En aquest article, Joan Vergés analitza tres aspectes del procés independentista català que no solen ser abordats, però que, tanmateix, ens il·lustren molt bé de quina mena de conflicte es tracta. En primer lloc, planteja la pregunta sobre quin sentit té que una part important de la societat catalana persegueixi la sobirania. En segon lloc, crida l’atenció sobre un tipus de dilema que planteja el procés i que anomenarem existencial. En tercer lloc, destaca la importància del record compartit i del temps a l’hora d’explicar l’emergència i la força del procés. Finalment, tots tres aspectes porten a l’autor a reforçar la idea que el procés només s’explica (i, per tant, només pot ser comprès i justificat) pel fet que a Catalunya hi ha una realitat nacional, és a dir, un subjecte nacional: aquella comunitat imaginada que deia Benedict Anderson. La conclusió, doncs, és que el procés d’independència s’ha d’entendre sobretot com a part d’un procés de construcció nacional.

Aquest article forma part del número 42 de la revista IDEES, “La justícia de la secessió”, publicat en format paper en l’edició de gener/juliol de 2016.

Joan_Vergés_Gifra

Joan Vergés Gifra

Joan Vergés Gifra és professor titular de l’àrea de Filosofia Moral i Política del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona, i ha sigut professor visitant a altres universitats com la Universitat Pompeu Fabra. Ha fet estades de recerca com a visiting fellow a la Universitat de Harvard (USA) i també com a visiting Scholar a la Universitat d’Oxford (UK), entre d’altres. És Director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani i especialista en filosofia política contemporània, amb especial èmfasi en John Rawls, la teoria del nacionalisme, el pluralisme i la diversitat religiosa. Ha publicat diversos articles i llibres, entre els quals destaquen La nació necessària (2014) i John Rawls: la justícia es la virtud más importante de una Sociedad democrática (2017).