El setembre de 2015, la pràctica totalitat d’estats d’arreu del món, reunits en el marc de l’Assemblea General de les Nacions Unides, va aprovar l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible, un full de ruta compartit per assolir un futur millor i més sostenible per a tothom, abordant reptes globals com la pobresa, la desigualtat, el clima, la degradació del medi ambient, la prosperitat i la pau i la justícia.
La resolució “L’Agenda 2030: transformar el nostre món” [1]1 — “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al
desenvolupament sostenible”. Resolució disponible en línia a la pàgina web del CADS.
conté una crida directa als governs a formular respostes ambicioses per facilitar l’assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en l’horitzó de l’any 2030. Tanmateix, estableix que l’assoliment dels ODS és una responsabilitat compartida amb un ampli conjunt d’actors i, parafrasejant la Carta de les Nacions Unides, declara que “som nosaltres, els pobles, qui emprenem una transició global cap al 2030 on han de fer camí plegats els governs, els parlaments, el sistema de les Nacions Unides i altres institucions internacionals, les autoritats locals, els pobles indígenes, la societat civil, les empreses i el sector privat, la comunitat científica i acadèmica i el conjunt de la població”.
Els ODS són un full de ruta per a la humanitat. Tenen en compte gairebé cada aspecte del benestar humà i planetari i, si s’assoleixen, garantiran una vida estable i pròspera per a tothom i asseguraran la salut del planeta [2]2 — “COVID-19 and the SDGs How the ‘roadmap for humanity’ could be changed by a pandemic”. Article interactiu disponible en línia. .
Les dades mostren avenços en l’assoliment d’alguns dels ODS durant els darrers anys. L’any 2018, el progrés assolit arreu del món, tot i ser tímid i desigual, va posar de manifest els beneficis de l’acció conjunta: per primer cop hi havia un nombre superior de persones que vivien millor que en els deu anys precedents, s’havia reduït gairebé tres vegades la proporció de les famílies treballadores que vivien sota el llindar de la pobresa, i s’havia produït una reducció del 50% en la taxa de mortalitat dels infants menors de cinc anys. L’any 2019 però, el món no estava seguint el camí marcat per l’Agenda 2030 , fent-se més evident que mai la necessitat d’actuar de manera més ferma per poder assolir els ODS l’any 2030.
El 2020 tot canvia de cop i la pandèmia que afecta a tot el món posa en evidència una situació d’emergència climàtica i ambiental molt greu, que amenaça el present i el futur del planeta i dels milions persones que hi viuen. A la vegada, les desigualtats socials i econòmiques –entre els països, però també dins d’aquests- continuen creixent. Com assenyalen les Nacions Unides en el seu Informe sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2020 [3]3 — Nacions Unides (2020). The Sustainable Development Goals Report 2020. Informe disponible en línia. , les “les millores en la salut maternal i infantil, l’expansió de l’accés a l’electricitat o l’increment de la representació de les dones al govern van ser contrarestats amb l’augment de la inseguretat alimentària, el deteriorament del medi ambient natural i les desigualtats persistents i generalitzades”.
Cinc anys després de l’adopció de l’Agenda 2030 per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, el món està experimentant una pandèmia sanitària amb grans impactes econòmics i socials, que ha interromput el progrés en la consecució dels ODS
El 2019 va ser el segon any més càlid, i s’estima que les temperatures globals pujaran fins a 3.2 °C de cara a l’any 2100. A nivell global, dos mil milons d’hectàrees de sol experimenten processos de degradació i això té efectes sobre 3.200 milions de persones i que intensifica el canvi climàtic. Més de 31.000 espècies estan en perill d’extinció. Cada dia, 100 civils són assassinats en conflictes armats. Pel que fa a la igualtat de gènere, tot i els avenços, segueix sense assolir-se.
Així doncs, cinc anys després de l’adopció de l’Agenda 2030 per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides –que coincideix amb el 75è aniversari de la seva creació– el món experimenta una pandèmia sanitària amb grans impactes econòmics i socials. La COVID-19, que no pot separar-se del desequilibri ambiental global, ha desencadenat una crisi sense precedents que ha tingut un impacte en tots els segments de la població (i que sobretot ha afectat els més vulnerables), tots els sectors de l’economia i totes les àrees del món. També ha interromput el progrés en la consecució dels ODS, i en alguns casos ha revertit dècades de millores.
Una agenda per a una emergència planetària
Avui en dia, la societat humana està en risc com a conseqüència de la degradació dels sistemes naturals, que permeten la vida a la Terra. Des dels esculls de corall que es fan malbé als oceans, fins a les selves que dessequen per convertir-se en sabanes, la natura s’està destruint a un ritme que tendeix a ser cent cops més elevat del que ho ha sigut de mitjana durant els últims 10 milions d’anys. La biomassa dels animals salvatges ha caigut un 82%, els ecosistemes naturals han perdut aproximadament la meitat de la seva superfície i un milió d’espècies es troben en risc d’extinció. Tot això, com a resultat de l’acció humana.
Aquests missatges estan inclosos a l’Informe d’Avaluació Global sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics publicat el maig del 2019 per la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES) [4]4 — IPBES, Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (2019). “The global assessment report on biodiversity and ecosystem services”. Informe disponible en línia. –la primera avaluació intergovernamental sobre la biodiversitat des de l’Avaluació dels Ecosistemes del Mil·leni [5]5 — Guide to the Millennium Assessment Reports. Recurs disponible en línia. de l’ONU publicada l’any 2005–. L’informe aporta proves sobre les diverses amenaces a la biodiversitat, que s’han intensificat des dels informes previs, i conclou que l’ús sostenible de la natura serà vital per adaptar-se i mitigar la perillosa interferència antropogènica amb el sistema climàtic, així com per assolir molts dels nostres objectius de desenvolupament més importants.
El Global Biodiversity Outlook 5 (GBO-5), publicat per la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CBD) el setembre del 2020 [6]6 — El Global Biodiversity Outlook (GBO) és la publicació de la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CDB). És un informe periòdic que resumeix les dades més recents sobre l’estat i les tendències de la biodiversitat i treu conclusions rellevants per a la posterior aplicació del Conveni. El GBO-5 està disponible en línia. , ofereix un resum global del progrés cap a les fites d’Aichi sobre la Biodiversitat. D’acord amb els resultats d’aquest informe, la Secretària Executiva de CBD, Elizabeth Maruma Mrema, va afirmar que “el ritme de la pèrdua de la biodiversitat no té precedents en la història humana i les pressions s’estan intensificant. Els sistemes vius de la Terra estan sent amenaçats. Com més explotem la natura de maneres insostenibles i fem minvar les seves contribucions per la gent, més fem minvar el nostre benestar, seguretat i prosperitat”.
A més a més, el GOB-5 fa una crida a allunyar-se del model del business as usual en diverses activitats humanes i destaca vuit transicions que reconeixen el valor de la biodiversitat, la necessitat de restaurar els ecosistemes dels quals depèn l’activitat humana i la urgència per reduir els impactes negatius d’aquesta activitat. L’informe també argumenta que els governs hauran de deixar enrere les ambicions nacionals per donar suport al nou Marc mundial per a la Diversitat Biològica post-2020 i assegurar que tots els recursos necessaris són mobilitzats i que l’ambient que el facilita queda reforçat. També emfatitza que els països han de posar la biodiversitat al centre dels processos de presa de decisions i l’han d’incloure en les polítiques públiques de tots els sectors econòmics.
Els països haurien d’enfortir les seves regulacions ambientals i adoptar una perspectiva d’“Una Única Salut” en la presa de decisions, que reconegui les interconnexions complexes entre la salut de les persones, animals, plantes i el nostre medi ambient
El món s’enfronta a una crisi sense precedents en la històrica recent. Com ha apuntat recentment l’IPBES [7]7 — IPBES, Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (2020). “IPBES Guest Article: COVID-19 Stimulus Measures Must Save Lives, Protect Livelihoods, and Safeguard Nature to Reduce the Risk of Future Pandemics”. Article disponible en línia. , “les futures pandèmies es produiran de manera més freqüent, s’estendran més ràpidament, tindran un impacte econòmic més gran i mataran més persones si no som extremadament curosos amb els possibles impactes de les decisions que prenem avui”. L’IBPES també ha recordat que les pandèmies recents són una conseqüència directa de l’activitat humana i “particularment dels nostres sistemes globals econòmics i financers, basats en un paradigma limitat que premia el creixement econòmic a qualsevol preu”.
Els països haurien d’enfortir les seves regulacions ambientals; adoptar una perspectiva d’“Una Única Salut” (“One Health”, en anglès) en la presa de decisions que reconegui les interconnexions complexes entre la salut de les persones, animals, plantes i el nostre medi ambient compartit; i donar suport als sistemes sanitaris dels països més vulnerables on els recursos són escassos. Com menciona l’article previ de l’IPBES, “això no és simple altruisme, és una inversió vital en l’interès de tothom per prevenir futurs brots”.
ELS ODS i les aliances multi-actor, oportunitats per impulsar un canvi sistèmic
La crisi de la COVID-19 ha posat de manifest la manca de preparació dels sistemes públics de salut, la fragilitat de les economies de molts països i ha provocat la desaparició d’un gran nombre d’empreses, l’atur massiu i un elevat cost social entre aquells que es troben en pitjor situació. Si afegim a més els problemes derivats de l’emergència climàtica, es fa evident la necessitat de posar sobre la taula reformes radicals, que modifiquin la direcció política predominant de les últimes dècades. Inevitablement, les institucions mundials i regionals i els governs hauran d’assumir un paper més actiu en la societat, l’economia, la sanitat i el medi ambient.
Davant d’una situació sense precedents en la nostra història recent, les institucions mundials han insistit a reclamar que la magnitud de la resposta ha de coincidir amb la seva escala. Cap país podrà sortir d’aquesta crisi per si sol ni cap sector no tindrà tampoc la capacitat per aconseguir-ho. Les societats senceres s’han d’unir i cada país ha d’avançar amb els sectors públic, privat i cívic, col·laborant en aliances des del principi. Com reclamava el pensador Yuval Noah Harari [8]8 — Yuval Noah Harari (2020). “The world after coronavirus”. Article publicat al Financial Times el 20 de març de 2020. Disponible en línia. la situació d’emergència mundial exigeix una acció política coordinada, decisiva i innovadora per part de les principals institucions i economies del món, i el màxim suport financer, científic i tècnic per als més vulnerables. Des de la seva aprovació, el missatge de fons de l’Agenda 2030 és que en avançar en un full de ruta global i compartit per tots els països és més fàcil respondre millor a crisis com la de la pandèmia.
La qüestió clau és, doncs, com actuarem a l’inici de la fase de recuperació. Tornarem al bussiness as usual? Les decisions econòmiques que decidim prendre durant l’any 2020 establiran el rumb per als esforços internacionals de canvi climàtic i biodiversitat en les pròximes dècades.
La crisi de la COVID-19 actua de catalitzador per a la transformació del món en molts sentits: la ciutadania ha acceptat la intervenció dels governs i mesures sense precedents. És possible assolir el mateix grau de consciència social amb l’Agenda 2030?
No obstant això, el compromís renovat d’algunes empreses i el nou protagonisme de les administracions públiques en la gestió de la crisi també obre una nova possibilitat per impulsar una transició baixa en carboni i promoure models de cogestió de recursos i espais naturals. La crisi de la Covid-19 actua de catalitzador per la transformació del món en molts sentits, cap a on es dirigeixi aquest canvi, dependrà de la consciència i el compromís de les nostres societats i les seves institucions. La ciutadania ha acceptat la intervenció dels governs davant la crisi sanitària i econòmica i ha acceptat mesures sense precedents, com ara tancaments i distanciaments socials. La responsabilitat social i col·lectiva ha estat i segueix sent imprescindible en la lluita contra la pandèmia. Fer front als reptes de l’Agenda 2030 requereix el mateix grau de responsabilitat i urgència. És pertinent preguntar-nos si és possible assolir el mateix grau de consciència social amb l’Agenda 2030, o si els governs són capaços d’adquirir el mateix grau de determinació per evitar el desastre del canvi climàtic, el col·lapse dels sistemes naturals i la crisi social. També és imprescindible interpel·lar al món econòmic i empresarial i preguntar si sabrà reorientar el seu funcionament i objectius tenint en compte la gravetat del moment.
Segons Kemal Derviş i Sebastián Strauss [9]9 — Kemal Derviş, Sebastián Strauss (2020). “What COVID-19 Means for International Cooperation”. Article publicat a Project Syndicate el 6 de març de 2020. Disponible en línia. , les crisis globals importants sovint obren l’espai polític per a reformes radicals favorables al multilateralisme. En aquest sentit, afirmen que hi ha un clar paral·lelisme entre la pandèmia de la COVID-19 i el canvi climàtic: “Tots dos presenten emergència, dependència de ruta, bucles de retroalimentació, punts d’inflexió i no linealitat. Tots dos impliquen riscos catastròfics de cua gruixuda regits per la incertesa radical i exigeixen evitar l’anàlisi tradicional de cost-benefici, que es basa en distribucions de probabilitat conegudes, a favor d’una mitigació dràstica per reduir l’exposició. I, el que és més important, tots dos destaquen la necessitat d’una cooperació internacional molt més propera i amb visió de futur per a gestionar les amenaces globals”.
Tant la gestió de la pandèmia com la situació d’emergència climàtica i de pèrdua de biodiversitat requeriran nivells inusuals de cooperació global. Tots tres reptes exigeixen canvis en els nostres comportaments quotidians en nom de reduir el patiment de demà. No podem pensar que “tornarem a la normalitat”, perquè les coses ja no eren normals abans. Podria, per tant, l’experiència de la COVID-19 ajudar-nos a comprendre el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i els reptes plantejats en l’Agenda 2030 de manera diferent i seguir activant les nostres energies per evitar-ne les pitjors conseqüències?
A causa de la mida, l’abast i el ritme de la pandèmia, i les considerables sortides de capital dels països en desenvolupament, Nacions Unides adverteix que hi ha un risc significatiu que la resposta a la mateixa absorbeixi la major part del capital polític i els recursos financers limitats i es desviï de la implementació de les contribucions determinades en l’àmbit nacional per assolir els objectius climàtics, de biodiversitat i els ODS. Per aquest motiu, és vital que, en la resposta a la crisi, els països mantinguin els objectius de desenvolupament sostenible i els compromisos climàtics i d’aturar la pèrdua de biodiversitat en el seu focus d’acció per a mantenir els petits èxits ja obtinguts i, perquè quan s’iniciï la recuperació, puguin fer inversions que ens impulsin cap a un futur més inclusiu, sostenible i resilient.
Si volem reduir la nostra vulnerabilitat i construir societats més igualitàries i inclusives que siguin més resistents enfront de les pandèmies, el canvi climàtic i al conjunt de desafiaments a què ens enfrontem, ja sabem com cal procedir. Disposem, des de setembre de l’any 2015, d’un full de ruta mundial per al futur aprovada per la totalitat de països: l’Agenda 2030, amb els seus 17 ODS, i l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic i, tan bon punt la pandèmia ho permeti, la COP 15 del CBD haurà d’aprovar el nou marc legal Post 2020 per a la biodiversitat. Els països signants haurien d’estar determinats a avançar en la implementació d’aquests compromisos comuns, especialment en les inversions en persones, en sistemes de salut i protecció social, i aprofitar l’oportunitat d’avançar cap a una economia més ecològica i inclusiva. Aquests objectius poden i han de donar forma a la nostra resposta i recuperació, establint les bases per aconseguir persones resilients i societats sostenibles.
Les lliçons apreses dels primers cinc anys d’Agenda 2030 assenyalen que, per superar els reptes, hi ha una necessitat d’una transformació sistèmica; tant la gestió de la pandèmia com la situació d’emergència climàtica requeriran nivells inusuals de cooperació global
El món post-COVID pot servir per activar una unitat de propòsit que doni resposta als nostres problemes comuns i del planeta. No obstant això, perquè això sigui possible, els acords socials i ambientals internacionals no poden dependre del que el premi Nobel d’economia William Nordhaus [10]10 — William Nordhaus (2020). “The Climate Club: How to Fix a Failing Global Effort”. Article publicat a Foreign Affairs en l’edició de maig/juny de 2020. Disponible en línia. denominava “la síndrome de la conducció lliure” sinó que requereix una coordinació internacional robusta. És aquest tipus de governança la que està reclamant el món.
Hi ha un bri d’esperança: la situació actual destaca i obre el camí cap a l’oportunitat. Les lliçons apreses dels primers cinc anys d’Agenda 2030 assenyalen que, per superar els reptes, hi ha una necessitat d’una transformació sistèmica que té al seu nucli una perspectiva de pensament global, amb solucions de polítiques públiques que comencin de zero i perfilin els ambients socials, a través d’un enfocament integral del govern i la societat. Els canvis estructurals són crucials per l’activitat econòmica, la mobilitat, els patrons de consum i producció i les tecnologies més verdes com a centre de la recuperació econòmica.
El compromís de Catalunya
L’any 2016 el Govern de Catalunya es va comprometre a elaborar un pla nacional per a la implementació de l’Agenda 2030 i elaborar un sistema integrat d’objectius i indicadors per avaluar el nivell de compliment dels ODS. Aprovat el 25 de setembre de 2019, el pla recull els compromisos del Govern per contribuir a assolir els ODS i està concebut com un instrument dinàmic per garantir la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible. El pla va prendre com a referència l’informe “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món” [11]11 — Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2016). “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. Els reptes per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Catalunya”. Informe disponible en línia a la pàgina web del CADS. , elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), aprovat un any abans, on s’identificaven els reptes que el Govern havia d’abordar per assolir els ODS.
Destaca també el compromís del Parlament de Catalunya: el 9 de novembre de 2018 va aprovar una moció mitjançant la qual es comprometia a integrar els ODS en la seva actuació legislativa i instava el Govern a prioritzar l’Agenda 2030 en l’elaboració de les seves polítiques i continuar l’elaboració del pla per a l’Agenda 2030 vetllant per la integració transversal del desenvolupament i la defensa dels drets de les dones i la diversitat sexual i de gènere. La moció impulsava la rendició de comptes al Govern a través d’una compareixença semestral del CADS en seu parlamentària i de la presentació d’un balanç del grau d’assoliment dels ODS per part dels membres del Govern en les seves compareixences periòdiques en comissió parlamentària.
Responent al mandat donat per aquesta mateixa moció, el febrer de 2020, el Govern va aprovar l’Acord nacional per a l’Agenda 2030, elaborat amb la participació activa d’un grup d’actors públics i privats fortament implicats, de forma pionera, en impulsar l’assoliment dels ODS, amb visió transversal, voluntat transformadora i des de la comprensió de la complexitat de l’Agenda 2030. L’Acord [12]12 — Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Disponible en línia. defineix una visió compartida sobre com avançar en la consecució dels ODS i defineix el rol i el compromís que han d’adquirir els diferents agents socials de Catalunya per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, i “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”.
A Catalunya, l’Acord nacional per a l’Agenda 2030 és una gran coalició de país oberta a tota la ciutadania
L’Acord està obert a tota la ciutadania i tots aquells actors públics i privats que s’hi adhereixin, amb compromisos concrets per assolir els ODS, es podran integrar a l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per compartir informació, recursos i bones pràctiques, així com impulsar iniciatives per accelerar l’assoliment dels objectius. Les bases i els acords estan sobre la taula, la transformació i la feina encara està gairebé tota per fer. Tindrem la capacitat com a país de complir els ODS que ens hem determinat a assolir?
El perquè d’aquest volum monogràfic
Mentre el món comença a planejar la recuperació postpandèmia, les Nacions Unides estan instant els governs a aprofitar l’oportunitat per reconstruir millor (“build back better”) a través de la creació de societats més sostenibles, resilients i inclusives. “La crisi actual és una advertència”, va afirmar el Secretari General António Guterres. “Necessitem convertir la recuperació en una oportunitat real per fer les coses bé per al futur”.
En aquest context, l’Agenda 2030 és més rellevant que mai. El progrés vers l’assoliment dels ODS ha estat, fins ara, desconcertantment lent. No obstant això, continua sent un marc per a l’acció extraordinari, on tota la Comunitat internacional té l’oportunitat –i la responsabilitat– de contribuir. És en aquest context que el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC) i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) volen unir-se als esforços de la Comunitat Internacional, en el marc de la Dècada de l’Acció per als ODS, amb el llançament d’un número especial de la Revista IDEES sobre l’Agenda 2030.
En els mesos vinents, aquest monogràfic presentarà diverses perspectives i reflexions sobre com accelerar el camí cap al desenvolupament sostenible.
-
REFERÈNCIES
1 —“Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al
desenvolupament sostenible”. Resolució disponible en línia a la pàgina web del CADS.2 —“COVID-19 and the SDGs How the ‘roadmap for humanity’ could be changed by a pandemic”. Article interactiu disponible en línia.
3 —Nacions Unides (2020). The Sustainable Development Goals Report 2020. Informe disponible en línia.
4 —IPBES, Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (2019). “The global assessment report on biodiversity and ecosystem services”. Informe disponible en línia.
5 —Guide to the Millennium Assessment Reports. Recurs disponible en línia.
6 —El Global Biodiversity Outlook (GBO) és la publicació de la Convenció sobre la Diversitat Biològica (CDB). És un informe periòdic que resumeix les dades més recents sobre l’estat i les tendències de la biodiversitat i treu conclusions rellevants per a la posterior aplicació del Conveni. El GBO-5 està disponible en línia.
7 —IPBES, Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services (2020). “IPBES Guest Article: COVID-19 Stimulus Measures Must Save Lives, Protect Livelihoods, and Safeguard Nature to Reduce the Risk of Future Pandemics”. Article disponible en línia.
8 —Yuval Noah Harari (2020). “The world after coronavirus”. Article publicat al Financial Times el 20 de març de 2020. Disponible en línia.
9 —Kemal Derviş, Sebastián Strauss (2020). “What COVID-19 Means for International Cooperation”. Article publicat a Project Syndicate el 6 de març de 2020. Disponible en línia.
10 —William Nordhaus (2020). “The Climate Club: How to Fix a Failing Global Effort”. Article publicat a Foreign Affairs en l’edició de maig/juny de 2020. Disponible en línia.
11 —Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (2016). “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món. Els reptes per a l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible a Catalunya”. Informe disponible en línia a la pàgina web del CADS.
12 —Acord nacional per a l’Agenda 2030 a Catalunya. Generalitat de Catalunya. Disponible en línia.
Puri Canals
Puri Canals i Ventín és Doctora en Ciències Biològiques i consellera del CADS, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya. Va llicenciar-se en Biologia per la Universitat de Barcelona l’any 1986, i des que va completar la seva llicenciatura, ha combinat l'activitat professional en els diferents àmbits del coneixement de les ciències biològiques amb el compromís social en temes ambientals i de conservació de la natura. És professora a la Universitat Rovira i Virgili i, des de l'any 2009, és presidenta de la Xarxa Mediterrània d'Àrees Marines Protegides (MedPAN). També va ser presidenta de la Lliga per la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA) entre 1994 i 2010, i vicepresidenta de Unió Internacional per la Conservació de la Natura (IUCN). El 2020 va ser guardonada amb el Premi Creu de Sant Jordi.
Àngel Castiñeira
Àngel Castiñeira Fernández és director de la Càtedra de Lideratges i professor del Deptartament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE. És Doctor i llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona, i s’ha especialitzat en filosofia social i política, així com en pensament geopolític, ètica aplicada i valors, canvis de l’entorn social i cultural i governança democràtica. Va ser director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis durant el període 1998-2004. De les seves publicacions, en destaquen Catalunya com a projecte (2001); Societat civil i estat del benestar (2002); Catalunya, reptes ètics (2006) i Immigració a estats plurinacionals: el cas de Catalunya (2007).
Eva Jané Llopis
Eva Jané Llopis és directora de Salut i Desenvolupament Sostenible a ESADE i consellera del CADS des de l'any 2019. Té un doctorat en Ciències Socials i un Màster en Lideratge Global. Va ser directora de programes de Salut al Fòrum Econòmic Mundial i té una trajectòria de 20 anys d'experiència internacional amb càrrecs sèniors a l'OMS, les universitats de Maastricht i Nijmegen, CAMH Toronto i al World Economic Fòrum. És assessora d'organitzacions internacionals com l'OMS i la Comissió Europea, on és membre de la Plataforma Multisectorial d'Alt Nivell sobre ODS. Ha liderat projectes internacionals de recerca i think tanks i és autora de més de 80 publicacions en llibres i revistes científiques.
Arnau Queralt i Bassa
Arnau Queralt i Bassa és ambientòleg i director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), un organisme adscrit al Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya. Des del gener del 2015 presideix la Xarxa Europea de Consells Assessors en Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible (EEAC). És membre del consell de direcció de la Xarxa Mediterrània d’Experts en Canvi Climàtic i Ambiental (MedECC), ha estat membre del consell de govern i del consell acadèmic de l'Institut Universitari d'Estudis Europeus, i també ha estat el president del Col·legi d'Ambientòlegs de Catalunya. És llicenciat en Ciències ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, té un màster en Gestió Pública del Programa Interuniversitari de Govern i Gestió Pública (ESADE, UAB i UPF) i és diplomat en Assumptes Europeus per l'Escola Diplomàtica del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació i el Patronat Català Pro Europa, del qual en va ser director.
Pere Almeda
Pere Almeda i Samaranch és director de l'Institut Ramon Llull. Anteriorment havia sigut director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis i de la revista IDEES. Jurista i politòleg, té un Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Ciència Política i un postgrau en Relacions Internacionals i Cultura de Pau. És professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona. Ha treballat i col·laborat en diverses institucions com ara el Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o el Departament d'Afers Polítics de la Secretaria General de Nacions Unides. Va ser coordinador del projecte internacional del recinte Històric de Sant Pau i de la Fundació Catalunya Europa, liderant la iniciativa Combatre les desigualtats: el gran repte global.
