Envers una prosperitat compartida: el futur de les relacions Europa-Àfrica
Victòria Alsina, Roger Albinyana, Viviane Ogou, Manuel Manonelles i Tarragó, Dhesigen Naidoo, Larabi Jaïdi, Holy Ranaivozanany, Oscar Mateos
Quin és el futur de les relacions entre Europa i l’Àfrica? Com podem enfortir la cooperació i afrontar conjuntament reptes compartits com els efectes de la crisi climàtica o la transició digital? En la vigília de l’inici de la sisena cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana, diversos experts de think tanks europeus i africans van reflexionar sobre totes aquestes qüestions en una jornada de debat sota el títol ‘Towards Shared Prosperity: the Future of Europe-Africa Relations’, que va tenir lloc en format híbrid a la seu de la Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les. L’acte, que formava part del monogràfic de la revista IDEES dedicat a analitzar el futur del continent, va ser coorganitzat pel Departament d’Acció Exterior i Govern Obert, la Delegació del Govern davant la Unió Europea, el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i ACCIÓ.
La consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, va donar la benvinguda a l’esdeveniment i va descriure la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana com una “oportunitat única” que obrirà el camí per a una “col·laboració més estreta i fructífera”. Per a Alsina, en un món globalitzat i amb creixement interdependent, “fòrums multilaterals com aquesta cimera són imperatius”. La consellera també va reivindicar el rol de Catalunya “com a pont que connecta els dos continents” gràcies a la seva ubicació geogràfica. “Estem compromesos amb el desenvolupament tant africà com mediterrani; el Govern vol impulsar un model de prosperitat compartit”, va afirmar.
La jornada es va desenvolupar en dues taules rodones. La primera va comptar amb la participació de Holy Ranaivozanany (Africa-Europe Foundation), Roger Albinyana (IEMed), Larabi Jaïdi (Policy Centre for the New South), Dhesigen Naidoo (Institute for Security Studies) i Viviane Ogou (La Puerta de África), i va ser moderada per Oscar Mateos, professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna – Universitat Ramon Llull i coordinador del grup de recerca sobre globalització, conflictes, desenvolupament i seguretat (GLOBALCODES). Mateos també és el coordinador del dossier de la revista IDEES “Àfrica, epicentre d’una realitat canviant“, que recull una vintena de contribucions sobre el futur de l’Àfrica.
En el primer debat, els ponents van reflexionar sobre els resultats que s’esperen de la cimera d’aquesta setmana a Brussel·les i sobre com veuen l’evolució de les relacions entre els dos continents. Durant la seva intervenció inicial, Oscar Mateos va subratllar que “l’Àfrica ja no es pot concebre com un territori perifèric en les relacions internacionals, sinó com l’escenari central d’una realitat global canviant”. En la mateixa línia, la presidenta de La Puerta de África, Viviane Ogou, va destacar el “canvi en les relacions històriques de poder” i el fet que “l’Àfrica sigui avui al centre de converses geopolítiques”. Tot i així, va recordar que “calen estructures permanents de diàleg, i no només cimeres de dos dies cada dos anys, en les quals no hi ha massa espai per al debat real”.
El rol dels joves
El rol dels joves va ser un dels temes destacats d’aquesta primera taula rodona. Viviane Ogou va defensar el paper central que el jovent africà ha de tenir en la narrativa d’aquesta cimera. “Quan parlem de les relacions entre la UE i l’Àfrica, en realitat estem parlant de com els joves obtindran les eines i les capacitats per afrontar els reptes de l’Àfrica i construir un futur pròsper”. Una idea compartida per Holy Ranaivozanany, que va subratllar la necessitat que els líders d’ambdós continents parlin com a iguals i posin “els joves al centre de les converses per avançar cap a un pla d’accions que permeti assolir els objectius de l’Agenda 2063”. Segons Ranaivozanany, “hi ha un interès creixent per renovar l’aliança entre l’Àfrica i Europa; ara més que mai, amb el context de la pandèmia i la crisi climàtica, necessitem pensar d’una manera diferent”.
Reptes demogràfics i educació
Per la seva banda, Larabi Jaïdi, investigador del Policy Center for the New South, va analitzar els reptes demogràfics africans i va posar èmfasi en la importància de l’educació. “Per aprofitar el dividend demogràfic, els governs africans haurien d’accelerar els programes educatius i les oportunitats econòmiques, i la Unió Europea pot ajudar en aquest procés amb recursos i transferència de coneixement”. Jaïdi també afirmar que cal remodelar les relacions entre l’Àfrica i Europa a partir de la geometria variable, donant prioritat a objectius sectorials relacionats amb qüestions com l’energia, l’alimentació, el clima o la seguretat. “La cooperació en l’àmbit de la transició verda i la sostenibilitat ofereix oportunitats per a l’aprenentatge i la producció conjunta de coneixement per part d’actors europeus i africans”, va destacar.
Canviar el paradigma
Roger Albinyana, director gerent de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), va insistir en la necessitat de canviar el paradigma unilateral en el qual l’Àfrica és únicament receptora de les donacions d’Europa i establir una “cooperació recíproca”. També va reivindicar la Mediterrània com un element clau que permet connectar i integrar Europa, l’Àfrica del Nord i l’Àfrica subsahariana. “La Unió Europea hauria de donar prioritat a les estratègies dedicades no només als acords bilaterals, sinó també a la integració del conjunt de l’Àfrica”, va assegurar.
Dhesigen Naidoo, investigador de l’Institute for Security Studies (ISS Africa) i director executiu de la Water Research Commission (WRC) de Sud-àfrica, va argumentar que la cimera entre la Unió Europea i la Unió Africana ha de “potenciar el projecte d’integració de l’Àfrica”, enfortir el mecanisme de negocació bilateral entre els dos continents i abordar qüestions com el camí que ha de seguir el continent per aplicar el seu propi Pacte Verd, l’estratègia conjunta per a la pau i la seguretat o la recuperació post-pandèmia.
Manuel Manonelles, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, va tancar la primera taula rodona amb un recull de les principals reflexions dels ponents. Manonelles va subratllar la necessitat que l’aliança entre l’Àfrica i Europa es basi en unes relacions entre iguals, i que s’adopti una perspectiva a llarg termini. “Des de Barcelona, volem promoure el paper de la Mediterrània com a plataforma per a una relació a llarg termini entre la UE i l’Àfrica”, va concloure.
Experiències de cooperació econòmica
La segona taula rodona, moderada per Gorka Knörr i Erika Casajoana de la Delegació del Govern de Catalunya davant la UE, va servir per per presentar experiències de cooperació econòmica entre Catalunya i Àfrica. Núria Juan, assessora per a l’Àfrica Subsahariana, Sud Àsia i Belux a ACCIÓ, va explicar que les exportacions catalanes a l’Àfrica han augmentat un 62% els darrers anys, amb Sud-àfrica, la Costa d’Ivori i el Senegal com a territoris principals. Florence Hiard, directora de l’oficina d’ACCIÓ a Ghana, va exposar la tasca que realitzen des del terreny per intentar captar fons per finançar programes de cooperació tècnica. Finalment, Mireia Gil, de l’empresa Azimut360, i Normal Albi, d’AFR-IX Telecom, van compartir les seves experiències empresarials de cooperació amb l’Àfrica.
Victòria Alsina
Victòria Alsina és consellera d'Acció Exterior i Govern Obert. Doctora en Ciències Polítiques i Socials per la Universitat Pompeu Fabra, té un Màster en Administració Pública per la Universitat Autònoma de Barcelona i un Màster en Direcció Pública d'ESADE. Ha estat guardonada amb la prestigiosa beca Marie Skłodowska-Curie Individual Fellowship. Va ser professora i directora acadèmica del Centre per a la Ciència i el Progrés Urbà de la Universitat de Nova York i investigadora en cap del Laboratori de Governança (The GovLab) de la mateixa universitat. Anteriorment havia desenvolupat diferents rols a la Harvard Kennedy School. També és integrant de la Senior Common Room de la Lowell House de la Universitat de Harvard. Ha estat delegada de la Generalitat de Catalunya als Estats Units i el Canadà, i en l’àmbit internacional ha treballat en països dels cinc continents amb organitzacions com la Unió Europea, l'OCDE, el Consell d'Europa, el Banc Mundial, el Banc Interamericà de Desenvolupament o Nacions Unides. També ha dirigit l'estratègia de col·laboració publicoprivada al World Economic Forum (G20 Global Smart Cities Alliance on Technology Governance), és co-chair del Consultation and Outreach Group del Comitè d’Intel·ligència Artificial del Consell d'Europa i va co-coordinar el grup de treball Catalunya 2022.
Roger Albinyana
Roger Albinyana és director gerent de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i professor associat de política econòmica internacional a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. Prèviament, havia sigut director de Polítiques Regionals Mediterrànies i Desenvolupament Humà de l'IEMed. També és membre del patronat del CIDOB i del consell assessor de l'Associació d'Economistes Euro-Mediterranis (EMEA). Té un Màster en Història Econòmica per la UB i la UAB, un Grau en Economia per la UPF i un Grau en ADE per la UOC. Durant el període 2013-2016 va ser secretari general d'Afers Exteriors i de la Unió Europea a la Generalitat de Catalunya. Durant el mateix període, també va ser membre del Comitè de les Regions. Entre els anys 2010 i 2013, va exercir de conseller en desenvolupament del sector privat a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, organisme internacional amb seu a Barcelona.
Viviane Ogou
Viviane Ogou és fundadora i presidenta de La Puerta de África, una organització que busca fomentar l'apoderament juvenil, la investigació i la divulgació al voltant del continent africà. Investigadora i activista, es va graduar en Relacions Internacionals i té un Màster en Seguretat Internacional per l'IBEI. Escriu al blog África Vive del Consorci Casa África i ha estat Delegada de Joventut al Congrés d'Autoritats Locals i Regionals del Consell d'Europa. També ha sigut portaveu de la delegació de Madrid juntament amb l'Equip Europa i el Parlament Europeu. En col·laboració amb Casa África, coordina la iniciativa Ayoka Felloship, i ha estat guardonada com a líder emergent de la societat civil. Ha participat en més de 40 conferències sobre afers africans, seguretat internacional i drets humans.
Manuel Manonelles i Tarragó
Manuel Manonelles i Tarragó és exdirector del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis (CETC). Des de l'any 2013, és professor associat de Relacions Internacionals a Blanquerna - Universitat Ramon Llull, i ha col·laborat amb el Centre de Drets Humans de la Universitat de Pàdua (Itàlia). Anteriorment, havia sigut assessor de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, delegat del Govern de la Generalitat a Suïssa i davant els Organismes Internacionals, i director general d'Afers Multilaterals i Europeus. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, té el Màster Europeu en Drets Humans i Democratizació de l'European Inter-Universitary Centre for Human Rights and Democratization. Té una àmplia experiència dins del sector diplomàtic i governamental. Durant dos anys, va ser assessor especial del grup d'alt nivell de Nacions Unides per a l'Aliança de Civilitzacions i ha participat en diverses cimeres, fòrums i processos en l'àmbit de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals com el Consell d’Europa. També va dirigir la Fundació Cultura de pau i la Fundació UBUNTU, i ha estat Observador i Supervisor Electoral Internacional de l'OSCE en diverses ocasions.
Dhesigen Naidoo
Dhesigen Naidoo és director executiu de la Water Research Commission (WRC), l'agència nacional d'innovació, recerca, desenvolupament i sanejament de l'aigua de Sud-àfrica. També és investigador associat de l’Institute for Security Studies (ISS Africa), president de l'ONG Human Right 2 Water i membre fundador del Water Policy Gruop. Va començar la seva trajectòria professional com a científic mèdic en un hospital infantil, i ha ocupat càrrecs al govern nacional sud-africà i a les universitats sud-africanes. Naidoo és conseller del Consell Assessor Nacional d'Innovació de Sud-àfrica (NACI) i membre del Mapangubwe Institute for Strategic Reflection (MISTRA).
Larabi Jaïdi
Larabi Jaïdi és investigador del Policy Center for the New South, un think tank orientat a les polítiques públiques amb seu a Rabat, Marroc. És integrant de la Comissió Especial sobre el Model de Desenvolupament, encapçalada per l'ambaixador del Marroc a França, Chakib Benmoussa. També és membre fundador del Centre Marocain de Conjoncture i del Groupement d'Études et de Recherches sur la Méditerranée. Els seus àmbits d'especialització inclouen qüestions relacionades amb l'economia internacional, les polítiques econòmiques, el desenvolupament social, les relacions internacionals i els estudis mediterranis.
Holy Ranaivozanany
Holy Ranaivozanany és cap de divulgació, advocacia i associacions de la Fundació Àfrica-Europa (Africa-Europe Foundation). Com a integrant de l'equip directiu de la fundació, és responsable de les relacions externes, la política i el compromís per donar suport i facilitar el diàleg entre múltiples actors, catalitzar associacions i desbloquejar noves oportunitats per transformar les relacions Àfrica-Europa. Abans d'entrar a formar part d'aquesta organització, va treballar a la companyia Huawei Technologies; sota el seu lideratge, es va llançar el programa insígnia mundial de Huawei sobre educació i habilitats, Seeds for the Future, una iniciativa present a 130 països. Els seus àmbits d'especialització giren al voltant de la sostenibilitat, l'economia circular, les emergències globals i la inclusió digital. Ha sigut membra del grup de treball d'economia circular del WEF, la Xarxa de mercats emergents de l'OCDE, i també ha format part del grup de treball B20 Itàlia sobre sostenibilitat i emergències globals.
Oscar Mateos
Oscar Mateos és coordinador del grup de recerca sobre globalització, conflictes, desenvolupament i seguretat (GLOBALCODES) de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull, on també imparteix docència com a professor associat de Relacions Internacionals en diversos estudis de Grau, Màster i Doctorat. Des de l'any 2019, és delegat del rector de la URL per a l'impuls de l'Agenda 2030. Mateos és membre de la junta de Govern de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i investigador associat del CIDOB. Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració, és postgraduat en Cultura de Pau i Doctor en Relacions Internacionals amb menció europea per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Les seves investigacions se centren en l'anàlisi dels conflictes armats i dels processos de construcció de pau postbèl·lica al continent africà, especialment a la regió de l'Àfrica occidental. Ha treballat a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB i ha col·laborat amb organitzacions com Metges Sense Fronteres al Sudan del Sud o Conciliation Resources a Sierra Leone. Va ser professor convidat a la Universitat de Sierra Leone (Fourah Bay College) entre els anys 2006 i 2008, i investigador visitant de la School of Oriental and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres.
