Què vol dir tenir seny? Hi ha polítics amb seny? Per què als catalans se’ns diu i rediu que som gent de seny? Aquestes són les preguntes que Joan Cuscó es planteja en aquest article, centrant-se en el període del segle XX. I ho fa a partir de fets concrets i d’autors com Carles Cardó, Rodolf Llorens o Gaziel. Segons Cuscó, el “seny” és un lloc comú a l’hora de definir el caràcter català, un mantra que defineix una manera de fer i d’organitzar-se, un “tòpic de prestigi”.
Aquest article forma part del número 43 de la revista IDEES, “Ètica, seny i valors republicans”, publicat en format paper en l’edició d’agost/desembre de 2016.
Joan Cuscó
Joan Cuscó és Editor, escriptor i activista cultural. La seva activitat literària s'inicia col·laborant amb el Diari de Sabadell durant el servei militar que va fer al Marroc. Després d'un llarg temps sense produir a causa de dedicar-se a l'activitat industrial va tornar al mateix diari amb una sèrie d'entrevistes amb el títol de Perfils, que més tard s'anomenaria Semblances. El seu primer llibre es publica el 1973 amb el títol "Grageas y otras puñetas", un llibre il·lustrat per ell mateix i amb clau humorística que escriuria sota el pseudònim de Xèspir. A principis de l'any 1978 crea l'associació Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell. L'any 1980 publicarà "les eixides" i dos anys més tard publica "Dels carrers de Sabadell" (1982) i també cal destacar el 1984 la publicació de 62 ceballuts on va caricaturitzar personatges de les arts i les lletres de Sabadell. Finalment l'any 1992 rep el premi Tenacitat, instituït per les Agrupacions Professionals Narcís Giralt i és soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
