Les desigualtats mediterrànies: repte del segle XXI

Ricard Pérez Casado, Tassadit Yacine

El Centre d’Estudis de Temes Contemporanis, juntament amb l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), ha impulsat aquest novembre un cicle de debats i conferències per reflexionar sobre el futur de la regió Mediterrània, coincidint amb la commemoració del 25è aniversari de l’inici del Procés de Barcelona. Les activitats formen part del dossier de la revista IDEES, “Una nova visió per a la Mediterrània“, on s’analitzen els reptes de la regió i les possibilitats de cooperació entre nord i sud des de diferents perspectives i mirades.

La primera sessió dels diàlegs, que va tenir el suport de la Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània (FACM), va comptar amb la participació de l’historiador Ricard Pérez Casado, autor del llibre Las desigualdades mediterráneas, reto del siglo XXI (Los Libros de La Catarata, 2020) i l’antropòloga algeriana Tassadit Yacine. Durant la conversa, moderada per la periodista Lola Bañón, els ponents van reivindicar la necessitat de creure en els valors de la Mediterrània, com la diversitat i la cultura, i reactivar-los. També van apel·lar a reforçar el rol de la societat civil, especialment el de les dones, perquè esdevingui central per transformar la realitat de la regió.

L’antropòloga i directora de l’àrea de cultures mediterrànies i societat civil de l’IEMed, Maria Àngels Roque, va ser l’encarregada d’obrir la conversa, amb una reflexió inicial sobre com la COVID-19 ha agreujat les desigualtats a la regió Mediterrània. Roque va reivindicar les societats inclusives i democràtiques com a antídot: «l’efervescència de la societat civil és la que pot fer que els canvis es duguin a terme», va assegurar. Per la seva banda, Pere Almeda, director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis (CETC), va presentar el dossier de la revista IDEES sobre la Mediterrània i va afirmar que la desigualtat és un dels conceptes que defineixen el moment actual. «La lluita per la igualtat va ser un dels motors per a la consecució dels drets i llibertats de la modernitat, i avui les desigualtats econòmiques tornen a ser un dels vectors que estructuren les societats, produint formes cada vegada més il·legítimes de poder. Si no es corregeixen aquestes desigualtats, s’obre la porta a l’autoritarisme i es tanca la porta a les llibertats i a la democràcia». Segons el director del CETC, les desigualtats a la regió Mediterrània «se sumen i perpetuen els conflictes i les fractures ja existents».

Renovar la cooperació mediterrània en un context de pandèmia

Segons Tassadit Yassine, el 25è aniversari del Procés de Barcelona ve marcat per la situació d’emergència sanitària i de crisi a tots nivells, provocada per la pandèmia de COVID-19, que impacta globalment. Per a Yassine, el fet que “la ribera nord hagi patit una crisi profunda per la pandèmia no vol dir que les conseqüències no puguin ser fins i tot pitjors als països del sud».

Reflexionant precisament sobre com el sud reacciona a la pandèmia, Lola Bañón va demanar als ponents si la crisi sanitària hauria pogut fer sorgir nous vincles ciutadans que permetin fer front a l’impacte del coronavirus. Els ponents van estar d’acord en què les regions més pobres estan desenvolupant noves formes de solidaritat i de cooperació per tal de cobrir les necessitats que no cobreix l’Estat. Ara bé, Ricard Pérez Casado va destacar que es tracta d’uns vincles que es veuen greument amenaçats per dues dinàmiques globals imparables: la urbanització i els efectes nocius del capitalisme. Segons l’historiador, hi ha elements que coincideixen a les dues ribes del Mediterrani: per exemple, la millora en el nivell de formació dels joves del sud és comparable al nivell que tenen els joves dels països del nord, va subratllar. Tanmateix, els joves del sud no estan en les mateixes condicions: “les desigualtats apareixen, sobretot, amb l’absència de futur per a aquests joves si es queden als seus països; tots han de marxar a fora”, va afegir Pérez Casado.

La Mediterrània: escenari global

La Mediterrània ha estat històricament una regió on s’han creuat els interessos de les principals potències globals de cada moment. Malgrat tot, ja fa anys que, tot i seguir sent l’escenari d’alguns dels conflictes internacionals més candents, aquesta centralitat no es tradueix en influència dels països riberencs. Sense anar més lluny, Pérez Casado va voler posar de manifest que, tot i representar un 40% del total, els estats mediterranis gairebé no tenen pes polític en el si de la Unió Europea i «tenen els peus de fang en matèria de política exterior».

Tant l’historiador com l’antropòloga Tacadit Yassine també van coincidir en la idea que els estats mediterranis han assumit una «subalternitat» internacional. Pérez Casado va posar com a exemples la importància de les eleccions nord-americanes ―de les quals va celebrar el compromís de Biden per tornar als Acords del Clima de París― i l’ascendent xinès, assolit a través d’inversions en alguns dels principals ports mediterranis. Yassine, per la seva banda, va referir-se a la influència del wahhabisme, una corrent de l’Islam aliena a la Mediterrània, però que és ben present a través dels petrodòlars del Golf. «Moltes vegades, aquests actors internacionals que exerceixen un grau tan alt d’influència a la regió no són del tot coneixedors de les particularitats culturals de la Mediterrània». En aquest sentit, l’antropòloga algeriana va considerar que, malgrat tot, l’apropament dels Emirats a Israel és una bona notícia, ja que és un primer pas cap a la conciliació i el diàleg. «Caldria intentar que hi hagi un equilibri polític perquè hi hagi pau. Després ja es podria pensar en el desenvolupament econòmic», va assegurar.

Agenda de gènere

«Quan els militars algerians van veure que les dones s’incorporaven a la Hirak (el moviment de revolta), es van començar a preocupar». L’eloqüència de la imatge evocada per Pérez Casado servia per il·lustrar un consens generalitzat: les dones tenen un paper de màxima rellevància en les mobilitzacions de la societat civil mediterrània. Ara bé, Lola Bañón es preguntava si la COVID-19, a banda de ser un amplificador de les desigualtats de gènere, no hauria relegat el seu rol a un segon terme de l’agenda política. Yassine va ser contundent en aquest aspecte: «la política és un joc que s’interpreta com a relació de forces ―si poden deixar un tema per més endavant, ho fan perquè eviten el seu cost polític―. Però la política no és aliena a les qüestions socials, i no es pot anar posposant un tema central com l’agenda de les dones, ja que és una qüestió que afecta a la meitat de la població». En aquest sentit, va subratllar el canvi de paradigma: «les dones han perdut la por i creuen en la igualtat per convicció, no només per interès polític».

Extrema dreta: la por a l’altre com a motor

En els darrers anys, l’extrema dreta ha experimentat un ascens notable, alimentada per la por a l’altre i la incitació a la confrontació. Una extrema dreta que, en opinió de Pérez Casado, «és la manifestació febril de la malaltia d’un sistema: es produeix un conflicte entre aquells que estan exclosos, enlloc d’un conflicte contra aquells que perpetuen les condicions de desigualtat. El boc expiatori del desfavorit és l’immigrant», va assenyalar l’historiador.

Davant de tots aquests reptes –que, en paraules de Lola Bañón, amenacen «una regió que ha estat bressol de la democràcia»– els dos ponents van concloure les seves intervencions amb una crida a empoderar una societat civil organitzada que permeti combatre les desigualtats des de les idees; una crida a creure en la Mediterrània i en la riquesa dels seus valors democràtics. «Cal més societat civil i més moviment feminista transversal», va afirmar Pérez Casado. «La Mediterrània no és només una regió geogràfica; és una cultura que té arrels molt profundes. I és també una manera de viure. La Mediterrània no pot existir sense democràcia», va concloure Tassadit Yacine.