| I | D | E | E | S |
Segueix-nos 
|
ESP ENG |
En aquest article, Joan Ramon Resina explora els paral·lelismes entre la religió i el nacionalisme i analitza com han interactuat al llarg de la història. Segons l’autor, ambdós tenen una indubtable vessant afectiva, integradora i comunitària, amb un poder de despertar sentiments de solidaritat i proximitat inigualables. Si bé la religió va clarament en davallada, el nacionalisme sembla prendre el rumb oposat. De fet, i en paraules de l’autor, “la política nacional no desapareixerà; simplement multiplicarà els seus centres”. Aquest article forma part del número 38 de la revista IDEES, “Petites nacions, estats viables”, publicat en format paper en l’edició…
El pas dels mercats nacionals al mercat global únic implica que les eines que antigament servien per aconseguir millores econòmiques i socials han quedat obsoletes, i en calen de noves per assegurar que aquest canvi de paradigma no signifiqui una disminució gradual i constant de les condicions materials de vida de la majoria de la societat. En aquest text, Joan Ramon Resina reflexiona sobre quines podrien ser aquestes eines, com s’han reorganitzat (o no) les relacions jeràrquiques en aquest nou paradigma i com han evolucionat el valor i la utilitat de la nació en temps de globalització. Aquest article forma…
En aquest article conjunt, els quatre autors reflexionen sobre la consolidació i l’extensió de la integració de la Unió Europea, que consideren lenta i atzarosa ateses les nombroses dificultats a les quals ha de fer front i la seva naturalesa en canvi constant. Consideren que, dins del context general d’ampliació a l’Europa central i oriental, és necessari que la Unió Europea articuli la seva identitat política i cultural; consolidi i racionalitzi una política exterior i de seguretat comuna; aporti solucions a la complexitat que suposa l’establiment d’una política social europea; resolgui l’encaix de les regions dins l’organigrama de les institucions…
En aquest article, Cirila Toplak analitza les creixents reivindicacions d’una representació política més responsable, amb el rerefons del que es percep com una crisi major de la democràcia representativa. El text examina les percepcions dels ciutadans sobre la democràcia directa i la democràcia representativa: ofereix, per una banda, una contextualització històrica mitjançant l’exploració del procés de restabliment de la democràcia directa en l’era moderna –com a complement de la democràcia representativa–, i per l’altra, la dinàmica comparada de les tendències globals en l’augment de l’aplicació dels instruments de la democràcia directa. Aquest article forma part del número 37 de la…
Des de l’any 2010, Catalunya viu immersa en la inestabilitat política. S’han celebrat tres eleccions al Parlament, totes elles per avançat i unes, les del 2017, no van ser convocades pel mecanisme habitual. Hi ha hagut diversos anys en què no s’han aprovat els pressupostos (2013, 2016, 2018, 2019), la llei que permet palesar les iniciatives i les prioritats polítiques del govern. Un dels projectes de pressupost, el de 2016, va ser rebutjat posant de manifest la feblesa de la majoria parlamentària que havia permès la investidura del president Carles Puigdemont i va acabar desencadenant una qüestió de confiança. Hi…
La tensió entre els mètodes democràtics i els valors del liberalisme polític afecta les democràcies liberals contemporànies i, en gran mesura, és una qüestió latent en el principal eix de conflicte de la política catalana dels darrers anys. El politòleg Yascha Mounk, en el seu llibre El pueblo contra la democràcia (Ediciones Paidós, 2018), identifica tres fenòmens que han impulsat la fragmentació i la polarització social a les societats occidentals d’una manera inaudita en el transcurs de les nostres vides. En resum, podríem descriure’ls com la fi de l’optimisme econòmic, la percepció d’una major complexitat ètnica i cultural i unes…
La bibliografia especialitzada sobre moviments independentistes ha proliferat enormement els darrers anys. Com en qualsevol política, l’evidència empírica de què disposem pot resultar una guia útil per dissenyar estratègies guanyadores. Malauradament, no tant per ajudar-nos a respondre la coneguda pregunta “què fer?” que formulà Lenin, però sí per mostrar-nos certes coses que no hem de fer. La reflexió que plantejo a continuació adopta aquesta posició diguem-ne conservadora, i pren l’evidència sobre independentismes contemporanis com a punt de partida. Què sabem? La creació d’un nou estat sense el consentiment de l’estat al qual pertany un territori és un objectiu difícil d’assolir.…
La conformació de qualsevol nou Estat independent requereix, en primer lloc, d’un acte de poder polític (una revolució, una amplia victòria electoral, un referèndum, etc) que sigui manifestació de la voluntat popular de constituir-se com a tal, a la vegada que fonament de legitimitat del mateix. I, en segon lloc, d’un acte jurídic constitutiu d’Estat (una declaració d’independència reconeguda per una resolució dels organismes i potències internacionals, una Constitució, etc) que atorgui al Govern d’aquest territori el monopoli per poder dictar les normes de Dret legítimes en el seu interior i la força per fer-les complir. En resum, la conformació…
A Catalunya hi ha molts debats pendents. Probablement els anys d’acceleració històrica que vivim i hem viscut ens han fet més difícil la reflexió reposada, la perspectiva i l’intercanvi tranquil d’idees. L’actualitat gira molt ràpid, i la sobreexposició mediàtica que patim, convenientment amplificada per les xarxes socials, sovint ens fa estar més pendents de la darrera batalleta anecdòtica que no pas dels debats de fons. I, tanmateix, la concatenació de polèmiques efímeres, declaracions i contra-declaracions pot ser perfectament un camí que no vaja enlloc. Podríem estar donant voltes a la sínia sense saber com sortir-ne. Per això és important mirar…
Com a politòloga feminista, comparteixo la idea que és sempre un acte d’honestedat explicitar des de quin posicionament es parla. És com a feminista, d’esquerres i independentista –encausada per haver format part de la Sindicatura Electoral de l’1 d’octubre– que responc a les preguntes plantejades. A aquestes alçades del conflicte, tota neutralitat partirà indefectiblement d’una posició situada. Quin és el punt de partida del conflicte? Què haurien d’haver fet les parts per evitar la situació actual? Malgrat que s’hagi establert la sentència del Tribunal Constitucional com a punt de partida del conflicte, el seu origen va molt més enllà del…
En la seva intervenció, Jane Suiter explica la singularitat de la Convenció constitucional d’Irlanda (2012-2014) que, segons l’autora, va ser un autèntic experiment d’enginyeria constitucional. Arribat un punt de saturació entre les forces polítiques, el parlament va encarregar a aquest renovador instrument que fes recomanacions sobre una sèrie de canvis constitucionals que l’aritmètica parlamentària no podia solucionar. Un grup de ciutadans escollits a l’atzar van permetre superar els entrebancs institucionals demostrant que és possible introduir mecanismes de democràcia deliberativa: la selecció aleatòria dels membres garanteix que els ciutadans ordinaris siguin al cor del procés, mentre que els experts en són…
Després de gairebé tres anys de l’1 d’octubre de 2017 des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i la Revista IDEES iniciem un espai de reflexió centrat en analitzar el conflicte polític Catalunya – Espanya i els fets que han succeït en els darrers anys. Ens mou la voluntat de contribuir a fer una diagnosi compartida a través de veus plurals i diverses del que és, sens dubte, una de les crisis polítiques i constitucionals més greus de l’Europa contemporània recent. Però sobretot, tenim l’ambició d’esperonar el debat acadèmic, polític i social per intentar traçar noves vies i propostes…
“Aquest catalanisme que fa 150 anys que transforma i modernitza el país s’ha tornat avui més sobiranista perquè la majoria del poble català s’ha cansat de nedar a contracorrent, i ara vol nadar a favor de corrent. Volem ser un país normal”. Artur Mas, 18 de gener de 2014 “Como soy jacobino, Catalunya es un tema que yo habría resuelto en el siglo XVIII. Ahora no tienesolución, ahora ya es otra cosa. La revolución francesa hizo una Francia jacobina, moderna, con futuro. En España nos quedamos con todo lo viejo”. Arturo Pérez Reverte, 14 de febrer de 2016 Les frases…
La crisi secessionista de 2017, el procés judicial als líders independentistes que el va seguir i la complexa correlació de forces polítiques tant a Catalunya com a nivell central, han produït una situació d’estancament o bloqueig de tota iniciativa per solucionar el conflicte territorial els desenvolupaments del qual s’engloben sota l’etiqueta de procés i que té com a dimensions tant la tensió interna a Catalunya com la que existeix amb la resta d’Espanya. Encara que les dues van molt entrellaçades, aquí es pretén incidir en la segona i atendre, per tant, a les posicions dels dos governs (el central i…
Fa només tres mesos el govern central i el de la govern de la Generalitat van reconèixer institucionalment l’existència d’un conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Van decidir abordar-lo a través d’una Taula de Diàleg que es va constituir el 26 de febrer de 2020 durant una reunió bilateral encapçalada pels presidents respectius i que es va celebrar al Palau de La Moncloa. L’escenificació visualitzava, com a mínim, la voluntat d’encarrilar un conflicte d’Estat obert des dels Fets de la Tardor i que tenia el seu origen, com va sintetitzar Ignacio Sánchez-Cuenca , amb la crisi constitucional que es va…
Quan amb el Pere i el Jordi vam començar a preparar aquest monogràfic, poc podíem esperar que acabaríem escrivint els articles en confinament. Partíem de la constatació de que més d’un bienni després dels “fets d’octubre” ens trobaven en un bon moment per a dur a terme una valoració de passat i present, que ens servís també per imaginar futur. Crèiem que era l’ocasió per emprendre un exercici de deliberació entre diferents, la construcció d’una gran conversa pública des de l’escolta i l’empatia. Els cinc anys de procés han representat una mobilització social, política i institucional sense precedents en la…
La complexitat del conflicte Catalunya – Espanya és tan considerable que, si vol ser abordat amb l’afany ni que sigui només de comprendre’l, cal creuar perspectives molt diverses, unes perspectives que sovint no és que hagin estat oposades sinó que han arribat a estar radicalment confrontades. A la complexitat d’aquest conflicte, que és polític perquè és real, se li suma la seva cronificació evident i estèril. Així, amb el temps, uns debats s’han anat superposant damunt dels altres. Aquest garbuix encara està dificultant més la possibilitat de plantejar sortides transitables per a l’actual situació de paràlisi, una situació que mentre…
Ja ben immersos en el segle XXI, la constatació de la importància i el potencial de les dades és un fet més que evident. Les dades, la informació que es pot extreure de les dades, és una recurs molt preuat que permet generar valor social i econòmic: dades que possibiliten llançar noves empreses, analitzar patrons i tendències, prendre decisions basades en dades i resoldre problemes complexos. En aquest context, les administracions públiques hem de ser les garants que aquestes possibilitats puguin estar a l’abast de tota la ciutadania, de totes les persones, empreses o organitzacions. És el que es coneix…
Les tecnologies digitals han esdevingut part de les nostres vides quotidianes i cada cop actuen més com a intermediaris en els nostres llocs de treball i en les relacions personals —fins i tot substituint-les. L’Internet de les coses, les xarxes socials, els programes capaços d’aprendre interactuant amb humans, els assistents artificials i els robots de companyia, els jocs d’ordinador, els jocs amb impacte social, els assessors financers semiautomatitzats, els webs que ofereixen la immortalitat digital, etc. Aquestes eines poden, en un breu lapse de temps, modificar el mercat de treball, acabar amb la reputació de qualsevol, transformar una barriada urbana,…
Les dades obertes suposen una millora democràtica ja que fent real el seu caràcter públic posen a l’abast de tota la ciutadania informació útil i utilitzable i, al seu torn, són un excel·lent recurs per al desenvolupament d’aplicacions i serveis amb un elevat valor social. El concepte de dades obertes o “open data” es refereix a l’exposició pública d’informació, realitzada de forma oberta per al seu accés i lliure reutilització. L’Open Data és un dels tres àmbits d’actuació de govern obert o Open Government. L’impacte positiu que les dades obertes tenen en la societat pot resumir-se en quatre pilars: la…
Comencem reconeixent, en primer lloc, que la pandèmia COVID-19 és una situació encara en evolució i amb nombrosos efectes i externalitats. Reconeguem també els nombrosos i inspiradors articles que ja s’han publicato sobre els buits, els beneficisi les incerteses que afrontarà la humanitat quan passi aquesta pandèmia. Assumim d’entrada que hi haurà un punt final. Tal i com escrivia eloqüentment Arundthi Roy al Financial Times, “Històricament, les pandèmies han obligat els humans a trencar amb el passat i a repensar de nou el món. Aquesta pandèmia no és diferent. És un portal, una porta de connexió entre un món i…
Les primeres dècades del segle XXI han vingut determinades per un procés d’acceleració tecnològica que només pot ser comparat amb altres fites com va ser la revolució industrial. Tot plegat ha comportat un seguit de canvis sistèmics difícils de valorar i comprendre en la seva totalitat. Mites i realitats de la IA A més, com a exemple de la magnitud d’aquesta transformació, hem de tenir en compte que, per primera vegada en la història de la nostra espècie, habitem en un context en què decisions crítiques que afecten la vida dels individus, són preses (de forma parcial o en la…
Les tecnologies digitals són ja un element habitual en la nostra societat. Elements com Internet o el telèfon intel·ligent, per posar un parell d’exemples, estan interioritzats en la societat i ja difícilment podríem concebre les nostres vides sense ells. Ens movem en un entorn globalitzat que canvia a gran velocitat, en un context competitiu, complex i exigent. En aquest terreny de joc, les tecnologies digitals són una palanca estratègica per posicionar el país i aconseguir tant un creixement sostingut de l’economia com un posicionament diferenciat i de valor afegit. Les societats amb models de desenvolupament econòmic més avançats són aquelles…
Les tecnologies en intel·ligència artificial (IA) estan donant peu a màquines amb la capacitat de “pensar”, de millorar l’eficiència operativa, de modernitzar processos i de solucionar problemes complexos. Avui dia, la IA capta la imaginació i l’interès d’emprenedors, inversors, negocis i consumidors per igual. Tanmateix, el terme IA no és nou. De fet, va ser encunyat per John McCarthy el 1956, en una conferència a la Universitat de Dartmouth, New Hampshire, als EUA. Durant molts anys, la IA va ser només una disciplina acadèmica, i la recerca la duien a terme una comunitat modesta de científics amb especial devoció per…
El lideratge feminista no es pot mesurar amb el nombre de dones que ocupen llocs directius. El lideratge feminista no és una qüestió simbòlica: es tracta més aviat de la qualitat de les dones en posicions de lideratge, del poder que exerceixen i de l’ús que en fan. El feminisme va sobre les polítiques que les dones en llocs directius volen i poden implementar, sobre l’enfocament que tenen de la realitat, la capacitat de fer les coses d’una manera diferent i l’habilitat per aprofitar les oportunitats i per fer front als reptes. Les dones en càrrecs directius no generen adhesió…
La Unió Europea (UE) s’ubica a si mateixa a l’avantguarda de les polítiques d’igualtat de gènere en l’àmbit global. Aquesta autopercepció de lideratge té un biaix etnocèntric molt evident, tot i que les dades comparades posicionen la major part dels països membres d’aquest espai geopolític al capdavant dels rànquings mundials en diferents indicadors de tipus econòmic, social o polític. Per avaluar fins a quin punt la igualtat de gènere és una prioritat de la UE, en aquest article s’analitzen les principals actuacions en matèria d’igualtat de tracte, accions positives i transversalitat de gènere. En aquesta avaluació s’han tingut en compte…
La Comissió Europea es refereix a la intel·ligència artificial com a “sistemes que despleguen comportament intel·ligent amb algun grau d’autonomia per assolir objectius específics.” Conjuntament amb la robòtica i l’anàlisi de grans dades, representa una de les línies prioritàries de recerca, amb una inversió bilionària. “Anàlisi de grans dades” no és un terme tècnic. Es refereix a dades que poden ser acumulades, agregades i gestionades per mitjà d’algorismes, i que alimenten els sistemes d’Intel·ligència Artificial. Les sis V: valor, volum, velocitat, varietat, veracitat i variabilitat són de vegades usades per a definir el concepte. Jo prefereixo parlar de dades i…
La intel·ligència racional, la capacitat exclusivament humana de pensar, divagar, conèixer, ha estat des de l’Era Moderna l’ancoratge del nostre lloc al món: “Més que la naturalesa, diferents de les màquines”. Mentre nosaltres disposem d’intel·ligència, els animals només tenen instints, i les màquines són simples mecanismes. Avui aquestes certeses són qüestionades. D’una banda, l’emergència climàtica i social ens obliga a posar en stand by la superioritat de la intel·ligència racional, almenys pel que fa a la conservació i reproducció de la vida. Per altra banda, la intel·ligència artificial resol alguns problemes “racionals” millor que els human i ens fa preguntar-nos…
«The Spanish government can now shut down digital services without a court warrant as a “threat of public order.”» Així començava l’article amb què EUobserver, un dels diaris digitals de referència editats a Brussel·les, explicava l’entrada en vigor, el passat 6 de novembre, del “decret digital”, o del que ja es coneix com el decret de “la patada al servidor”. Decret per cert que s’ha convalidat amb un considerable terrabastall polític per part de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats el passat 27 de novembre. Aquest reial decret-llei pot abocar no només Catalunya sinó també Espanya a un «estat…
Jo devia tenir uns quinze anys quan vaig veure Blade Runner per primera vegada. Va ser a classe de filosofia, a l’institut. Fins aleshores, com molts nens, havia fantasiejat amb la idea de construir les meves pròpies màquines. Recordo especialment que, alguns anys abans, després de veure un capítol del Doctor Who on apareixien uns robots extraterrestres (els daleks) vaig posar la casa potes enlaire a la recerca de capses de sabates, fils de costura i oueres de cartró per fabricar els meus propis artefactes que jo mateix movia imitant aquells robots televisius. Però el que em va passar després…