| I | D | E | E | S |
Segueix-nos 
|
ESP ENG |
Al seu llibre Constitució, Maurizio Fioravanti explica que al llarg de la història les comunitats polítiques han iniciat projectes constitucionals en temps de crisi. El cas d’Islàndia no és una excepció. Ragnhildur Helgadóttir i Ragnar Adalsteinsson aporten en aquest article les claus d’una experiència que va ser fallida al seu país: la crisi financera de 2008 va generalitzar un clima de desconfiança ciutadana envers la classe política i les institucions, i l’any 2010 es va pensar aleshores que era el moment de plantejar-se la refundació del país. Es va convocar un Fòrum Nacional Ciutadà (compost per 1000 ciutadans escollits per…
La conferència d’Uwe Serdült que recull aquest article es troba a cavall entre el constitucionalisme i la participació ciutadana als afers públics, amb una anàlisi aplicada al cas suís. Les postures defensades pel professor s’apropen força a l’optimisme tocquevillià: creu que la tendència a la participació i a la democràcia directa és un fet ineludible. Segons el seu parer, allà on es desenvolupa la democràcia directa difícilment es produeix un retrocés. La importància dels processos constituents rau en definir la comunitat política i les institucions que la componen, i influeix directament en les polítiques públiques. Però no té sentit parlar…
Pere Almeda, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, signa l’editorial d’aquest dossier destacant el momentum en el qual ens trobem, on “el curs de la història i les demandes de la ciutadania clamen per modificar els marcs de convivència establerts en la llei fonamental”. Segons Almeda, durant els últims anys hem sigut testimonis de l’emergència de noves experiències que han posat en entredit la tradicional relació entre el principi representatiu i la participació. Sorgeixen, doncs, nous marcs constitucionals amb els qual tenim l’oportunitat d’emmirallar-nos. Aquest article forma part del número 44 de la revista IDEES, “Els processos constituents al…
«Hi ha una esquerda en tot, així és com entra la llum»Leonard Cohen Turquia ha estat sotmesa al ferri govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP, en turc) durant gairebé dues dècades. El 2002, una retòrica sobre la democratització va catapultar al poder l’AKP i el seu líder, Recep Tayyip Erdoğan, després d’unes eleccions amb una ciutadania turca traumatitzada per crisis econòmiques i democràtiques de llarga durada. Tanmateix, el govern de l’AKP es caracteritzava per aferrar-se al poder i per un govern autocràtic in crescendo. El 2018, un sistema presidencialista dissenyat per concentrar el poder polític va…
Pensem que és a partir de les problemàtiques que es pot arribar a entendre el rol transformador de la cultura i la creació i que, per això, calia donar veu a persones no institucionalitzades i descobrir algun d’aquests projectes independents. El preu d’aquesta llibertat a l’hora de construir és la terrible fragilitat d’aquests projectes: qüestions econòmiques, assetjament burocràtic per part de les institucions i, en segons quins casos, risc per la integritat física de les persones involucrades. No es tracta, en cap cas, de fer un repàs exhaustiu o un catàleg de creadors, sinó d’il·luminar les dissidències artístiques com espais…
La Mediterrània com a viatge, i el viatge com a divagació creativa i experiència de frontera, tot alhora. En els textos que presentem a continuació s’hi recullen algunes de les moltes concepcions de mobilitat de les que és testimoni i impuls la Mediterrània. La vinculació entre ribes paral·leles que evoca Santiago Alba Rico, l’experiència de la frontera des dels ulls de Najat El Hachmi, l’assaig sobre els impediments a la mobilitat cultural de Lara Bourdin, la divagació creativa de la rihla de Pau Catà i les meditacions que inspiren el record d’una circumbal·lació mediterrània d’Uri Costak.
Traducció de Margarida Castells Criballés Tot té una història. «Història», un concepte molt ampli, en efecte, un terme capaç de carregar totes les contradiccions, evidents o implícites, que els seus sentits transmeten. La història té el poder de fabricar-ho tot, no té un principi com qualsevol altre ni un final precís. Tota història és part d’una història més gran, cadascuna és part d’una altra que, per si mateixa, esdevé una sèrie interminable de successos; per tant, el relat és un ésser viu: la nostra imatge reflectida al mirall. Així mateix, cada paraula té la seva història —tot i que no…
Hi havia un anunci a la televisió fa anys, potser un anunci americà o europeu, que havia estat traduït directament al turc. Ni tan sols recordo de quin producte era —un perfum, un xampú? Feia publicitat d’algun estil de vida bohemi, en el que hi havia un home jove. La veu en off deia: quan va ser l’última vegada que vas fer una maleta a l’atzar i vas anar a l’aeroport, sense saber a on volar? Fes-ho: ves a l’aeroport i tria una destinació a l’atzar i deixa que la teva vida bla, bla, bla. Hi va haver una indignació…
Autora resident en el projecte Xabaca l’any 2017, projecte promogut per Fundación Al Fanar, NovAct i Jiwar Creació i Societat, durant el qual cinc artistes mediterrànies àrabs es van trobar durant sis setmanes a la residència d’artistes Jiwar, a Barcelona, per desenvolupar els seus projectes propis i establir connexions creactives i personals. La productor Otoxo va immortalitzar aquest viatge personal i profesional a través del documental Borders and Promises, nom de la cançó que comparteix Haya Zaatry. Hdoud ou Woud (Borders & Promises) بعيد, مهما تكون قريب بعيد, مهما تكون قريب نفس البحر والشط نفس الهوا والريح مش نفس القفص…
Traducció de Mohamad Bitari En un somni vaig veure un dit desconegut agitant-me les dents Vaig sentir el so de la caiguda Dent a dent Els àrabs van dir: Si les veus caure a terra, és mort Si les arrels cauen, t’impedeixen actuar i parlar I, si totes cauen, la teva gent perirà i tu aniràs després d’ells. Em vaig despertar i em vaig trobar la boca agra Vaig cridar i l’infinit va absorbir el meu crit trencat Vaig parlar i la llengua va desaparèixer en la pedra Vaig dir el que m’importa Sortiré amb la boca buida Però amb…
El Be i la Balena va ser produïda l’any 2001 al Théâtre de Quat’Sous de Montreal (Quebec, Canadà) sota la direcció de Wajdi Mouawad. El text ha estat publicat en francès per Éditions Théâtrales i en espanyol a la revista Primer Acto Cuadernos de Investigación Teatral. Ha estat traduïda en diverses llengües i produïda en diferents muntatges a Toronto, Montpeller, Brussel·les i Trier i ha estat objecte de nombroses lectures dramatitzades arreu del món. Al bell mig de l’Estret de Gibraltar, un vaixell de càrrega rus topa amb les restes d’una embarcació de clandestins africans. Els mariners rescaten els cossos…
El 10 de gener de 2018, Hamza, Bourich Omar i Ahmed, tres ballarins de hip-hop, pujaven a un avió a Casablanca per fer un viatge que havia de ser decisiu per a les seves carreres: anaven a Eindhoven (Països Baixos), on tenien previst participar en un concurs internacional de hip-hop. Feia mesos que el viatge estava preparat i dues setmanes abans tenien els visats garantits. Hamza i Omar ja havien estat a Europa per participar en altres concursos. Per a Ahmed, aquest era el seu primer viatge. Transcorregudes les poques hores de vol que separen les dues ciutats, els tres…
Anava cap a l’aeroport de Casablanca el febrer del 2016, em portava el xofer de la institució que m’havia convidat a participar a la fira del llibre que es feia a la ciutat quan de sobte, als vorals de l’autovia, van aparèixer tot de persones que brandaven uns papers a la mà, fent-nos gestos per cridar la nostra atenció. Era un fet inesperat, estrany, que vaig trigar estona a entendre. De gent que demana pels carrers marroquins n’hi ha molta, però és més freqüent trobar-la als nuclis urbans, no pas al mig de la carretera. I allò que movien amb…
El 1904, el genial escriptor Benito Pérez Galdós (1843-1920) va publicar l’única novel·la dels seus indispensables Episodis Nacionals que transcorre fora d’Espanya. Es tracta d’Aita Tettauen, la sisena de la quarta sèrie, en la qual, a través dels personatges Juan Santiuste i Mohamed El Nasiry, Galdós narra de manera molt crítica l’episodi colonial anomenat pomposament “Guerra de l’Àfrica”: l’enfrontament militar amb el sultà del Marroc que el 1859 portaria a l’ocupació de Tetuan. Si públicament la posició del nostre escriptor en contra de la guerra es farà cada vegada més clara, sobretot a partir de la Setmana Tràgica de Barcelona…
Si bé durant el segle XIX es poden identificar publicacions que ja incloïen narracions gràfiques deutores de la historieta que s’estava desenvolupant a Occident, com l’egípcia Rawdat al-Madaris , no serà fins a mitjans del segle XX que es produeixi una propagació més gran del novè art al món àrab, focalitzada en les zones del Magrib i el Mashreq . El còmic que es desenvolupa en aquestes èpoques és fonamentalment infantil, amb un gran èxit liderat per publicacions com Sindbad o Samir, però encara allunyades d’un moviment cap al còmic adult que arribaria en els anys 80 amb obres com…
La situació que estem vivint amb el COVID-19 ha fet encara més evident el conflicte existent entre les nostres vides personals, familiars i laborals, especialment per a les dones. Les desigualtats de gènere existents han augmentat, la participació laboral ha estat complicada i s’ha fet visible la necessitat ineludible d’atendre les cures en tots els àmbits (Corbera et al., 2020; Alon et al., 2020; Wenham et al., 2020, Farré i González, 2020; Eurofound, 2020a). És, doncs, d’urgent actualitat una reflexió i revisió en clau feminista de les possibilitats, necessitats i polítiques a implementar per regenerar responsabilitats i facilitar la conciliació…
Aquesta ponència presenta un balanç de les polítiques de conciliació de la vida laboral, personal i familiar, amb el doble objectiu de mostrar-ne els seus límits i justificar la necessitat de considerar la dimensió pública de la vida quotidiana. Conciliació: orígens del concepte Els orígens etimològics del concepte conciliació remeten al mot llatí conciliatio. L’ús del terme està estretament vinculat al llenguatge legislatiu i, semànticament, fa referència a la mediació, sense imposició, entre dos àmbits contraris (Junter et al., 1999). Aquestes arrels etimològiques i semàntiques es mantenen fins a finals dels anys 90 del segle XX, quan la conciliació entra…
Alguns, en aquesta part del món, somien amb un país, una cultura, una llengua i un estil de vida diferents. Lluiten de moltes maneres per aconseguir-ho, amb sol·licituds com a refugiats o estudiants o inversors… Jo sempre vaig sol·licitar participar en residències d’art a l’estranger per descobrir el món, educar-me tant visualment com emocionalment i tècnicament. Malauradament, gairebé tots els països fan que creuar les seves fronteres sigui molt complicat per por que la intenció sigui emigrar. Obres sense visat Com a artista, percebo aquesta angoixada part del món. Em commou els sentits i la imaginació. Sento la necessitat de…
L’octubre del 2018, en un vol Alger-Barcelona i després d’una bona conversa en una barreja de francès i anglès amb puntualitzacions en àrab, la Neila, una periodista tunisenca, em va regalar un exemplar de Nejma. El record d’aquell moment encara m’acompanya, perquè el present de la Neila em segueix ajudant a comprendre el present de la Mediterrània des de la qual entenc el meu lloc al món i que veig transformar-se constantment. Enlaire, suspeses al mig de la mar, vam parlar de literatura i art, d’identitats, d’intercanvis i barreges, de violències i de trobades. El número 10 de la revista…
La crisis sanitària de la COVID-19, amb els seus efectes sobre l’economia, ha donat lloc a una accelerada implantació del teletreball com a modalitat de treball preferent. Aquesta forma de treball no presencial, gràcies a les xarxes virtuals, s’ha defensat al llarg dels anys com un mecanisme ideal per a la solució de l’anomenat problema de conciliació entre la vida laboral, personal i familiar, donada la flexibilitat en l’ús del temps que ofereix. Al llarg d’aquest article, però, s’argumenta que el teletreball no és la resposta al repte de la conciliació. A partir del paradigma del policy approach, s’analitza com…
Dues històries tristes Salma El Tarzi (1) Entre el 2011 i el 2013 vaig rodar el meu primer llargmetratge documental sobre allò que en aquella època era un nou gènere de música underground que emergia de les perifèries de la ciutat, o allò que al discurs oficial li agrada referir-se com a Ashwa2eyat, la paraula àrab que significa “tuguris”, la traducció literal de la qual seria “els caòtics”. Durant aquests dos anys, vaig seguir una banda de músics per tot El Caire i també fins a Assuan, a 800 km al sud, i de tornada. Jo era una dona, sola,…
Que siguin moltes les matinades d’estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; Ítaca, de Konstantinos P. Kavafis Versió de Carles Riba (1) — Jan Martin, què en penses tu, del viatge que vam fer?— Què vols dir?— Com el vas viure? Què recordes?— Tenies por de perdre la bossa amb el material fotogràfic, que ens robessin la càmera, l’ordinador…— Hi ha coses que no vam explicar. Ho podríem explicar ara.— És veritat. Però no hi ha res morbós. No hi ha sexe, no hi ha morts… Tot va sortir bé.—…
Aquesta història comença amb el relat de dos homes. El primer acaba d’arribar a Damasc a començaments del segle VII, després d’un llarg viatge pel desert de Síria. El segon el trobem preparant-se per a una expedició cap a les muntanyes desèrtiques del Rif magribí al tombant del segle XXI. A primera vista ens podria semblar que aquests dos homes no tenen massa en comú. Però en endinsar-nos en les seves històries, veurem com tots dos formen part d’un mateix viatge: la descoberta d’una nova manera d’entendre les residències artístiques i la seva història des d’una perspectiva mediterrània. Les residències…
Per totes bandes s’està transmetent la idea. Quan despertes una observació, una certesa, una esperança, ja estan lluitant en algun lloc, arreu, en una altra forma.Édouard Glissant «Creieu-me, això és de part de cada sirià i siriana que és a Grècia, prometem protegir Grècia de qualsevol preocupació i fer costat a qualsevol persona o ciutadà grec». Un centenar de criatures aplaudeixen sorollosament. Som a un escola d’un barri a prop del port del Pireu, una escola amb una història de diversitat i d’acollida, però en una zona on fa ben poc el partit polític neofeixista Alba Daurada va obtenir una…
Durant les dues primeres dècades del segle XXI s’han produït molts esdeveniments dramàtics: la «guerra contra el terror» llançada després dels atemptats de l’11 de setembre de 2001 a ciutats nord-americanes; la invasió i ocupació d’Iraq del 2003 dirigida pels Estats Units i el Regne Unit; la crisi econòmica i la Gran Recessió del 2008; les revoltes àrabs del 2011, el moviment «Occupy Wall Street» i les protestes antiausteritat europees; l’atac de l’OTAN a Líbia i la intervenció exterior a Síria; la crisi de la migració del 2015; l’expansió global de moviments i governs populistes d’extrema dreta; un nou cicle…
Els darrers anys, la regió del Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica (MENA) ha estat testimoni d’una nova onada de revoltes populars. Els manifestants s’han llançat als carrers del Sudan, Algèria, Iraq i el Líban reclamant el canvi polític i esgrimint de nou el famós eslògan del 2011: «el poble vol enderrocar el règim». Aquesta nova onada s’assembla a les revoltes de 2011, però té les seves pròpies característiques, atès que els moviments de protesta han après dels errors de l’onada anterior per revisar les seves demandes i modificar les seves estratègies. Aquest article examina aquesta segona onada de la…
El canvi climàtic és un dels reptes més greus a què s’enfronta el planeta. Probablement l’any 2019, amb una temperatura mitjana global d’1,1±0,1 °C per sobre de nivells preindustrials, ha estat el segon més calorós en registres instrumentals. Els cinc darrers anys són els cinc més calorosos enregistrats i la dècada de 2010-–2019 és també la més calorosa mai enregistrada . La Conca del Mediterrani no és en absolut aliena a aquesta emergència global. De fet, el canvi climàtic és un dels reptes sistèmics més greus per a aquesta regió. En el seu 5è Informe d’Avaluació, el Grup Intergovernamental sobre…
Avui la centralitat dels afers urbans a la Mediterrània és inqüestionable. Els fulls de ruta de les principals institucions i agendes que impulsen el desenvolupament a la regió, com ara l’Estratègia Mediterrània de Desenvolupament Sostenible i la Unió per la Mediterrània (UpM) presten una atenció considerable al desenvolupament urbà . Això podria semblar obvi a les persones que recentment s’hagin incorporat als estudis euromediterranis. Tanmateix, en períodes no tan llunyans, la qüestió urbana era gairebé inexistent en l’agenda regional. Vint-i-cinc anys després de la Declaració de Barcelona, és bastant sorprenent que el document adoptat el novembre de 1995 no inclogués…
Al llarg del segle XX, l’evolució de la relació entre Europa i l’Àfrica va tenir un gran impacte en la història de la comunitat internacional. La Declaració Schuman de 1950 afirmava clarament que una de les tasques futures d’una Europa unida seria el desenvolupament del continent africà . Des d’aleshores, les modalitats en què la UE ha intervingut, cooperat i treballat amb l’Àfrica han estat diverses i no immunes a la crítica. Per a moltes persones, Europa ha bastit durant dècades una relació de donant-receptor unilateral amb aquest continent. L’any 2020, tanmateix, la EU intenta canviar aquest enfocament, almenys sobre…
La globalització, l’automatització i el procés tecnològic han preparat el terreny per a l’aparició d’una economia digital global de ple dret. La darrera podria accelerar i transformar aquestes tendències i accentuar els seus impactes, que s’havien constatat abans de la pandèmia de la COVID-19. En aquest article, examinem les tendències prèvies i actuals que condueixen a la revolució digital , aprofundim en els principals pilars de l’economia digital transformativa i tractem els seus impactes i tensions potencials en les economies desenvolupades i en desenvolupament, especialment les que es troben al voltant de la regió mediterrània. Al llarg de les darreres…