Més de la meitat de persones de fins a 29 anys, independentment de si són homes o dones, tenen uns ingressos individuals per sota del llindar de la pobresa: els és impossible viure sols –formar una llar unipersonal– amb un nivell mínim de benestar. Ara bé, a partir dels 30 anys, les desigualtats de gènere augmenten. A més, a mida que avança l’edat, més possibilitats tenen les dones de tenir rendes insuficients per a sostenir-se autònomament, mentre que per als homes és a l’inrevés: quan més grans són, menys possibilitats tenen de tenir ingressos que no els permetin viure sols.
Tot i que la majoria de llars no són unipersonals –i el més freqüent és que hi convisquin una dona i un home adult–, el cert és que la vulnerabilitat econòmica no és la mateixa si es disposa d’ingressos propis suficients o no. La llibertat de triar amb qui viure es pot veure seriosament compromesa, en particular per a les dones de més edat.
Feminismes: les xifres
-
Les desigualtats socials afecten la salut?
-
Estudis de dones i estudis d’homes?
-
Diversitat d’origens i projectes migratoris
-
Qui va dir conciliar?
-
Repartiment millennial de feines domèstiques
-
L’autonomia econòmica en qüestió?
-
El gènere de deu sectors econòmics clau
-
Casar-se, una decisió personal, política o econòmica?
-
Una dècada posposant la maternitat
-
Presència equilibrada als ajuntaments?
-
El poder econòmic es resisteix
-
Viure amb por de la parella
-
On em va passar?
-
Diferències i similituds en la cultura quotidiana
-
Les dones creadores: presència als espais culturals de Barcelona
-
Homes i dones a la indústria del cinema