L’impacte social i econòmic de la COVID-19

Oriol Aspachs, Albert Carreras, Sara de la Rica, Judit Vall

Com afectarà la crisi del coronavirus a les nostres societats? Quines són les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia? La primera sessió del cicle de debats virtuals sobre la COVID-19, impulsat pel Centre d’Estudis de Temes Contemporanis en col·laboració amb el CADS i el Departament de la Vicepresidència, Economia i Hisenda, va analitzar l’impacte social i econòmic del coronavirus a través de la visió de persones expertes del món econòmic. Els ponents van remarcar la necessitat d’enfortir el sector públic per mitigar la desigualtat econòmica provocada per la crisi, la importància d’articular una bona política econòmica i el fet que aquesta pandèmia podria ser una oportunitat per canviar el model tecnològic, energètic i social.

El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, va inaugurar la sessió. En les seves paraules, va destacar la necessitat de reflexionar sobre els possibles recorreguts que podrien ajudar a llarg termini a superar amb resiliència una crisi que és multidimensional. “Volem liderar la reflexió sobre el món post-COVID, amb mirada llarga i inclusiva”, va assegurar. Solé també va remarcar el compromís del Govern de la Generalitat amb l’abordatge de la situació des d’una mirada inclusiva, centrada en la vulnerabilitat, i des del treball en xarxa, que permeti evitar els errors que es van cometre en la gestió de la crisi del 2008.

Pere Almeda, director del Centre d’Estudis en Temes Contemporanis i de la revista IDEES, va presentar la resta de sessions del cicle, que abordaran l’impacte de la pandèmia en l’àmbit de la salut planetària, els escenaris de futur i les respostes econòmiques i socials, la democràcia, els drets de la ciutadania, la crisi climàtica o el context geopolític. “És important que fem les preguntes pertinents i escoltem la pluralitat de respostes en un món cada vegada més complex”, va assegurar Almeda. Per la seva banda, Marta Curto, directora general d’Anàlisi Econòmica, va moderar la conversa i va fer referència a la necessitat d’adaptar-nos a la situació d’incertesa i començar a pensar en una recuperació que eviti tornar al model econòmic i social insostenible que hi havia abans de la crisi.

La incertesa: l’element central

Durant el debat, director d’estudis de Caixa Bank, Oriol Aspachs, va subratllar la gran incertesa del moment actual, fet que ha esdevingut un element fonamental en l’anàlisi econòmica, i va parlar de la dificultat a l’hora de valorar l’impacte econòmic exacte de la crisi sanitària, tot i que va remarcar que serà, sens dubte, un impacte històric. Tot i així, va voler aportar un apunt d’optimisme al destacar que “des que es va començar a relaxar la duresa de les mesures de confinament, s’observa un canvi de tendència notable en la despesa”.

Albert Carreras, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat Pompeu Fabra, va assegurar que cal tenir en compte que aquesta crisi no neix de la pròpia dinàmica del sistema econòmic, sinó d’una emergència sanitària. “Aquesta crisi l’han decidit les autoritats públiques per un afer de salut pública; no té res a veure amb el funcionament de l’economia. Això també ens obliga a pensar respostes diferents”, va explicar. Carreras va defensar la capacitat d’endeutament dels estats per mitigar l’impacte econòmic i social de la pandèmia, i va subratllar la necessitat d’un comportament virtuós per part de la ciutadania, tant individualment com en l’àmbit col·lectiu, com a element clau per poder tornar a la normalitat i mitigar els danys fins al moment en què arribi la vacuna.

La directora de la Fundació ISEAK, Sara de la Rica, va centrar la seva intervenció en el mercat laboral i va valorar positivament que s’hagi pogut suspendre temporalment l’ocupació gràcies als ERTO, així com el fet que s’hagi pogut implementar el teletreball. L’experta va destacar la importància de respectar el distanciament físic entre persones per poder reactivar progressivament l’economia i, basant-se en el que diuen la majoria de fonts, va pronosticar que a finals d’any “hi haurà un deute públic del 120% del PIB i una taxa d’atur del 20%”. Malgrat les xifres, Sara de la Rica va argumentar que la situació actual és una oportunitat per emprendre dues transicions: la transició energètica, d’una banda, i la transició tecnològica, de l’altra, enfocada en l’I+D+A, on la lletra A es refereix a l’adequació de les persones treballadores. “Estem vivint de manera insostenible amb el planeta i cal replantejar-ho. Aquesta crisi és una mena d’accelerador que, alhora, obre possibilitats”.

Preguntada sobre si els ERTO podrien provocar un canvi en la cultura empresarial que condueixi a menys temporalitat, Sara de la Rica va comentar que aquests mecanismes han contribuït a augmentar la flexibilitat interna dins les empreses, però va criticar que la normativa actual faci que les persones amb contractes temporals no puguin beneficiar-se’n. L’experta va destacar la importància d’evitar que els ERTO acabin convertint-se en EROS i les empreses facin fallida, i per això va apostar per una major flexibilitat i adaptabilitat d’aquest tipus d’expedients per poder-los aplicar a les persones amb contractes temporals. Malgrat tot, també es va mostrar molt crítica amb la generalització de la temporalitat i va apel·lar a la necessitat de limitar-la tant políticament com a través d’un canvi en la cultura empresarial.

Per últim, Judit Vall, professora d’Economia de la Universitat de Barcelona, va centrar la seva intervenció en els efectes de la pandèmia en la salut mental de la població, provocats en gran part per les mesures de confinament, i va citar estudis anteriors sobre l’impacte de l’Ebola i la SARS. Vall va destacar que els sanitaris i les famílies amb infants són els col·lectius més vulnerables, que poden tenir seqüeles psicològiques prolongades en el temps, tant a curt com a llarg termini. L’economista va parlar d’un estudi que ha investigat l’impacte de la COVID-19 en una mostra de la població espanyola, i que conclou que la situació actual està tenint efectes a curt termini molt negatius en la salut mental, sobretot de persones en situacions econòmiques inestables, que podrien romandre si no hi ha una intervenció política contundent i si no es reforça el sistema de salut pública. “Si no hi ha una voluntat política i unes polítiques públiques que vagin dirigides a recuperar la salut mental de la població, per si sola no tornarà als nivells pre-COVID”, va afirmar.

La sessió va continuar amb intercanvis d’opinions entre els ponents sobre diferents qüestions. Per exemple, sobre si la crisi econòmica podria desembocar en una crisi financera. Aspachs va llençar un missatge de calma i va comentar que la situació actual a nivell bancari no té res a veure amb la crisi del 2008. No obstant això, segons Aspachs, la situació és greu i hi ha la necessitat d’una solució molt contundent en l’àmbit de política econòmica. L’expert va alertar que “estem tornant a cometre l’error, en l’àmbit europeu, de confiar tota la resposta a la crisi al Banc Central Europeu”, i que és necessari un pla de reestructuració fiscal a nivell europeu que permeti solucionar els problemes d’arquitectura institucional que té la UE.

Lliçons d’anteriors crisis

Per analitzar quines lliçons podem aprendre de crisis anteriors, Albert Carreras va explicar les semblances i diferències de la crisi actual amb altres episodis, entre els quals la pesta negra. En aquest sentit, el confinament com a solució és la mateixa reacció que es podia haver tingut en l’època medieval, quan no es tenia coneixement biològic sobre la infecció. Sobre la grip espanyola del 1919, Carreras va afirmar que és un precedent en el qual no es van prendre mesures de salut pública degut a la manca d’informació i a la manca de contacte entre continents. També va fer una comparació entre la pandèmia i les guerres, en què es produeix la desmobilització de la capacitat productiva, com ha passat avui. El catedràtic d’Història Econòmica va destacar la singularitat de tots aquests esdeveniments, que generen pors que canvien les conductes i l’organització social de manera permanent. “El confinament és un esdeveniment extrem. Tothom que l’hagi viscut el recordarà. Hi ha moltes coses que canviaran i que no deriven de la voluntat de crear un nou món després de la COVID-19, sinó de la projecció de les pors que tenim ara”.

També es va parlar del rol essencial del sistema sanitari, i com aquesta situació ha fet que la població sigui molt més conscient de la importància del sistema públic de salut. Judit Vall va afirmar que cal dotar-lo de majors recursos perquè estigui més preparat per a futures crisis com l’actual, i va fer referència a un estudi en el qual ha participat, segons el qual “el 58% dels enquestats creuen que la sanitat és la política pública més important, i estarien disposats a pagar més impostos”. En aquest sentit, Sara de la Rica va reivindicar el paper de les cures i la tasca de tot el personal mèdic i sociosanitari. “Els aplaudim cada dia a les 8 del vespre. Des d’un punt de vista laboral, cal tractar millor a aquells que s’ha demostrat que són tan importants”, va afirmar. A la part final de la conversa, també es va alertar de la possibilitat que les dones siguin les més perjudicades en les desigualtats creixents del nou món post-COVID a causa de la major càrrega que suporten en l’àmbit de les cures.

Major fiscalitat i reforç del sector públic

Tots els ponents van coincidir en què unes polítiques públiques que constitueixin una bona resposta a la crisi seran aquelles que reforcin el sector públic, sobretot la sanitat i el sistema educatiu. Només així s’aconseguirà mitigar les desigualtats socials que aniran agreujant-se durant els propers mesos, i que el mercat per si sol no corregirà. “Clarament hi ha hagut guanyadors d’aquesta crisi, com les grans empreses tecnològiques”, va afirmar Carreras. Segons el punt de vista de tots els ponents, serà inevitable una major fiscalitat, que haurà d’articular-se a nivell europeu.

En la part final de la sessió, els experts van respondre a les preguntes del públic, que havien arribat a través del xat en directe de Youtube i també via Twitter, amb l’etiqueta #IdeesCovid19. En les respostes, els ponents van assegurar que el moment actual pot ser una oportunitat per redefinir molts elements estructurals del sistema i emprendre projectes comuns en l’àmbit espanyol, europeu i mundial. També es va parlar de la capacitat de les petites empreses d’invertir en tecnologia, de les principals fallides del sector públic català i espanyol, de la sostenibilitat de les finances públiques de països com Espanya, Itàlia o Portugal, de la idea de decreixement i de la transició cap a una economia més sostenible.