Escenaris de futur i respostes econòmiques i socials a la crisi de la COVID-19

Matilde Mas, Teresa Garcia-Milà, Núria Mas

La pandèmia de la COVID-19 està transformant les nostres societats i té un impacte directe sobre els nostres sistemes econòmics que obre molts interrogants. Quins escenaris de futur hem de preveure en el món post coronavirus? Quines respostes econòmiques i socials cal donar a aquesta crisi? Tots els indicadors apunten cap a una caiguda històrica, però com ha de ser la recuperació i els nous models que volem construir?

En la segona sessió del cicle sobre l’impacte de la COVID-19, impulsat des del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, les economistes Matilde Mas, Teresa Garcia-Milà i Núria Mas van reflexionar sobre totes aquestes qüestions i van dibuixar algunes de les polítiques que, des del seu punt de vista, caldria aplicar en la reconstrucció econòmica un cop passada la pandèmia.

El debat, moderat per la directora general d’Anàlisi Econòmica, Marta Curto, va cobrir una àmplia gamma de temes, des del rol de la Unió Europea i les polítiques comunitàries fins a les conseqüències del coronavirus en la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units o els retrocessos en el procés de globalització. També van ser temes de debat les polítiques fiscals o les polítiques per ajudar a treballadors i PIMES, les transformacions del sistema econòmic o la necessitat d’un nou contracte social, entre d’altres qüestions. En aquest sentit, les ponents van coincidir a destacar que ara és el moment d’avançar cap a la unió fiscal a nivell europeu, amb polítiques fiscals coordinades en l’àmbit de la Unió Europea. També van subratllar que cal fer polítiques actives d’ocupació per potenciar el talent i superar la bretxa digital, i acompanyar a petites i mitjanes empreses perquè puguin esdevenir més competitives. Segons les expertes, és important tenir a punt les polítiques públiques per quan el fons de recuperació europeu estigui dissenyat.

Una sortida expansiva

L’acte el va inaugurar el conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé, que va defensar que cal impulsar “una reconstrucció que afronti les desigualtats econòmiques i socials accentuades per la pandèmia”. En aquesta reconstrucció, va afirmar, és molt important garantir la transparència i els drets fonamentals. A continuació va intervenir el vicepresident del govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, que va subratllar que cal ajudar a empreses i treballadors i preparar el país per superar els reptes. “Hem d’alçar la mirada per projectar quin país volem d’aquí a uns anys, i incorporar la voluntat de futur en la presa de decisions actual”, va assegurar. Aragonès va defensar que cal una sortida expansiva de la crisi, a l’estil keynesià, amb tres eixos estratègics: en primer lloc, una economia per a la vida, centrada en les cures, la recerca, la salut i el benestar; en segon lloc, la digitalització massiva i, en tercer lloc, la transició ecològica. Per la seva banda, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista IDEES, Pere Almeda, va parlar de la resta de sessions del cicle, que analitzaran l’impacte de la pandèmia sobre la democràcia, la crisi climàtica o la geopolítica i el sistema internacional.

Context internacional i globalització

Matilde Mas, catedràtica de Fonaments d’Anàlisi Econòmic de la Universitat de València i directora de projectes internacionals de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), va centrar la seva intervenció en el context internacional, posant el focus en la crisi dels processos globals. Segons l’experta, la globalització ja estava sent qüestionada des de molt abans de la pandèmia. “Segueixo pensant que és un error tancar-se i tornar a l’autarquia, però caldria modificar el lliure comerç almenys en tres direccions: diversificar proveïdors, perquè ja hem vist què vol dir que la fàbrica del món –és a dir, la Xina– col·lapsi; disminuir les fronteres, perquè a major nombre de fronteres que cal creuar, més difícil és que t’arribin els subministraments; i, per últim, el més fonamental: protegir els col·lectius perjudicats”.

La catedràtica també va analitzar el rol d’Estats Units i la Xina, i va assegurar que la Xina ja ha guanyat l’hegemonia en detriment dels EUA, malgrat dos errors importants que li fan perdre autoritat moral: el secretisme en la gestió del virus i el descontrol en la venda de material sanitari. Pel que fa al rol de la Unió Europea, l’economista va assegurar que era un moment clau per a situar-se com a àrbitre entre Estats Units i Xina, però la UE ha desaprofitat l’oportunitat enmig de la pròpia desorientació i de la crisi estructural que pateix com a projecte polític. “Si volem salvar la Unió Europea tal com la van concebre els seus pares fundadors, hem de prendre mesures molt ambicioses. Tot i això, és molt difícil que s’accepti qualsevol sistema de mutualització del deute”, va assegurar.

Una crisi ‘sense culpables’

En la seva intervenció, Teresa Garcia-Milà, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i directora de la Barcelona Graduate School of Economics, es va preguntar pel significat de la idea de superar la pandèmia. “Què vol dir superar aquesta crisi? Tornar al no distanciament físic?”. En aquest sentit, va remarcar que la situació és d’una gran incertesa, i que tots els escenaris de futur i prediccions de caiguda i de recuperació econòmica estan totalment determinats per la durada dels períodes de confinament i de tornada a la normalitat. L’experta va posar èmfasi en distingir la crisi actual de la COVID-19 amb la crisi financera de 2008. “La situació és ben diferent de la darrera crisi que hem patit; actualment hi ha un xoc d’oferta i de demanda perquè la cadena global s’ha trencat”. A més, va assegurar que una de les característiques més interessants de l’actual crisi és que “ara no hi ha culpables pel que fa a actors econòmics, com per exemple un sector immobiliari o financer a qui es pugui demanar comptes o exigir responsabilitats. L’impacte global és gairebé igual per a tothom; la caiguda del PIB i de l’ocupació és de gran magnitud, mai vista en un període tan curt, del 20 o 25%”, va apuntar.

Garcia-Milà va assegurar que hi ha hagut una resposta ràpida i contundent en matèria de política econòmica i monetària, però no pas en l’àmbit fiscal, i va assenyalar que la diferència entre Europa i Estats Units en política fiscal és molt gran. “Europa va aprendre a agilitzar les mesures de política monetària després de la reacció lenta de l’última vegada, i aquest cop el Banc Central Europeu estava preparat. Però en matèria fiscal, cada país europeu ha emprès la seva pròpia política, i això demostra, una vegada més, que Europa és feble en aquest àmbit”. Per aquest motiu, va defensar que ara és el moment de discutir aquesta qüestió i avançar en un model de major intervenció fiscal; la pandèmia podria ser, doncs, una finestra d’oportunitat per aprofundir en la integració europea. “Esperem que aquesta crisi porti a la UE a buscar solucions, de la mateixa manera que la crisi anterior ens va ajudar a avançar”.

L’economia de la nova normalitat

Per la seva banda, Núria Mas, cap del Departament d’Economia de l’IESE Business School, es va focalitzar en tres idees clau. La primera, relacionada amb la situació d’emergència sanitària: cal ser capaços de crear un clima de confiança perquè el risc sigui percebut com a raonable. És a dir, que si la gent surt al carrer i va a comprar, pugui fer-ho acceptant un risc que sigui assumible, i que els actors econòmics puguin estar en condicions de reprendre la seva activitat. Així, si arriba una segona onada o hi ha un rebrot, serà molt importatnt que hi hagi una resposta ràpida i una gestió eficient.

La segona idea que va destacar l’experta és que cal tenir en compte que aquesta crisi és diferent de l’anterior. “Afecta de manera molt diferent a determinats sectors i persones, i és fonamental preservar el teixit industrial durant el temps en què aquests sectors estiguin aturats”, va afirmar. En tercer lloc, va subratllar que és bàsic centrar la mirada en un pla per a la recuperació. “Hem de tenir els ulls posats en el futur i tenir clar quins són els sectors que permetran que l’economia creixi en la nova normalitat. No tots els sectors estan igualment ben posicionats, i cal triar en quins àmbits estratègics s’han de destinar més recursos a partir d’un diagnòstic compartit entre governs, agens socials i empresaris”.

L’economista va assegurar que aquesta crisis actua com a accelerador de tendències que ja existien, derivades dels problemes de la cadena de valor global. És, doncs, com un parèntesi que obliga a replantejar-nos temes com l’envelliment de les societats, el sistema de pensions i els sistemes sanitaris. També ens fa pensar en els canvis i transformacions que cal encarar, com la transició tecnològica.

Estratègies per encarar el futur

Durant l’intercanvi d’opinions entre les ponents, van sorgir diverses estratègies i propostes de polítiques públiques per encarar el futur. Matilde Mas va parlar, per exemple, d’augmentar els recursos en l’àmbit sanitari, invertir en I+D, fer més fortes les institucions, deixar d’utilitzar els marcs de referència de guerra –ja que no s’ha destruït el capital tangible– i reflexionar sobre el mediambient, el transport públic i el món rural, factors clau en l’impacte de la COVID-19. Un altre punt en què van coincidir les ponents és la necessitat de combatre la bretxa digital i augmentar la formació en aquest àmbit.

En relació amb aquest darrer tema, les expertes van defensar la necessitat d’aprofundit en l’economia del coneixement i transformar-la a través de les polítiques actives d’ocupació. “Davant la incertesa, cal adaptabilitat. L’hosteleria, els comerços i el sector de l’oci es veuran molt perjudicats, i cal plantejar sortides modulars que responguin a les diferents etapes de la desescalada”, va assegurar Teresa Garcia-Milà. “Hem de posar especial atenció a les PIMES, amb polítiques actives d’ocupació i de formació continuada. Cal formació digital i, en alguns casos, si necessitem més professionals, també formació sanitària”, va afirmar l’experta. Alhora, Garcia-Milà va defensar la necessitat d’una reforma laboral per protegir els treballadors i fer créixer la productivitat.

Respecte als grans consensos entre Catalunya, Espanya i la Unió Europea, Núria Mas va assegurar que són necessaris, però encara és més important tenir clars els objectius. “En l’àmbit europeu s’ha d’articular un diagnòstic entre els actors que participen activament en l’economia; una alternativa a la ja improbable mesura dels coronabons és l’augment de les partides pressupostàries de la UE”, va subratllar.

Nova fiscalitat?

Preguntades sobre les mesures fiscals i la possibilitat de pujar els tipus impositius, les ponents van coincidir que no sempre les mesures més fàcils i populars són les que funcionen millor. Matilde Mas va parlar del problema crònic d’infrafinançament públic, i va assegurar que aquesta és la veritable problemàtica. Per tant, a parer seu, el que cal fer són reformes estructurals que resolguin aquesta situació, i caldrà un pacte social per tirar-ho endavant. Teresa Garcia-Mitjà va opinar que ja hi ha una estructura redistributiva, però mal plantejada, que es basa en les rendes del treball. A més, va assenyalar que hi ha molts casos de frau fiscal, i que cal mirar de buscar un model de recaptació que se sustenti en el consum i no en el país on s’opera.

Núria Mas va afegir que s’ha de pensar en un disseny per no perjudicar la recaptació i que no incentivi la fugida de capitals. “Hem de pensar en el disseny de la fiscalitat de manera que tingui en compte un equilibri global, ja que les empreses sempre tenen alternatives”. A més, va posar sobre la taula un altre element: la gestió de la despesa. “Quan parlem de sostenibilitat de les polítiques fiscals, també hem de pensar en la despesa. Sovint som bons en afegir, però no tan bons en treure; hi ha coses que haurem de fer de manera diferent per aconseguir eficiència; saber distingir de què cal prescindir és el més important”.

Torn de preguntes

En la part final de la sessió, les expertes van respondre a les preguntes del públic, que havien arribat a través del xat en directe de Youtube i via Twitter, amb l’etiqueta #IdeesCovid19. En les respostes, les ponents van reflexionar sobre la globalització i sobre el finançament dels denominats actius intangibles.