Més de la meitat de persones de fins a 29 anys, independentment de si són homes o dones, tenen uns ingressos individuals per sota del llindar de la pobresa: els és impossible viure sols –formar una llar unipersonal– amb un nivell mínim de benestar. Ara bé, a partir dels 30 anys, les desigualtats de gènere augmenten. A més, a mida que avança l’edat, més possibilitats tenen les dones de tenir rendes insuficients per a sostenir-se autònomament, mentre que per als homes és a l’inrevés: quan més grans són, menys possibilitats tenen de tenir ingressos que no els permetin viure sols.

Tot i que la majoria de llars no són unipersonals –i el més freqüent és que hi convisquin una dona i un home adult–, el cert és que la vulnerabilitat econòmica no és la mateixa si es disposa d’ingressos propis suficients o no. La llibertat de triar amb qui viure es pot veure seriosament compromesa, en particular per a les dones de més edat.

Feminismes: les xifres