Eines i polítiques per una transició sostenible

Com podem fer front a la crisi climàtica que viu el planeta? Com serà la recuperació post-pandèmica? En quin punt es troba la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030, aprovada fa 6 anys per Nacions Unides? Quines eines i polítiques cal impulsar per avançar cap a un canvi de paradigma sostenible? Quin rol hi juguen les institucions europees?

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis va organitzar, dimarts 28 de setembre a les 12.30h, l’acte de cloenda del dossier “L’Agenda 2030: transformem el món davant l’emergència planetària“, publicat en format digital a la revista IDEES al llarg de l’últim any, en col·laboració amb el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i la Càtedra LideratgeS d’ESADE. El col·loqui, que va tenir lloc a la Sala Salvador de l’Institut Botànic, va comptar amb la participació de la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina; Arnau Queralt, director del CADS i un dels coordinadors de la iniciativa; Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i autora d’uns dels articles inclosos al dossier; Ferran Curtó, director adjunt de la Càtedra LideratgeS d’ESADE, i Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. La conversa va ser moderada pel director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, Manuel Manonelles. Durant el col·loqui, els ponents van coincidir a destacar la necessitat de passar a l’acció davant la urgència dels reptes que afecten el planeta.

Una “allau de crisis”

La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va obrir la conversa amb una reflexió al voltant dels reptes que cal encarar després de la COVID-19 i el rol que tindrà l’Agenda 2030 en les futures transformacions. Alsina va fer referència a l’advertiment del secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, d’una “allau de crisis” després de la pandèmia, i va assegurar que l’Agenda 2030 serà un “instrument clau” per afrontar totes aquestes crisis. “El multilateralisme i la política d’acció exterior continuen sent una part indestriable de la solució als reptes globals”, va afirmar.

Citant el discurs d’investidura d’Enric Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat el 6 d’abril de 1914, la consellera va remarcar que “no hi ha perill més gran que la immobilitat”, i va apuntar que “els propers anys seran cabdals, com ho és la velocitat a la qual s’han d’introduir els canvis”. També va posar l’accent en la col·laboració publico-privada i en la importància de les dades. “Cal generar millors dades, més ben estructurades, per poder digerir-les i que serveixin més i millor a l’hora de prendre decisions”.

En les paraules de benvinguda, el director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i moderador de l’acte, Manuel Manonelles, va destacar el conjunt de contribucions recollides al monogràfic de la revista IDEES, amb una vintena d’articles signats per experts i expertes d’àmbit català i internacional que reflexionen al voltant de diverses qüestions relacionades amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, com són l’economia circular, el canvi tecnològic, l’educació, la cultura o la igualtat de gènere. Manonelles també va anunciar que, properament, el dossier es publicarà en format paper.

L’Agenda 2030: una eina transversal

Per la seva banda, Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, va posar en valor la combinació entre la dimensió analítica i la vocació propositiva del monogràfic d’IDEES, i va destacar especialment la transversalitat de l’Agenda 2030. “Tenim un món cada cop més desigual, les dades són esfereïdores: pràcticament una quarta part de la població catalana està en risc de pobresa o exclusió social, hem perdut un 25% de les espècies que habiten la Terra, la taxa d’abandonament escolar és massa alta i l’any 2020 un 35% de les dones de Catalunya estaven inactives professionalment perquè es dedicaven a les cures”. En aquest sentit, Queralt va destacar que “l’Agenda 2030 és un mirall que mostra aquesta realitat però que, alhora, permet buscar solucions universals i transversals”, i va assegurar que “no som prou conscients de la urgència de tots aquests reptes”. Segons el director del CADS, “la nostra gran obsessió és que els ODS no siguin una cosa a part; darrere dels ODS hi ha polítiques que han de ser transformadores”. “D’aquí a 9 anys hem d’haver transformat el país i el món”, va concloure.

Ferran Curtó, director associat de la Càtedra LideratgeS d’ESADE, va assenyalar que l’emergència climàtica està indefectiblement provocada pel model econòmic actual, i va alertar de les conseqüències “dramàtiques” d’aquesta crisi planetària. “Haurem de tenir la capacitat d’anticipar-nos-hi: els lideratges i els centres de decisió hauran de ser reactius i adaptar-se a aquesta nova situació”, va afirmar. Curtó també va alertar que les transicions cap a l’economia verda no seran “fàcils ni ràpides”, amb el risc que “molta gent es quedi enrere”. D’altra banda, va denunciar que hi ha una desconnexió entre les accions que es duen a terme i els resultats, ja que els indicadors globals de sostenibilitat no milloren. “La sostenibilitat està molt arrelada a l’àmbit discursiu, però massa sovint no es baixa al terreny de les actuacions concretes”, va assegurar. En aquest sentit, Curtó va destacar que serà necessari canviar els models de producció i de consum i afrontar els reptes ètics que suposen les noves tecnologies i la digitalització. “Ja no són possibles actuacions aïllades; tothom ha d’anar en la mateixa direcció”.

One Health: una única salut planetària

Des d’una perspectiva crítica, Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, va centrar la seva intervenció en subratllar la gravetat de la pèrdua de biodiversitat, fet que està darrere de moltes de les crisis que pateix el planeta. La investigadora va preguntar al públic què volia dir la biodiversitat i per què és important. “Quan parlem de biodiversitat ningú pensa en l’economia, però la biodiversitat és un component fonamental de moltes activitats econòmiques, com l’agricultura o la pesca, de les quals en depèn el 50% de la població”. Pérez-Porro va subratllar que la pèrdua de biodiversitat i la crisi climàtica “són dues cares de la mateixa moneda”, que es retro-alimenten constantment, i va apel·lar al concepte de One Health o salut planetària, que fa referència a tractar la salut humana, animal i ambiental com una única salut. “Hem de fer mainstream la crisi de la biodiversitat”, va reclamar, “perquè totes les crisis estan connectades i les hem d’afrontar de manera conjunta i transversal”. Per últim, Pérez-Porro també va fer una crida a passar a l’acció: “hi ha una crisi afegida de lideratge: calen líders valents que prenguin decisions valentes. Els científics i les científiques produeixen moltes dades, però aquestes s’han d’utilitzar per dur a terme accions. La gent que s’asseu a la taula per prendre decisions ha de poder transformar les dades en accions tangibles, que tinguin repercussió en la societat. La inacció és més cara que l’acció”, va subratllar.

Finalment, el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Manuel Szapiro, va reflexionar sobre el rol de les institucions europees en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i va destacar el paper fonamental del Pacte Verd Europeu i dels fons Next Generation EU. “Cal que la recuperació post-pandèmica sigui transformadora i col·lectiva, i l’Agenda 2030 ha de ser la nostra brúixola”, va afirmar. En aquest sentit, Szapiro va explicar que l’objectiu és que els plans de recuperació dels estats membres dediquin el 37% de la despesa a objectius climàtics i un 20% a la transició digital. “L’estratègia de la Unió Europea ha de ser clau per assolir la implementació dels ODS. Cal tractar els ODS de manera col·lectiva i a tots els nivells, i treballar per a la seva implementació efectiva, reforçant la coherència entre les polítiques pressupostàries europees i l’Agenda 2030”. Szapiro va concloure que “la inacció ja ens ha costat massa cara, i ens pot portar a haver d’encarar situacions irreversibles”