COVID-19, un repte de salut planetària


Què és la salut planetària i quina relació té amb les pandèmies? Què ens diuen els científics sobre les causes de la pandèmia de la COVID-19 i la seva propagació? Com es relaciona la pandèmia amb el canvi climàtic i quins són els reptes futurs als quals haurem de fer front? La tercera sessió del cicle de debats virtuals sobre l’impacte de la COVID-19, impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis en col·laboració amb el CADS, va analitzar la crisi del coronavirus des de la perspectiva de la salut planetària, a través de la visió de persones expertes del món científic. Els ponents van remarcar la necessitat de replantejar la manera com es pensa la salut i de concebre-la des de l’òptica de la salut planetària. També van parlar de la interdisciplinarietat dels fenòmens epidemiològics i climàtics, i van fer èmfasi en la necessitat d’aplicar políticament els coneixements científics i mantenir els criteris de rigor i independència de la ciència.

El president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Ramon Roca i Enrich, va inaugurar el debat assenyalant que ens trobem davant d’un repte de salut planetària i remarcant la importància d’invertir en polítiques socials. També va subratllar que els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) seran essencials en el món post COVID-19. El director del Centre d’Estudis en Temes Contemporanis, Pere Almeda, va presentar la resta de sessions del cicle, que abordaran l’impacte de la pandèmia en la democràcia, els drets de la ciutadania, la crisi climàtica o el context geopolític. Arnau Queralt-Bassa, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i president de la xarxa EEAC (European Environment and Sustainable Development Advisory Councils) es va encarregar de moderar la sessió, que va començar amb la formulació d’unes preguntes inicials a partir de les quals els ponents van desenvolupar les seves intervencions.

Crisi sistèmica

Durant la seva intervenció, Josep M. Antó, investigador principal a ISGlobal i catedràtic de Medicina a la Universitat Pompeu Fabra, va definir la salut planetària com la coincidència entre el que és bo per a la salut humana i el que és bo per al planeta, i va emfatitzar la necessitat de repensar els sistemes de salut en un moment en què, en paraules seves, “la crisi climàtica és un risc existencial per a la nostra societat”. El Dr. Antó va destacar la naturalesa sistèmica de la crisi actual i la seva vinculació amb les característiques de l’Antropocè. L’expert va advertir que, si s’aspira a establir una correlació entre la COVID-19 i la salut planetària que permeti entendre la situació, cal adoptar una perspectiva sistèmica que combini multisectorialitat i interdisciplinarietat. “Aquesta pandèmia no és una crisi aleatòria; revela un context global de negligència”, va afirmar.

Marta Guadalupe Rivera Ferre, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes alimentaris a la Universitat de Vic, va analitzar la situació actual dels sistemes alimentaris assenyalant la necessitat d’adoptar una perspectiva analítica que no només tingui en compte el respecte dels límits planetaris biofísics que permeten garantir la vida, sinó que posi en relleu la necessitat de cobrir aspectes socials que permeten vincular la salut de les persones i la del planeta. Segons la ponent, “el sistema alimentari està directament relacionat amb el canvi climàtic i l’emergència de les pandèmies”, atès que fenòmens com la desforestació, la fragmentació d’hàbitats, la intensificació de l’agricultura, l’increment de la globalització o la pèrdua de biodiversitat contribueixen als processos de zoonosis que originen pandèmies com la de la COVID-19.

Una qüestió de probabilitats

Jordi Serra Cobo, professor associat del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona i investigador de l’Institut de recerca de la biodiversitat IRBio, va afirmar que hi haurà noves epidèmies en els propers anys. “Per què apareixen pandèmies? Per probabilitats. La diferència entre anteriors epidèmies en la història de la humanitat i el moment actual és que ara estem canviant les probabilitats, les estem fent augmentar i, per tant, ens estem exposant a nous patògens que desconeixíem”. Segons Serra Cobo, els patògens sempre hi són i hi seran, però allò que fa que passin dels reservoris animals als humans són factors com la desforestació, la pèrdua de biodiversitat o el consum d’animals salvatges, entre d’altres. “Amb la desforestació, molts animals que perden els seus hàbitats s’acostumen a viure en estructures i habitatges humans, i és així com creixen les probabilitats que els virus saltin a les persones”. A més, segons l’expert, l’augment de la mobilitat humana i la intensificació del sistema alimentari fan que les pandèmies es propaguin ràpidament.

Governança i independència de la ciència

Durant l’estona d’intercanvi d’opinions, els experts van aprofundir en idees que havien anat sorgint, com la idea d’interdisciplinarietat en la comprensió de les epidèmies, i també van abordar altres qüestions. Un dels temes clau va ser la situació de la recerca científica en l’actualitat i la seva relació amb la governança. Josep M. Antó va destacar que cal conservar la independència de la ciència per tal de mantenir el seu potencial, així com la necessitat de respectar els seus ritmes i d’aconseguir generar mecanismes de síntesi del coneixement científic. Marta G. Rivera Ferre va fer èmfasi en la necessitat d’un poder polític autònom del poder econòmic i que es guiï per criteris científics tot actuant de manera proactiva. Jordi Serra Cobo va destacar la importància de l’educació per assolir un canvi generacional.

Davant de la pregunta sobre si la situació actual i les mesures polítiques que s’estan adoptant podrien conduir a un “món nou”, els ponents van mostrar-se reticents a vaticinar un canvi radical i immediat, però sí que van augurar que la crisi del coronavirus i els xocs futurs que puguin arribar podrien servir per canviar gradualment el paradigma, ja que no hi haurà més remei. “Els últims anys hem après quins reptes tenim plantejats. L’Agenda2030 i l’informe de l’IPCC de 2018 marquen el camí. A Europa, el Green Deal suposa un possible canvi de paradigma. Els objectius els tenim definits; el repte és la governança”, va destacar Josep M. Antó.

Marta G. Rivera Ferre, però, també va voler apuntar les dificultats en la implementació del coneixement disponible. “Si el poder polític, amb tota la informació que hi ha sobre el canvi climàtic, no està responent de manera valenta per culpa de les pressions del poder econòmic, ens trobem que estem prenent decisions de forma reactiva”. “Veient la història de la humanitat i la nostra conducta com a espècie, anem avançant a bufetades. Crec que aquesta és una primera sotragada forta, i en vindran més, perquè normalment no aprenem mai a la primera”, va concloure Jordi Serra Cobo.

Presentacions dels ponents

back to top