que hi ha en la posició de la Xina sobre el cop militar de Myanmar és una de les raons que han contribuït encara més a la percepció que té la gent de Myanmar de la Xina com un país que sempre dona suport als militars de Myanmar i s’oposa a la democratització. Els acadèmics i funcionaris de Myanmar que conec estan molt descontents amb la descripció de la Xina del cop militar com una reorganització de gabinet.

Si la Xina vol convertir-se en un líder regional o mundial, tant el conjunt d’aquest país com els seus líders han de forjar una nova identitat mundial i han de demostrar més coratge moral en qualsevol àmbit. La seva resposta al recent cop militar de Myanmar ha de ser, obertament i decisivament, “no”; això seria un començament audaç en el camí perquè la Xina aconsegueixi una nova identitat mundial. Al segle XXI, confiar només en el poder per derrocar un govern elegit democràticament demostra falta de principis. Si la Xina es relaciona amb un règim militar que no té principis ni legitimitat, només en sortirà perjudicada la imatge ètica de la Xina i no serà propici per al desenvolupament del soft power d’aquest país. La idea d’aprofitar l’oportunitat per obtenir-ne beneficis pot resultar temptadora, però a llarg termini no és propicia per al desenvolupament de la Xina. Si ens fixem en la resta del món, els règims militars a Àfrica i Àsia s’han ensorrat un rere l’altre.

Com limiten les identitats socialistes el lideratge mundial de la Xina?

La visió de lideratge mundial de la Xina requereix una nova identitat mundial formada i desenvolupada mitjançant el proveïment de béns públics mundials i pràctiques concretes que abordin i ajudin a resoldre problemes globals. És una cosa que s’ha d’interioritzar entre líders, funcionaris, acadèmics i ciutadans xinesos. És evident que la falta d’habilitat de Pequín per abordar i/o gestionar una transició de la vella identitat socialista a aquesta nova identitat mundial ha limitat la seva ambició de lideratge mundial.

Actualment, la ideologia socialista de la Xina no pot proporcionar un mètode viable per ocupar-se de Corea del Nord i el Vietnam, perquè cadascun d’aquests països promou la seva pròpia versió del socialisme i no reconeix el lideratge ideacional de la Xina en la governança mundial. D’això es dedueix que la ideologia socialista xinesa topa amb més problemes pel que fa a l’exercici del lideratge mundial quan es relaciona amb països no socialistes. Malauradament, la identitat socialista de la Xina està profundament arrelada entre els seus líders, i els convenç per buscar solucions mitjançant la renovació de la seva ideologia socialista i el seu control ideològic.

El professor Jia Qinguo, de la Universitat de Pequín, va presentar una carta de petició a l’Assemblea Popular Nacional de la Xina el març del 2021. A la carta, va mostrar quatre exemples sobre l’enduriment del control ideològic en aquest país. En primer lloc, va afirmar que el 2001 el Ministeri d’Educació havia atorgat, com un projecte pilot, certs drets d’aprovació a sis universitats clau, inclosa la Universitat de Pequín, per celebrar conferències internacionals a la Xina. No obstant, Jia va assenyalar que, a partir del 2007, el Ministeri d’Educació va tornar a ser l’únic que podia aprovar conferències internacionals, després de desposseir les sis universitats d’aquells drets. En segon lloc, va mencionar que les universitats havien tractat d’endurir els seus propis requisits d’aprovació per als experts i acadèmics que volguessin participar en conferències internacionals. I ara, després de l’esclat de la Covid-19, la participació en línia també ha de passar pel procediment d’aprovació.

En tercer lloc, va assenyalar que aquest requisit ara també afectava els intercanvis externs d’experts i acadèmics, de manera que es requereix que hagin de sol·licitar aprovació per reunir-se i comunicar-se amb els seus homòlegs a l’estranger o amb mitjans de comunicació d’altres països. El quart punt que va exposar va ser l’enduriment de les condicions dels intercanvis estrangers entre experts i acadèmics. Quan es produeixen aquests intercanvis, s’estipula que un estranger ha d’anar acompanyat per més de dos acadèmics xinesos. Posteriorment, s’ha de presentar un registre detallat de la reunió. A més, assenyala, s’estipula que l’acadèmic o expert implicat no s’ha de reunir amb el mateix estranger més de dues vegades a l’any [5]5 — Jia Qinguo (2021), “Proposal on improving the management of foreign exchanges between experts and scholars”. Disponible en línia. .

La identitat socialista i el control ideològic de la Xina han afectat la qualitat de la seva estratègia d’implementació per al seu projecte de lideratge mundial. El control ideològic fa difícil que els funcionaris i els ciutadans xinesos puguin estar al dia de les darreres novetats del món, a més, també afecta la qualitat de les anàlisis dels experts i els acadèmics sobre qüestions internacionals i les recomanacions polítiques posteriors que realitzen.

Considerem l’escola del marxisme, que és present a totes les universitats de la Xina, i que rep finançament especial del govern. Els experts en aquesta doctrina sovint organitzen tallers o fòrums internacionals per promoure i debatre la seva recerca en la teoria xinesa del marxisme. Tanmateix, la realitat és que això perjudica el soft power de la Xina perquè els experts perpetuen una anàlisi de classe de la política mundial marxista i obsoleta, que és producte de la mentalitat de la guerra freda i que és oposada al tipus de lideratge mundial necessari. També perjudica la integritat intel·lectual dels acadèmics en l’escenari mundial, especialment quan exhibeixen deliberadament la bandera del Partit Comunista Xinès en conferències internacionals. No obstant, és probable que s’elogiï els mateixos acadèmics a nivell nacional, i fins i tot que els seus líders els concedeixin més finançament.

En termes més generals, a causa del control ideològic, a les universitats xineses no hi ha cap sistema d’avaluació global per a les ciències socials; és un sistema tancat que no depèn de l’avaluació independent d’un expert extern. Per tant, aquells que formen part del sistema busquen finançament complaent els líders polítics. Com que en un sistema tancat com aquest hi ha falta de competitivitat, hi ha pocs al·licients per cultivar habilitats de líder, i molt menys per exercir un paper de lideratge.

Alguns funcionaris acadèmics reconeixen que hi ha tensions creixents entre aquells que conreen identitats mundials recentment adquirides i aquells que s’han quedat atrapats en les velles identitats socialistes, però a l’hora de tractar aquest tipus de problemes i contradiccions els funcionaris acadèmics mantenen estratègicament la ideologia i les identitats socialistes del Partit Comunista Xinès. El veritable objectiu del projecte de lideratge mundial de la Xina és proporcionar una justificació legítima al govern del Partit Comunista Xinès, ja que Pequín pot fer declaracions falses sobre el seu lideratge mundial, i satisfer una profunda necessitat psicològica de la Xina per imaginar-se a si mateixa com el futur líder mundial legítim. Malauradament, la veritable qüestió sobre la seva capacitat per ser un líder mundial es considera un assumpte de segona fila.

• Referències

  1 —

  Shambaugh, D. (2013), China Goes Global: The Partial Power, Nova York: Oxford University Press, p. 252.

  2 —

  White, H. (2017), Without America: Australia in the New Asia, Melbourne: Black Inc., p. 1.

  3 —

  Bergsten, C. F. (2018), “China and the United States: the contest for global economic leadership”, a: China & World Economy, 26(005), 12-37.

  4 —

  Hill, C. (1993), “The capability‐expectations gap, or conceptualizing Europe’s international role”, Journal of Common Market Studies, 31:1, p. 305-328.

  5 —

  Jia Qinguo (2021), “Proposal on improving the management of foreign exchanges between experts and scholars”. Disponible en línia.